Opinió

Veure el masclisme dins meu i treballar-lo

L’educador social Amat Molero Borràs, membre del projecte Ulleres per esquerrans, reflexiona sobre el paper dels homes en la lluita contra les violències masclistes i a favor de la igualtat

Isabel Muntané. Foto: Anna Palou

AMAT MOLERO BORRÀS, educador social, investigador i formador en igualtat del projecte Ulleres per esquerrans

Escric remogut de tristesa i ira. Pensava escriure un article d’anàlisi i amb un to més didàctic, com acostumo a fer, però el moment social i personal ple de violències em fa escriure així i ho vull fer així. Donem molt espai als somriures, les bromes o la raó, i poc a la tristesa o la ira, que clarament són més mal vistes o poden semblar inadequades o poc correctes. Doncs aquesta remoguda em porta a escriure com a home cap a homes i a fer-ho de manera directa, clara i, fins i tot, amb un to d’enuig. Em dic «Ostres! Un home enutjant-se amb altres homes, que estereotípic», doncs sí, però espero que aquest enuig serveixi per posar-nos les piles cap a la igualtat, perquè ens les hem de posar.

Cada dia em bombardegen inputs sobre violències masclistes exercides per homes, homes com jo. En aquell moment m’apareixen un munt de mites i estigmes explicant per què passa: «aquests paios són bojos», «sense drogues i alcohol això no passaria», «és culpa de la cultura, la societat, la família i el sistema educatiu», «això és la testosterona», «deuen haver tingut molts merders durant la infància»… Un munt d’arguments que acaben tenint dues finalitats molt clares. La primera és passar el problema a uns altres (a problemàtiques de salut mental, família, naturalesa, biologia, sistema educatiu, drogues…) i no pas a la nostra agència, poder i responsabilitat com a persones. La segona és salvar-me el cul pensant que «els masclistes són els altres i jo no sóc així». Potser et sona, això d’assenyalar l’altre abans que a un mateix, és una tècnica que jo vaig aprendre des que era ben petit com a mecanisme per a no assumir responsabilitats.

Jo em pregunto: com podrem aturar les violències masclistes si quan surt el tema agafem el rol de sant («jo no he estat masclista ni ho sóc»), passa-merders («la culpa la té l’altre, jo no en sóc responsable»), victimista («i la violència que rebem els homes?»), tertulià («jo penso que…») o de rebequeria masclista («putes feminazis, bla, bla…»)? Alguna cosa hem de poder-hi fer, els homes, si som els qui actuem de manera violenta, no? Doncs sí! I crec que això comença per prendre consciència de quan ho he estat i ho sóc i assumir-ne la responsabilitat en comptes de tirar pilotes fora.

Però, és clar, identificar-nos com a masclistes quan ens considerem «progres», igualitaris, esquerranosos, ciutadans del món, rojos o feministes costa, i molt. Per això cal assumir que tots hem actuat, pensat o ens hem organitzat de manera masclista i això ens converteix en masclistes, tot i no voler-ho. O creus que havent nascut i mamat d’una cultura tan i tan masclista, algú pot estar desinfectat al 100% d’heteropatriarcat i de no generar violències? Jo, com a mínim, no. Estic ple de contradiccions i, sobretot, d’inconsciència. Una inconsciència que, havent nascut amb el privilegi de tenir una cua entre cames, em fa no viure ni veure el món igual que una dona.

Et proposo que passis de dir «són masclistes» a preguntar-te «en què sóc jo masclista?» i així començar a treballar-te i transformar-te per trencar amb l’engranatge que permet que les violències es perpetuïn. Si no, ens continuarem passant la pilota els uns als altres.

I quan pot ser que siguis masclista? Si et ve de gust preguntar-t’ho, et convido a llegir la segona part d’aquest article la setmana vinent. Vols?

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

Editorial de la Fira Literal

18 abril 2018 |

Aquest és l'editorial de la Fira Literal, publicada conjuntament entre l'organització de l'esdeveniment i els dos mitjans col·laboradors, la Directa i la Jornada, i centrada en la defensa de la llibertat d'expressió, que pateix una amenaça com no s'havia vist en dècades.Amb el primer número de la Jornada que serà als quioscs el 5 de maig trobareu també un exemplar de la revista Literal

“El nostre objectiu és fer una interpretació de l’economia que sigui útil per a la gent”

17 abril 2018 |

Entrevista Joan Palomés, coordinador d'economia a la Jornada

“Hi ha una part del País Valencià que no pot parlar amb ella mateixa”

13 abril 2018 |

A poc menys d’un mes per a poder tocar el diari Jornada, continuem descobrint qui forma part de l’equip. En aquesta conversa creuada, vos presentem a Hèctor Serra i a Joan Canela, dos dels periodistes que formaran part de l’equip de redacció al País Valencià

2017-11-23T11:35:21+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X