Actualitat

Les vuit urgències que no resol el pacte contra la violència masclista

El moviment feminista alerta que al Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere li manca concreció per fer-se efectiu, s’ha fet d’esquenes als col·lectius feministes i deixa massa fils pendents. En parlem amb Susana Gisbert, Fiscal de Violència de Gènere i Encarna Bodelón, jurista i investigadora en Filosofia del Dret

Capçalera de la manifestació per un finançament just a Valencia. Foto: David Linuesa
FOTO: Clàudia Frontino

PILAR ALMENAR, València I   23 DE NOVEMBRE DE 2017

@Pilar_Almenar

Ja hi ha Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere. El va aprovar el passat 28 de setembre el Congrés dels Diputats. Es tracta d’un acord, sense unanimitat, que inclou 213 mesures per lluitar contra un greu problema social: només en el que va de 2017, 44 dones i 8 xiquets han sigut assassinats per aquesta violència. El text final va arribar després de sis mesos de treball en la Subcomissió de redacció del pacte i s’ha aprovat una dotació de 1.000 milions d’euros per a invertir al llarg de cinc anys.

Però l’aprovació del pacte no duu un pa baix del braç. Si no hi ha acord polític en els pressupostos per a 2018, es prorrogaran els de 2017 i no hi haurà diners per dedicar a complir el pacte de violència masclista. En aquests moments s’està pendent de la resolució de les peticions per habilitar un crèdit extraordinari de 200 milions d’euros per fer front als compromisos de l’acord en 2018.

La consecució del pacte era una demanda del moviment feminista, però precisament és aquest moviment el que ha quedat més descontent del resultat. Quines mancances i dificultats perquè sigui efectiu té aquest acord? En parlem amb Susana Gisbert, Fiscal de Violència de Gènere de València i ponent convidada a la comissió redactora del text, i Encarna Bodelón, professora de Filosofia del Dret i directora del grup de recerca Antígona.

FOTO: Clàudia Frontino

1.MANCA DE CONCRECIÓ PER FER-LO EFECTIU

“La tècnica dels pactes d’Estat no és una tècnica jurídica efectiva perquè no és una llei, sinó un acord per modificar legislació. A més, tampoc és una política pública, amb indicadors, avaluació i planificació de política pública i per tant com a tècnica no ens aporta res de nou. I tampoc sabem en quins terminis es durà a terme, ni de quina manera, així que podria no aplicar-se”, critica Encarna Bodelón, Professora de Filosofia del Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona.

2.D’ESQUENES AL MOVIMENT FEMINISTA

Bodelón ha trobat a faltar veus al debat previ en la comissió redactora del text del Pacte d’Estat. “S’ha fet d’esquenes al moviment feminista. S’ha convidat a persones de l’àmbit institucional, la majoria juristes, però no s’ha escoltat quasi a víctimes ni a organitzacions de dones. I això, com a mecanisme per construir polítiques públiques, no és adequat”, explica.

3.LENTITUD DAVANT LES URGÈNCIES

Una de les ponents convidades en la comissió sigué Susana Gisbert, Fiscal Especial de Violència contra la Dona i portaveu de la Fiscalia Provincial de València. “Fer un pacte em sembla bé però no s’ha tingut la urgència que es té en altres temes. Jo vaig comparèixer a la comissió en març i mira quant han tardat en aprovar-ho. A més, et done un exemple: no només no s’ha creat cap tipus de jutjat en 5 anys sinó que ara s’ha anunciat la creació de 90 jutjats nous, i cap d’ells és de violència contra les dones. Així que les intencions queden un poc desdibuixades”, critica Gisbert.

4.INCOMPLIMENT DE LA LLEI ANTERIOR

Les expertes expliquen que aquest pacte reitera mesures de la llei de violència de gènere de 2004 que fins ara no s’han complit. “Per exemple, la llei de violència diu que la publicitat no pot ser sexista. Encén la tele i em dius què veus”, planteja Gisbert. La prevenció és una altra de les grans carències. “La llei d’igualtat obligava a incloure al currículum acadèmic “Educació per a la ciutadania” i això les polítiques del PP s’ho han carregat. Al pacte d’Estat no es corregeix açò ni apareix la obligació de la educació en igualtat en primària i secundària”, critica Bodelón. “Si aquest pacte no té desenvolupament legislatiu i, el més important, una dotació pressupostària, es quedarà només en un catàleg de bones intencions”.

5.OBLIGACIONS INTERNACIONALS NO COMPLERTES

Les expertes asseguren que, a més de reiterar aspectes que ja no s’havien acomplit, aquest acord s’ha deixat fora alguns pactes internacionals que Espanya ja tenia signats. “Les obligacions que deriven del Conveni d’Estambul no es plasmen. Entre elles, una mesura que estableix que els drets que tenen les dones no depenguen de la denúncia. A Espanya ja sabem que ha fracassat la estratègia de vincular els drets a la denúncia perquè la majoria de dones no denuncia. I amb aquesta mesura deixem de fer una atenció efectiva”, detalla la professora de Filosofia del Dret.

