Actualitat

​ «Mai has vist eixes pel·lícules del segle XIX amb les fàbriques, els patrons i els obrers? Doncs encara segueix passant el 2018»

Entrevista a Amparo Núñez, Antonia del Valle i Magdalena León, treballadores afectades per l’ERO que ha aplicat l’empresa DulceHola i que ha acomiadat la meitat de la plantilla

De dreta a esquerra: Antonia del Valle, Amparo Núñez i Magdalena León FOTO: Hèctor Serra

FRANCESC BLANCO, Sagunt I 15 de FEBRER del 2018

Aquest mes es compleix el sisè aniversari de la reforma laboral del 2012. Segons el Portal d’Estadístic de la Generalitat Valenciana entre 2012 i 2016 s’han fet vora 9.500 expedients de regulació d’ocupació (ERO) al País Valencià, que han afectat vora 128.000 persones treballadores. «Amb la reforma laboral del 2012 l’empresari publica l’ERO, l’inspector de treball confirma que tot estiga correcte en forma i s’aplica. Les treballadores no podem fer res, si ho hem de batallar és després, una volta ja ens han acomiadat». Qui parla és Antonia del Valle, Toñi, una de les treballadores afectades per l’ERO que la direcció de DulceHola SL, una empresa de pastisseria industrial de Puçol (Horta nord), va tramitar desembre passat. Ella, Amparo Núñez i Magdalena León es van assabentar aleshores que les acomiadarien el 19 de gener a elles i onze persones més. En total, 14 d’una plantilla de 29. A més a més, la família propietària de DulceHola SL fa cinc anys que paga els salaris amb endarreriments continus. Així doncs, les treballadores van convocar una vaga el 26 de desembre per protestar contra aquest incompliment continuat de l’empresa i, concretament, per obtindre el salari de quasi tres mesos que encara les deuen

Les tres heu estat despatxades sense cobrar els sous que se vos deuen, sense cobrar la indemnització i amb la fórmula de l’acomiadament objectiu, que implica rebre la liquidació més baixa, 20 dies per any treballat. Creieu que la legislació vigent vos dóna prou protecció?

Antonia del Valle: Clarament no. Tal com està la llei actualment són els empresaris qui estan protegits. Les treballadores tenim molt poquetes armes per a defensar-nos legalment. De fet, ara mateix existeix un ERO a la nostra empresa que s’ha aplicat tant sí com no [sense aprovació de les treballadores]. Per a mi açò és una forma de protegir l’empresariat i no donar-li res al treballador. Sentim indefensió amb la llei actual.

Amparo Núñez: Clar, fixa’t que ens acomiaden sense haver-nos pagat les nòmines que ens deuen i sense abonar cap indemnització.

Quines han estat les ferramentes de què heu disposat per defensar els vostres drets?

AV: L’única que tenim és la vaga i tot i així s’ha de saber quan convocar-la.

AN: No hem estat gaire ben informades.

AV: Tal vegada ens hauria vingut millor convocar una vaga amb aturades parcials abans que un vaga total, ja que així nosaltres almenys cotitzaríem i alhora perjudicaríem l’empresa perquè no trauríem tota la producció.

AN: Les úniques persones del nostre entorn que ens podien assessorar en aquest àmbit eren els tècnics i tècniques de Comissions Obreres (CCOO) de Sagunt (Camp de Morvedre) amb qui teníem contacte des de fa cinc anys i aquestes persones no ens informaren de les opcions que teníem al davant. Ens vam adonar al mes de fer la vaga.

AV: Clar, l’objectiu de la vaga és pressionar l’empresa i alhora que a les treballadores ens afecte negativament tan poc com siga possible i mira el resultat: no ens paguen i ens n’anem al carrer.

Tal com està la llei actualment són els empresaris qui estan protegits. Les treballadores tenim molt poquetes armes per a defensar-nos legalment. De fet, ara mateix existeix un ERO a la nostra empresa que s’ha aplicat tant sí com no [sense aprovació de les treballadores]

Com vos esteu mobilitzant a més de la vaga indefinida?

