Actualitat

Com veu Mallorca el procés català? Visions des de l’heterodòxia

Les mostres de solidaritat amb el procés català han estat massives, però que hi ha més enllà? Una realitat complexa i plural

Capçalera de la manifestació per un finançament just a Valencia. Foto: David Linuesa
Concentració per donar la benvinguda a la República catalana a Palma. FOTO: Neus Tur

ANTONI TROBAT, Palma I   22 DE NOVEMBRE DE 2017

@antonitrobat 

Mallorca ha estat, només superada pel País Basc –ja fora de l’àmbit dels Països Catalans–, l’indret de l’estat espanyol on s’ha desfermat més solidaritat arran de l’últim cicle del procés català. Això és una realitat. A la Jornada ho hem explicat recentment. Trobem una plataforma amb una trentena d’associacions, sindicats i tots els partits polítics de tradició democràtica i progressista, del PSIB a la CUP: la Coordinadora d’Entitats per la Democràcia. També una munió de CDR, tant a dos barris de Palma com a vuit municipis de la part forana. Tanmateix, si s’analitza amb deteniment quina és la realitat social de Mallorca, s’hi veu quelcom més complex. Hi ha una part forana mallorquina que s’assembla poderosament a Castelló i al món empordanès o osonenc. Calvià i Llucmajor tindrien referents homologables al litoral valencià-alacantí i a una part del Tarragonès. Hi ha una Palma que és Girona, una Palma barcelonina i una altra que podria ser la Lleida més isolada.

Des de les mobilitzacions de la Plataforma pel Dret de Decidir del 2006 i el 2007, Mallorca ha tingut una relació ambigua respecte del que passava al Principat.

Des de les mobilitzacions de la Plataforma pel Dret de Decidir del 2006 i el 2007, Mallorca ha tingut una relació ambigua respecte del que passava al Principat. L’espai nacionalment autocentrat –amb un pes electoral de prop d’un 15% però amb una penetració a àmbits com la societat civil, la universitat, la funció pública o la cultura molt més elevada– ha anat oscil·lant entre el mimetisme amb Catalunya i la recerca d’una via pròpia no consolidada.

El dret de decidir com a estratègia majoritària

Com explica Lluís Apesteguia, diputat al Consell de Mallorca per Més, «la polarització és una evidència»: «Ens preocupa que es forci la gent a triar una identitat. Cal fer la pedagogia encertada explicant per què l’esquerra sobiranista mallorquina donam suport a Catalunya». Més ha canalitzat, en la línia amb altres esquerres autodeterministes d’arreu dels Països Catalans, la solidaritat amb el “procés” en clau de defensa del dret de decidir i la democràcia, més que no pas des d’una posició explícitament independentista. Així ho ha mostrat als actes solidaris que ha organitzat, amb la participació de persones i organitzacions ben diferents: des d’En Peu de Pau al SAT andalús. Aquest fet desagrada a una part del món sobiranista, la que es vincula a la secció illenca d’ERC i a l’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM), liderada per l’antic dirigent del PP balear Cristòfol Soler.

«Crec que cal fixar-se en el gruix de la gent, la que està entre el sobiranisme més eixelebrat i l’extrema dreta espanyolista», manifesta Apesteguia. «En aquest gran magma de ciutadans despolititzats, amb una identitat dual, observo dues reaccions: els qui, quan els obliguen a triar, es decanten identitàriament cap al cantó espanyolista, i els qui, davant l’agressivitat estatal ,opten per una reacció democràtica. A aquest darrer perfil vull apel·lar». Pel deianenc, «hi ha una majoria de la ciutadania que considera que l’autogovern i la proximitat en la presa de decisions és positiu»: «Tenim un consens al voltant d’això. Quan la dreta espanyola ha atacat aquest comú denominador, com en l’etapa de Bauzà, la revolta cívica és un fet.» Diu Apesteguia: «L’identitarisme d’alguns sectors de l’independentisme mallorquí –allunyat de la majoria sobiranista del Principat– crec, honestament, que no suma. No es pot construir sobirania sobre uns referents que són aliens a la majoria social.»

Contràriament al País Valencià i a determinades zones de Catalunya, a les Illes «no es veuen més banderes espanyoles als balcons que abans»

Mercè Picornell és professora de Filologia Catalana a la Universitat de les Illes Balears (UIB) i antiga activista antimilitarista. Per ella, «la gran majoria de la societat illenca percep el “procés” des de la perspectiva mainstream espanyola. Hi ha molta d’indiferència, també». La indiferència a què es refereix Picornell és clau. Contràriament al País Valencià i a determinades zones de Catalunya, a les Illes «no es veuen més banderes espanyoles als balcons que abans», en mots de la filòloga.

