Opinió

València davant l’espill zapatista de Marichuy

S’organitza a València el moviment de solidaritat amb la candidatura a la presidència de Mèxic del Consell Indígena de Govern

CARLOS SOLEDAD, membre de l’Assemblea de Solidaritat amb Mèxic I 22 de GENER del 2018

@CarlosSoledadM

 

Aquest dissabte es va realitzar la «Trobada Sense Fronteres» amb el Consell Indígena de Govern (CIG) de Mèxic al CSOA l’Horta de Benimaclet, València, amb la participació de Maria de Jesús Patricio Martínez «Marichuy», dona indígena i pobre, precandidata a les eleccions presidencials de Mèxic de juny. La trobada va representar un espai privilegiat per compartir les resistències, els dolors i les ràbies dels pobles indis amb les xarxes del moviment llibertari de València.

Durant l’acte es va presentar l’Assemblea de Solidaritat amb Mèxic -convocant de l’esdeveniment a València- que van explicar la seua tasca de suport i visibilització de les lluites de baix i a l’esquerra de Mèxic al País Valencià. També es va projectar el documental Remei Mèxic, que explica com evoluciona el Congrés Nacional Indígena (CNI) fins a la proposta del CIG i l’elecció de Marichuy com a portaveu. Finalment, l’activitat estrella va consistir, salvant les dificultats tecnològiques, en una videoconferència internacional amb 5 regidors del CIG i Marichuy que van respondre les preguntes festes des d’una vintena de ciutats connectades simultàniament.

L’Exèrcit Zapatista d’Alliberament Nacional (EZLN) va sorprendre Mèxic i al món quan fa 24 anys, l’1 de gener de 1994, li va declarar la guerra a l’Estat mexicà i al model neoliberal. Chiapas, al sud-est mexicà i epicentre de la revolta, es trobava en ple procés de colonització. Els indis treballaven en situació de semiesclavitud per als terratinents, hi havia morts per misèria cada 35 minuts i la joventut heretava una brutal desesperança.

Els guerrillers marxista-leninistes van passar de l’avantguarda colonial de «prèdica i conversió» a la rereguarda del «preguntar i escoltar»

Deu anys enrere, un grapat de guerrillers d’ideologia marxista-leninista que s’havia endinsat a la selva amb la intenció d’instaurar una dictadura del proletariat, es van trobar amb la resistència històrica dels pobles indis maies i van decidir… aprendre. De l’avantguarda colonial de «prèdica i conversió», van passar a la rereguarda del «preguntar i escoltar». Així, les comunitats indígenes van fer seua la rebel·lió zapatista i van instaurar col·lectivament el «manar obeint».

Trenta-tres anys després, el moviment zapatista i el Congrés Nacional Indígena (CNI), creat a la seua empara, s’han convertit en un gran símbol mundial de la resistència contra la modernitat capitalista d’encuny occidental. La proposta dels pobles, de matriu civilitzatòria mesoamericana, representa una alternativa esperançadora davant el col·lapse nacional i planetari. No diuen que els simpatitzants es convertesquen en zapatistes; es tracta que cadascú, des del seu lloc en el món, s’organitze per construir des de baix i a l’esquerra un món on càpiguen molts mons.

Durant la trobada es va explicar que el CIG és una iniciativa impulsada pel V congrés del CNI i l’EZLN. Aquest projecte col·lectiu té com a propòsit construir un nou país basat en la dignitat i l’organització. Funciona posant en pràctica els set principis zapatistes del «manar obeint»:

  1. Obeir i no manar
  2. Representar i no suplantar
  3. Servir i no servir-se
  4. Convéncer i no véncer
  5. Baixar i no pujar
  6. Proposar i no imposar
  7. Construir i no destruir

En definitiva, no es tracta d’una proposta electoral per a la presa del poder de les institucions, sinó de construir noves relacions socials i polítiques que enfortisquen el poder de baix i l’organització dels pobles cap a la seua autonomia.

Van convocar-se trobada sense fronteres a unes 60 ciutats del planeta per la xarxa “Amb Marichuy Sense Fronteres”, sorgida mitjançant l’actualització de les estructures de solidaritat amb el zapatisme i reforçades per migrants i estudiants a l’estranger. La trobada va tenir com a objectiu, a més de visibilitzar la proposta i reforçar la solidaritat, la intenció de col·laborar en la recollida de les 886 mil 593 signatures que l’Institut Nacional Electoral exigeix perquè una precandidata independent es presente a les eleccions.

Les regidores del CIG van explicar que en el seu recorregut per Mèxic s’estan trobant amb multitud de problemes per a la recol·lecció de signatures

Les regidores del CIG van explicar que en el seu recorregut per Mèxic s’estan trobant amb multitud de problemes per a la recol·lecció de signatures. Des de la ja tan denunciada bretxa digital, fins a la terrible cultura clientelar que espera una paga econòmica per qualsevol gest polític, alimentada per anys pels partits polítics tradicionals. També es van comentar la traves a l’estranger. En primer lloc, el setge informatiu està a l’ordre del dia. Les paisanes i paisans no saben que poden registrar-se com auxiliars per Internet i que poden signar el seu suport ciutadà a l’estranger. La majoria no compta amb credencial d’elector vigent i les traves geogràfiques, econòmiques i polítiques per gestionar-les a les ambaixades o consolats en molts casos es presenten realment complicades.

Les i els auxiliars estan treballant gratuïtament i a contrarellotge per aconseguir totes les signatures possibles i no sembla que la tasca que puga arribar a completar-se. No obstant això, com assegurava el mateix cartell de la convocatòria: «L’hora del floriment dels pobles ja està ací». Al contrari de la cosmovisió occidental que entén el temps de forma lineal i progressiva, els pobles indis el conceben de forma circular, i saben que un altre floriment és possible. Els indígenes mexicans i ara la solidaritat internacional del País Valencià reconeixen després de la trobada que, més enllà de l’oportunitat històrica que una dona indígena es presente a les eleccions, el procés organitzatiu és el camí a la llibertat.

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

Camí de l’Assemblea General

23 febrer 2018 |

Dissabte al matí se celebrarà a València, Palma i Barcelona l’Assemblea General de la cooperativa que edita la Jornada i que posarà les bases per a l’eixida del diari

«La repressió s’ha de respondre de manera política i col·lectiva»

22 febrer 2018 |

Entrevistem la directora de litigis del Centre per la Defensa dels Drets Humans Irídia, Anaïs Franquesa, i l'advocat de l'organització antirepressiva Alerta Solidària, Eduardo Cáliz. Coincidint amb una setmana de molta activitat al Tribunal Suprem, analitzen l'onada repressiva de l'Estat contra el dret a l'autodeterminació iniciada el 2014

8 de març: amb el moviment feminista, vaga general

22 febrer 2018 |

La precarietat laboral, la vulnerabilitat social, el sostre de vidre i la bretxa salarial, entre d’altres, són motivacions més que suficients per a la vaga del 8 de març

2018-01-22T09:30:16+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X