AV: Facebook ens ha sigut molt útil. És molt ràpid i no costa gens. A banda, CCOO de València ens ha donat suport i ha ajudat molt; per exemple, quan férem un piquet davant la fàbrica per intentar evitar que un camió poguera traure producte que l’empresa volia vendre.

Vos heu mobilitzat al carrer fent piquets a les portes de l’empresa i, per exemple, també repartint pamflets al carrer. Al mateix temps, també heu cercat assessorament legal amb sindicats i partits polítics. Quina d’aquestes dues vies creieu que està sent més efectiva per aconseguir els vostres objectius?

AV: Per a fer mal l’empresa allò més efectiu és repartir informació al carrer i mostrar públicament com l’empresa incompleix la seua obligació de pagar.

AN: Exacte, fent això hem arribat a clients importants de DulceHola com ara Mercadona o Bimbo, que s’han adonat de la situació.

AV: Amb tot, a l’empresa l’hem fet cosquerelles perquè totes dues segueixen sent clients de DulceHola. No hem aconseguit el que volíem, que era cobrar.

De dreta a esquerra: Antonia del Valle, Amparo Núñez i Magdalena León FOTO: Hèctor Serra

I, si poguéreu tirar arrere, què canviaríeu per aconseguir el vostre objectiu?

T: Jo no hauria fet una vaga o almenys no una vaga així. Si no els hem fet res! Jo el que hauria fet seria denunciar-los per l’endarreriment continuat dels pagaments mentre seguisc treballant. Igual hauria estat un any més treballant fins que el juí es resolguera, però hauria obtingut els diners abans.

AN: Però, clar, per falta d’informació no hem pogut actuar com ens hauria agradat.

Mai vos hauríeu imaginat que acabaríeu en una situació així?

AN: Sí, alguna cosa ens imaginàvem perquè amb tants endarreriments… Sabíem que alguna cosa passaria tard o d’hora.

AV: El que passa és que no ho volíem veure!

Quin està sent l’obstacle més gran que vos esteu trobant en el mes i mig que porteu de lluita? Està sent de tipus intern (dins el grup de treballadores) o de tipus extern (institucions, empresa, sindicats, comunitat, etc.)?

AN: Que no hi haja ningú competent a la territorial de CCOO del Camp de Morvedre. Hem estat molt perdudes i ens podrien haver assessorat millor.

AV: I a més que no hi haja res, res!, que obligue l’empresari a pagar als seus treballadors abans d’aplicar un ERO. Ens deuen 2,75 nòmines i ens han fet fora sense cobrar-les. Amb la reforma laboral del 2012 l’empresari publica l’ERO, l’inspector de treball confirma que tot estiga correcte en forma i s’aplica. Les treballadores no podem fer res, si ho hem de batallar és després, una volta ja ens han acomiadat.

Un 23 de desembre, un divendres, ens diuen que no ens poden pagar i el dilluns següent apareix el fundador de l’empresa amb un Audi Q5. T’estàs rient de les treballadores qui, al remat, t’estan traient la faena

Amb anterioritat a aquest conflicte laboral, havíeu format part de mobilitzacions laborals, socials o polítiques?

AN i AV: No, mai.

I què vos fa fer aquest canvi i prendre la determinació de mobilitzar-vos?

AN: Que no podíem aguantar més i necessitaven cobrar.

AV: Que després d’anys de conflicte l’empresa haja incomplert la seua paraula constantment, per exemple en processos de negociació anteriors on DulceHola i nosaltres signàvem un calendari de pagaments i ells no el complien. Més de cara a les dates que anàvem en aquest cas concret [desembre 2017], perquè ja hem passat tres o quatre nadals sense cobrar.

De dreta a esquerra: Antonia del Valle, Amparo Núñez i Magdalena León FOTO: Hèctor Serra

Aleshores no només era una qüestió econòmica o material, sinó també de dignitat, ja que vos sentiu menyspreades per la família propietària de DulceHola (que alhora hi treballa).