FOTO: Clàudia Frontino

FOTO: Clàudia Frontino

6.NO INTEGRACIÓ AMB LA RESTA DE LA LEGISLACIÓ

A més, Bodelón reclama integrar a les lleis espanyoles un tractament més integral de les violències masclistes. “En la llei de 2004 es contempla la violència de gènere només en la relació de parella o exparella i el conveni d’Estambul extén la consideració de masclista a les agressions sexuals, els matrimonis forçats, la mutilació genital femenina, la prostitució forçada… Nosaltres ara mateix, tal i com estem veient en el judici de San Fermin, si una dona és maltractada pel seu marit, el seu procediment serà tractat en un jutjat especialitzat en violència de gènere mentre que una dona violada per un desconegut aniria a un jutjat ordinari. El mateix passa amb els drets dels que pot gaudir cada una d’aquestes víctimes tot i ser víctimes semblants de la mateixa violència”, explica Encarna Bodelon.

7.MANCA D’APLICACIÓ DIRECTA PER GARANTIR ELS DRETS DELS MENORS

Una de les novetats del pacte és la inclusió dels menors com a víctimes de la violència masclista. Però per a no quedar-se només en un marc, serà necessari començar ara de veritat el treball. “El pacte no té una aplicació directa. Mentre no es canvien les lleis essencials com el Codi Penal o la Llei de Enjudiciament Criminal, té igual que el pacte diga que els menors son víctimes de la violència perquè aquesta visió se quedarà només a nivell assistencial mentre judicialment es seguirà exigint que hi haja un acte de violència de gènere explícit contra la mare. I si no, el cas no aniria al jutjat de violència sobre la dona”.

8.MASSA FILS PENDENTS

Per a la fiscal de violència de gènere de València, no tot és negatiu. “Que es manifeste l’interés de l’Estat en una matèria com aquesta escoltant a tants operadors és important. Però si no es desenvolupa, no val pràcticament per a res excepte per presumir”, apunta Gisbert. “El que hauríem de fer es fer una reforma ambiciosa de la llei de 2004 per integrar totes les formes de violències masclistes, per plantejar una justícia penal amb perspectiva de gènere i plantejar una prevenció seriosa i una xarxa estatal d’atenció i reparació seriosa”, opina Bodelón.

Un dels punts que més debat va generar en l’àmbit feminista sigué la possible modificació de l’article 416 de la Llei d’Enjudiciament Criminal que permet que la dona puga no declarar contra el seu agressor. Encara que una part de les expertes es mostren satisfetes amb mantindre aquest article, altres pensen que ha sigut una errada no modificar-ho. “Moltes de les compareixents vàrem sol·licitar en la comissió que l’article es modificarà i va entrar en totes les matèries però al final no ha entrat al text definitiu. Pense que s’ha sigut covard. En molts casos s’ha entès que permetre que no declare contra l’agressor és una manera de protegir a la dona però jo pense que és una manera errònia de protegir-la i que es podria haver modificat, al menys, per tal que a partir d’algun moment no puga tirar-se enrere. Aquest article està així des del segle XIX i està pensat per a una societat totalment distinta a l’actual”, planteja Susana Gisbert, Fiscal de Violència de Gènere.

I ELS PACTES TERRITORIALS?

El passat 18 de setembre, 10 dies abans de la signatura del pacte estatal, les Corts van aprovar el Pacte Valencià Contra la Violència de Gènere i Masclista, un text amb el consens dels partits i el recolzament de 63 institucions i organitzacions socials. Catalunya, una de les pioneres en donar una visió integral de la violència masclista, també treballa ja per signar el seu Pacte Nacional contra la Violència Masclista impulsat per L’Institut Català de les Dones i que busca la veu i el consens de vora 60 organitzacions. Balears també té el seu Pacte Social contra les Violències Masclistes signat en 2016 per l’Institut Balear de la Dona i el Consell de Mallorca.

“Els pactes autonòmics són més aviat per a polítiques d’actuació però no son d’aplicació directa. Per exemple, la llei Valenciana de Violència de Gènere va ser anul·lada pel Tribunal Constitucional perquè envaïa competències. Així que tot el que puga ser reforma del codi civil o penal sí donaria aplicació efectiva. Com a norma institucional, marc o compromís dels poders públics és fantàstic que també hi haja compromís explícit a nivell autonòmic”, explica Susana Gisbert, Fiscal de Violència de Gènere i portaveu de la Fiscalia de València. “Quan diem implicació social volem dir recursos, polítiques públiques serioses, avaluació, diàleg amb el moviment feminista… No volem ratificació de més documents que no sabem per a què serveixen”, afegeix Encarna Bodelón, investigadora del grup Antígona a la Universitat Autònoma de Barcelona.

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

Mediterranis i ciutadania: guia de navegació entre conflictes

21 febrer 2018 |

Els països de la Mediterrània viuen una situació explosiva que no s’arreglarà amb campanyes militars. Cal recuperar sobiranies i reforçar la societat civil

Els canvis urgents

21 febrer 2018 |

El Govern Balear ha posat damunt de la taula una Llei de canvi climàtic i transició energètica que planifica un canvi de model radical, concretament de producció energètica. Però les resistències no s’han fet esperar

La immersió lingüística com a model vertebrador d’una escola no segregadora

20 febrer 2018 |

La defensa del model d’escola catalana va més enllà del català com a llengua vehicular i suposa defensar un model públic, democràtic i cohesionador construït gràcies a les lluites populars

2017-11-24T20:33:04+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X