Interpel·lada per quina visió té la massa crítica illenca més conscienciada, Picornell és molt clara. «Es percep el sobiranisme principatí com a fonamentalment nacionalista.» I continua. «Existeix un sentiment de solidaritat i una voluntat de defensa de la democràcia, en el ple sentit del terme. Com a Catalunya, en les manifestacions de suport s’ha mobilitzat molta de gent de l’esquerra no nacionalista. Es veu com una cosa que afecta drets fonamentals de tots.» En el sentit que manifesta la professora pot entendre’s la gens menyspreable implicació dels sectors llibertaris i de tradició àcrata en alguns CDR i en la major part de mobilitzacions. També en l’oportunitat rupturista que representa l’independentisme.

«Aquesta darrera dècada –apunta la professora i activista– la societat mallorquina ha demostrat que defensa hegemònicament postures que podrien considerar-se progressistes i, fins a un cert punt, sobiranistes. La marea per l’educació pública i en català n’és una bona mostra. Les preocupacions illenques des de posicions transformadores tenen molt a veure amb el procés d’aconseguir més control sobre el territori. Les lluites contra el lloguer turístic, van per aquí.» Rebla Picornell: «Crec que és un error prendre el Principat com a model en el qual emmirallar-nos, i així ho fa actualment gran part del sobiranisme illenc».

El PSIB es mou?

Més enllà de la galàxia de Més, de l’independentisme explícit i dels moviments socials més actius, el “procés” ha afectat altres agents de la política i la societat de les Illes. El PP ha accentuat un anticatalanisme que, amb la promoció de figures com Biel Company, semblava haver enterrat. Podem ha mantingut oficialment la línia de la seva direcció estatal respecte de l’afer. Procurant mullar-se poc. A excepció del sector encapçalat per Laura Camargo, portaveu de Podem al Parlament Balear fins ara i derrotat a les primàries internes de la formació morada. Segurament, però, el partit que ha viscut amb més contradiccions tots els esdeveniments de Catalunya és el PSIB. La presidenta, Francina Armengol, procedeix d’una família socialista de fondes conviccions mallorquinistes i catalanistes. L’expresident Francesc Antich ha estat un dels dos únics senadors socialistes dels Països Catalans –l‘altre ha estat José Montilla– a abstenir-se de votar l’aplicació del polèmic article 155. Deu dies enrere, la posició del PSOE va fer que alguns destacats militants illencs es donassin de baixa del partit espanyol. Entre ells, Celestí Alomar, exconseller de Turisme i impulsor de la polèmica ecotaxa. El llubiner considera que «només es pot resoldre el que passa a Catalunya amb un referèndum pactat». Alomar, que en tot moment vol deixar clar que la seva baixa del PSIB-PSOE no és un atac a la gestió de la presidenta Armengol, a qui continua donant suport, insisteix en una idea que té a veure amb com un cert espai progressista mallorquí no independentista analitza la realitat: «Crec que el PSIB, Més i Podem haurien de concórrer a les eleccions amb una part del programa electoral en comú. Específicament, pel que fa al tema nacional, crec que els dos punts comuns haurien de ser: que culturalment som Països Catalans, i que el dret de decidir dels pobles de les Illes Balears i Pitiüses és irrenunciable.»

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

La immersió lingüística com a model vertebrador d’una escola no segregadora

20 febrer 2018 |

La defensa del model d’escola catalana va més enllà del català com a llengua vehicular i suposa defensar un model públic, democràtic i cohesionador construït gràcies a les lluites populars

El futur no serà un algoritme

19 febrer 2018 |

Ara que s'apropa el Mobile World Congress, l'autora ens fa recomanacions per posar una mica de fre al món algorítmic, amb tot allò que sembli incompatible, com els fogons de la cuina, la lectura en un sofà o una reunió a les places i carrers per a fer-hi política

Traiem la humiliació del full de ruta

16 febrer 2018 |

On és la línia entre la tolerància i la humiliació? Ens fa més bons, acceptar insults i escopinades a la cara? El Procés ha estat i ha de continuar sent modèlic en les mobilitzacions de carrer, però en aquest pack hi va també la humiliació? Deixeu-me'n dubtar

2017-11-21T22:00:21+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X