AV: De vegades han contractat treballadores temporals quan ens devien diners a nosaltres, les treballadores fixes. Ostres! No tens diners i contractes gent a qui no podràs pagar! Si la direcció de l’empresa realment estiguera compromesa amb el negoci i amb el benestar de les seues treballadores, abans baixaria de l’oficina per a treballar a la zona de producció que s’endeutaria més contractant gent nova. Jo em sent com si s’estigueren rient de mi.

Magdalena León: Ens han enganyat!

AV: Clar! Com una altra vegada en què un 23 de desembre, un divendres, ens diuen que no ens poden pagar i el dilluns següent apareix el fundador de l’empresa amb un Audi Q5. T’estàs rient de les treballadores qui, al remat, t’estan traient la faena.

AN: Mira, tu mai has vist eixes pel·lícules del segle XIX amb les fàbriques, els patrons i els obrers? Doncs encara segueix passant el 2018.

Finalment, el 19 de gener es va fer efectiu l’ERO sense que poguéreu fer res per evitar-lo, per tant les tres heu perdut la faena, i a més no cobreu res des de novembre. Com ha afectat aquesta situació la vostra vida i la de la vostra família?

ML: Doncs psicològicament, físicament, provocant discussions amb les nostres parelles, no dormir bé, preocupació constant…

AN: Jo diria que més psicològicament. Per exemple, de vegades no pots ni ajudar les teues criatures a fer els deures perquè tens el cap en altre lloc. T’arriben les factures i no tens diners per a pagar.

I com ha afectat la vostra relació dins el col·lectiu de treballadores?

AN: Òbviament hi ha hagut moments de tensió, de discussions…

ML: Però també ens hem unit molt més a la resta de companyes, almenys en el meu cas.

AV: Estar plantades davant l’empresa huit hores a l’hivern passant fred es feia molt més suportable per la relació que tens amb les companyes. De la mateixa manera que aguantes les condicions laborals a la fàbrica millor per compartir-les amb la resta. Totes estàvem passant pel mateix i el suport mutu era essencial.

Quin són els següents passos?

AN: Doncs demanar la prestació per atur per començar a tindre ingressos i denunciar l’empresa per impagament de nòmines i d’indemnització.

AV: Al remat ha passat el que la direcció de DulceHola havia planejat des del principi: meitat de la plantilla fora de l’empresa, amb acomiadament improcedent i sense pagar ni les nòmines ni la liquidació; diners que algun dia ens pagarà, no l’empresa, sinó el Fons de Garantia Salarial (FOGASA).

I quina sensació se vos queda després de tota aquesta situació?

AN: Doncs de gran indignació perquè ens n’anem sense res…

AV: Per una banda d’indignació i per altra de poder respirar. Poder passar pàgina i pensar que ja puc dedicar la meua vida a una altra cosa que no siga estar allí sense saber si tindré una estabilitat.

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

El futur no serà un algoritme

19 febrer 2018 |

Ara que s'apropa el Mobile World Congress, l'autora ens fa recomanacions per posar una mica de fre al món algorítmic, amb tot allò que sembli incompatible, com els fogons de la cuina, la lectura en un sofà o una reunió a les places i carrers per a fer-hi política

Traiem la humiliació del full de ruta

16 febrer 2018 |

On és la línia entre la tolerància i la humiliació? Ens fa més bons, acceptar insults i escopinades a la cara? El Procés ha estat i ha de continuar sent modèlic en les mobilitzacions de carrer, però en aquest pack hi va també la humiliació? Deixeu-me'n dubtar

​ «Mai has vist eixes pel·lícules del segle XIX amb les fàbriques, els patrons i els obrers? Doncs encara segueix passant el 2018»

15 febrer 2018 |

Entrevista a Amparo Núñez, Antonia del Valle i Magdalena León, treballadores afectades per l’ERO que ha aplicat l’empresa DulceHola i que ha acomiadat la meitat de la plantilla

2018-02-15T17:50:57+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X