Opinió

Vicent Andrés Estellés en la memòria, 25 anys després de la seva mort

El 27 de març es compliran 25 anys de la mort de Vicent Andrés Estellés, el poeta més gran que ha donat el País Valencià des del segle XV

GEMMA PASQUAL I ESCRIVÀ, escriptora i membres del Consell Editor de la jornada I 26 de GENER del 2018

@GemmaPasqual

“Que alguna dona del meu poble isqués al carrer, inquirint: «¿Que qui s’ha mort?» I que li donen una breu notícia: «És el fill del forner, que feia versos.» Més cultament encara: «El nét major de Nadalet.» Poseu-me les ulleres.”

Enguany, el 27 de març es compliran 25 anys de la mort de Vicent Andrés Estellés, el poeta més gran que ha donat el País Valencià des del segle XV, des de l’època d’Ausiàs Marc i Roís de Corella. Un dels poetes més importants del segle XX de la literatura catalana.

En paraules de Vicent Escrivà, la poesia d’un home que treballa i pateix entre els seus versos la realitat de la misèria quotidiana, i la malaltia que el fa morir un poc en cada intervenció quirúrgica.

Com el mateix poeta reconeix: “Ausiàs Marc ha estat un mestre, un mestre molt fotut, molt incòmode, a vegades té molt mala llet i em fot moltíssim.”

Va ser considerat incòmode per l’anticatalanisme més furibund, pel compromís que Estellés va mantenir amb la defensa de la llengua i la cultura catalanes

Ell també va ser considerat incòmode per l’anticatalanisme més furibund, pel compromís que Estellés va mantenir amb la defensa de la llengua i la cultura catalanes. Va ser durant vint anys el redactor en cap del diari Las Provincias, fins al 1978, el mateix any que va ser guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, María Consuelo Reyna, la directora del diari, el va acomiadar de males maneres, sense avisar-lo que l’empresa l’havia donat de baixa en la Seguretat Social aprofitant un dels períodes de les seves malalties.

“No passen mai uns dies que en despenjar el telèfon em sento dir que ets un fill de puta. La por d’una bomba no me la lleva ningú. Això és una guerra no declarada però oberta; l’anticatalanisme valencià és salvatge. Penso que el present, i també el futur, és molt amarg al meu país. Estem tornant al temps de les catacumbes.” Aquesta declaració esborronadora de Vicent Andrés Estellés, la va publicar a El Món, el 12 de març de 1982.

Encara ara, al segle XXI, Estellés continua sent objecte de la seva ira. El mes d’octubre passat, l’estàtua del poeta instal·lada en un banc de la plaça d’Emilio Castelar, de Burjassot, va tornar a ser víctima d’un nou acte vandàlic i va ser arrencada del seu lloc.

Estellés ha estat erigit en símbol de la pàtria, a imitació del Burns Supper escocès. Nascut a Burjassot, el 4 de setembre de 1924, aquesta data se celebra arreu del territori el 2017

Tot i això, el feixisme analfabet i inculte no ha aconseguit el seu objectiu i Estellés ha estat erigit en símbol de la pàtria, a imitació del Burns Supper escocès. Una nova tradició valenciana pren cos a la resta dels Països Catalans. Nascut a Burjassot, el 4 de setembre de 1924, aquesta data se celebra arreu del territori el 2017. Per exemple, entre molts altres indrets, a la ciutat de València, Barcelona, Palma, i fins i tot a Brussel·les van gaudir de la Festa Estellés.

La poesia de Vicent Andrés Estellés continua més vigent que mai. Amb El llibre de meravelles ens va ensenyar a assumir la veu del poble, a emocionar-nos sentint l’Ovidi Montllor cantar sobre aquells amants únics de la ciutat de València, i amb la resta de la seva obra es va convertir en el poeta del poble, el fill del forner, el nét de Nadalet, aquell que ens va recordar que no podran res davant un poble unit, alegre i combatiu.

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

Camí de l’Assemblea General

23 febrer 2018 |

Dissabte al matí se celebrarà a València, Palma i Barcelona l’Assemblea General de la cooperativa que edita la Jornada i que posarà les bases per a l’eixida del diari

«La repressió s’ha de respondre de manera política i col·lectiva»

22 febrer 2018 |

Entrevistem la directora de litigis del Centre per la Defensa dels Drets Humans Irídia, Anaïs Franquesa, i l'advocat de l'organització antirepressiva Alerta Solidària, Eduardo Cáliz. Coincidint amb una setmana de molta activitat al Tribunal Suprem, analitzen l'onada repressiva de l'Estat contra el dret a l'autodeterminació iniciada el 2014

8 de març: amb el moviment feminista, vaga general

22 febrer 2018 |

La precarietat laboral, la vulnerabilitat social, el sostre de vidre i la bretxa salarial, entre d’altres, són motivacions més que suficients per a la vaga del 8 de març

2018-01-24T13:20:26+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X