Opinió

Viure sota l’amenaça de la mort sobtada

Els treballadors de Honeywell interposen la primera demanda a l’estat espanyol per l’ansietat que pateixen en els controls anuals d’amiant

Isabel Muntané. Foto: Anna Palou

ÀLEX TISMINETZKY, advocat del Col·lectiu Ronda

@AlexTisminetzky

Any rere any, un a un, i des de fa dècades, tots i cadascun dels treballadors de l’empresa Honeywell del Prat de Llobregat passen per un dur ritual mèdic. Radiografies, visites i controls, amb un diagnòstic anual que declara si han adquirit alguna de les letals patologies pulmonars derivades de l’exposició a l’amiant.

Si el fred paper mèdic anuncia un mesotelioma, saben –d’haver-ho vist a tants companys de la mateixa fàbrica– que l’esperança de vida serà de pocs mesos. Si el diagnòstic és un càncer de pulmó, potser es podrà evitar el final letal, però tots són conscients de tants que no ho han pogut superar. O potser, si els diagnostiquen asbestosis, significarà una important disminució de la capacitat pulmonar, i passaran a engreixar la llarga llista de treballadors d’aquesta multinacional que s’ofeguen quan caminen uns pocs metres o quan fan mínims esforços.

Tenint en compte que la malaltia apareix entre 25 anys i 40 després de l’exposició, es preveu que el pic més alt de patologies derivades d’aquesta pols es donarà el 2020

Aquestes revisions anuals hauran de continuar durant anys, ja que, segons les dades oficials i tenint en compte que la malaltia apareix entre 25 anys i 40 després de l’exposició, es preveu que el pic més alt de patologies derivades d’aquesta pols es donarà el 2020.

La multinacional de frens Honeywell ara s’anomena Federal Mogul, però al Prat de Llobregat tothom la coneix pel nom antic, Jurid Iberica, la Juri. Segons les fredes dades oficials, més de mil treballadors van estar exposats a l’amiant entre les seves parets, i segons declara la Inspecció de Treball, no es va complir ni tan sols la tímida normativa dels anys 1980 i 1990: es treballava sense mascareta, l’asbest s’acumulava a terra sense cap control i els mesuraments superaven tots els límits legals.

Amb el pas dels anys, més d’una quinzena de sentències del Tribunal Suprem espanyol i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya han declarat la relació causal entre l’amiant i les defuncions i greus patologies de treballadors, i han considerat provades les deficients mesures de seguretat.

Però aquests combatius treballadors del combatiu Baix Llobregat no s’han deixat arronsar mai. El comitè d’empresa –amb majoria de CGT– i l’Associació d’Afectats de l’Amiant de Catalunya –que han impulsat des d’aquesta empresa–, amb el suport jurídic del Col·lectiu Ronda, presenten el 28 de novembre la primera demanda a l’estat espanyol de danys i perjudicis contra l’empresa, argumentant que les greus infraccions empresarials en matèria preventiva els causen cada any ansietat per haver d’enfrontar-se a unes revisions mèdiques anuals que els poden canviar radicalment la vida.

Malgrat que encara no pateixin cap de les greus patologies derivades de l’amiant, sí que tenen ansietat pel fet que, cada any, estan pendents d’un diagnòstic que pot ser letal

Els treballadors al·leguen que, malgrat que encara no pateixin cap de les greus patologies derivades de l’amiant, sí que tenen ansietat pel fet que, cada any, estan pendents d’un diagnòstic que pot ser letal, i és per això que reclamen de ser indemnitzats per la multinacional, amb quanties de 3.000 a 5.000 euros. A l’estat espanyol no s’havia interposat mai cap demanda similar, però recorden que altres estats europeus, com el francès, reconeixen indemnitzacions als treballadors si es demostra que han estat exposats a l’asbest.

A poc a poc, els tantes vegades silenciats alcen la veu. I, tal com explica José Luis Gómez, treballador i afectat de l’empresa, aquesta demanda no busca grans indemnitzacions, sinó que és un petit pas més en la llarga lluita pel reconeixement i la visibilització dels treballadors exposats a aquesta perillosa substància, que tant mal ha fet i fa entre la classe treballadora, i que va donar tants beneficis multimilionaris a algunes poques famílies capitalistes durant el segle XX.

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

La immersió lingüística com a model vertebrador d’una escola no segregadora

20 febrer 2018 |

La defensa del model d’escola catalana va més enllà del català com a llengua vehicular i suposa defensar un model públic, democràtic i cohesionador construït gràcies a les lluites populars

El futur no serà un algoritme

19 febrer 2018 |

Ara que s'apropa el Mobile World Congress, l'autora ens fa recomanacions per posar una mica de fre al món algorítmic, amb tot allò que sembli incompatible, com els fogons de la cuina, la lectura en un sofà o una reunió a les places i carrers per a fer-hi política

Traiem la humiliació del full de ruta

16 febrer 2018 |

On és la línia entre la tolerància i la humiliació? Ens fa més bons, acceptar insults i escopinades a la cara? El Procés ha estat i ha de continuar sent modèlic en les mobilitzacions de carrer, però en aquest pack hi va també la humiliació? Deixeu-me'n dubtar

2017-11-27T10:08:21+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X