Opinió

Xavier Domènech, la Mesa del Parlament i la hipocresia patriarcal

L’autora del text, militant feminista, està farta de reflexions i exigeix mesures concretes per imposar la paritat a totes les esferes de poder

MARIA COLERA, militant feminista i membre del Consell Editorial de la JornadaI 19 de GENER del 2018

@mariacolera

Després de la constitució de la Mesa del Parlament, Xavier Domènech es lamentava, amb raó, de l’escassa presència de dones (una de set) que hi ha, en un exercici de cinisme i hipocresia patriarcal inaudit, com bé li va fer notar un periodista en recordar-li que el seu grup havia proposat un home per a aquest òrgan. La seva resposta va ser que es tractava d’una reflexió col·lectiva.

Doncs de reflexions sobre la paritat, n’estem ben tipes. No ens cal reflexionar més. El que calen són mesures concretes, en comptes d’escenificacions sense cap mena de conseqüència pràctica. I és que la paritat, en un sistema de normalitat patriarcal, no passa: s’imposa. Ja que si no s’impulsa de manera activa, el que acaba prevalent és allò que és dominant en la nostra societat, que és que els homes estan sobrerepresentats en totes les esferes de poder.

És responsabilitat de qui participa en òrgans, reunions, associacions, xerrades, concerts, publicacions o qualsevol altre espai col·lectiu que arracona les dones no legitimar aquests espais amb la seva participació. Sense el col·laboracionisme de qui no renuncia a ocupar tots els àmbits no existiria l’omnipresència masculina, que té lloc a costa de la infrarepresentació, invisibilització i silenciament de la majoria social que les dones conformem.

La paritat comporta necessàriament renúncies per part de qui gaudeix de poder, prestigi, rellevància, capital simbòlic, etc.

Perquè una cosa que els homes no estan acabant d’entendre és que perquè hi hagi més dones, hi ha d’haver menys homes. És a dir, que la paritat comporta necessàriament renúncies per part de qui gaudeix de poder, prestigi, rellevància, capital simbòlic, etc. gràcies a un mecanisme d’acumulació per despossessió. Ells tenen poder perquè nosaltres n’hem estat desposseïdes. Ells tenen veu perquè a nosaltres no se’ns escolta.

D’altra banda, el missatge llençat des dels grups que només han proposat homes per presidir el Parlament és que cap de les seves diputades no està capacitada per exercir aquest càrrec. Per justificar la manca de dones sovint es recorre a l’excusa del «És que no hi ha dones». Als Països Catalans, en som un fotimer: més de set milions. En jornades, col·lectius, xerrades o publicacions impulsades per feministes mai no hi falten dones. El problema apareix quan se’ns «convida» a àmbits històricament masculins, com a elements aliens que vénen a ocupar espais pensats per homes i per a homes, amb la seguretat que saber-se els legítims detentors d’aquests espais els atorga i amb les seves dinàmiques informals de poder ja establertes.

Si som més de la meitat de la població, volem la meitat de tot. No només per qüestions de justícia representativa, sinó perquè si no els nostres interessos sempre queden relegats. I si els homes estan tristos per haver de compartir el poder, els convidem a ocupar els espais on sí que estan infrarepresentats, com ara els de les tasques de cures.

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

Els canvis urgents

21 febrer 2018 |

El Govern Balear ha posat damunt de la taula una Llei de canvi climàtic i transició energètica que planifica un canvi de model radical, concretament de producció energètica. Però les resistències no s’han fet esperar

La immersió lingüística com a model vertebrador d’una escola no segregadora

20 febrer 2018 |

La defensa del model d’escola catalana va més enllà del català com a llengua vehicular i suposa defensar un model públic, democràtic i cohesionador construït gràcies a les lluites populars

El futur no serà un algoritme

19 febrer 2018 |

Ara que s'apropa el Mobile World Congress, l'autora ens fa recomanacions per posar una mica de fre al món algorítmic, amb tot allò que sembli incompatible, com els fogons de la cuina, la lectura en un sofà o una reunió a les places i carrers per a fer-hi política

2018-01-19T12:13:56+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X