Opinió

Una vaga indefinida és possible

El professorat associat de la Universitat de València consolida la seua protesta després de més d’una setmana de vaga indefinida

JORGE RAMOS TOLOSA, professor associat d’Història Contemporània de la Universitat de València I 7 de FEBRER del 2018

@JorgeRTolosa

La precarietat també forma part d’un sector important del professorat universitari. Tot i que de vegades puga semblar que el Personal Docent i Investigador (PDI) de la universitat siga un col·lectiu “immaculat” i uniforme, la mercantilització neoliberal, les retallades i la gestió deficient també travessen nombroses persones que investiguen i imparteixen docència en les nostres universitats.

Des del passat 29 de gener, primer dia del segon quadrimestre del curs 2017-2018, el professorat associat de la Universitat de València (UV) es troba en vaga indefinida. No és la primera vegada. Al maig de l’any 2012, poc després de la Primavera Valenciana i en el marc de l’aturada general educativa del 22 d’aquell mes, l’Assemblea de Professorat Associat de la UV va llançar una convocatòria de vaga indefinida. Un dels principals objectius era que el rectorat declarara a la universitat “insubmisa” al “decret Wert”. La vaga es va desconvocar el 8 de juny després d’arribar a un acord amb el Consell de Govern de la UV. Però la indignació no va acabar.

Uns 5€ per hora de treball. Aquest és el salari mitjà percebut pel professorat associat segons càlculs de l’Assemblea de Professorat Associat de la UV. Açò significa que, encara que desenvolupa el mateix treball docent que qualsevol altre col·lectiu de PDI, el sou és molt més baix. El professorat associat ha de superar un concurs de mèrits i el seu contracte és temporal i a temps parcial, però moltes vegades s’encadenen contractes anuals per molts anys consecutius. Sobre el paper, aquest grup està nodrit d’especialistes amb experiència laboral en els àmbits en què imparteixen docència, amb un altre treball remunerat. Teòricament, hauria de ser una figura docent complementària, conjuntural o esporàdica. Però al comprovar que realitzen el mateix treball per un sou molt més baix i menys estable, el sistema universitari ha aprofitat per multiplicar aquesta figura. A hores d’ara, a la UV són entre el 30 i el 41% del PDI (unes 1.300 persones) i imparteixen 3 de cada 4 classes de grau. A banda, el PDI associat de la UV té limitacions de promoció interna i entrebancs en alguns projectes d’investigació. I a més a més, moltes d’aquestes persones són “falses associades”, és a dir, que no tenen una altra feina perquè el sistema universitari només les ofereix aquesta possibilitat. Una part considerable d’elles són joves doctorandes precàries sense beca o investigadores que s’acaben de doctorar.

La vaga indefinida arriba durant la campanya electoral al rectorat de la UV. La primera volta de les eleccions serà el 22 de febrer i les reivindicacions (“a igual treball, igual salari”, estabilitat contractual, altres figures docents dignes i canvis en les promocions i els projectes d’investigació) estan marcant part de l’agenda de les tres candidatures. És indubtable que el PDI associat ha aconseguit un gran ressò mediàtic des del primer dia. Tot i que és molt difícil de computar, cal tindre en compte que, segons xifres de l’Assemblea de Professorat Associat i de pròpies declaracions d’autoritats de la UV, entre 12.000 i 20.000 persones no estan reben classes del seu professorat associat.

El PDI en vaga indefinida organitza assemblees periòdiques, concentracions (el 29 de gener al campus de Tarongers, el 6 de febrer davant de la Conselleria d’Educació…) i compta amb un grup de missatgeria mòbil amb quasi 200 membres. També estan en contacte amb altres grups de professorat associat (alguns dels quals ja s’estan mobilitzant) i tenen el suport de tots els sindicats presents a la UV i de les organitzacions estudiantils. No és una qüestió menor. El mateix president de la Conferència de Rectors (CRUE) va manifestar el divendres 2 de febrer la seua preocupació per la situació dels “professors pobres”. Mentrestant, també s’ha detectat inquietud a alguns rectorats i conselleries per aquesta vaga i per un possible “contagi” a altres universitats.

Un equip de PDI associat –especialment de la Facultat de Dret i que inclou a rellevants professionals de l’advocacia– està preparant una possible demanda judicial per denunciar la situació. Precisament, Fabiola Meco, professora associada de Dret Civil des del 2006 i diputada a les Corts Valencianes per Podem des del 2015, va ser cessada del seu lloc de treball a la UV per suposada incompatibilitat. Tanmateix, el seu cas està als tribunals –la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia valencià li va donar la raó, però després la Sala Social del mateix organisme va compartir el punt de vista de la UV–, ha creat expectació i ha visibilitzat alguns elements vinculats amb el professorat associat.

Les reunions se succeeixen i les propostes concretes del col·lectiu en vaga estan sobre la taula del Rectorat de la UV. La vaga només es desconvocarà quan es garantisquen mesures de millora de les condicions laborals del PDI associat.

El desenllaç encara està per veure. Però el que està clar, en els dies en què recordem el 99 aniversari de l’inici de la vaga de La Canadenca, és que al segle XXI als nostres territoris fer una vaga indefinida és possible.

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

El futur no serà un algoritme

19 febrer 2018 |

Ara que s'apropa el Mobile World Congress, l'autora ens fa recomanacions per posar una mica de fre al món algorítmic, amb tot allò que sembli incompatible, com els fogons de la cuina, la lectura en un sofà o una reunió a les places i carrers per a fer-hi política

Traiem la humiliació del full de ruta

16 febrer 2018 |

On és la línia entre la tolerància i la humiliació? Ens fa més bons, acceptar insults i escopinades a la cara? El Procés ha estat i ha de continuar sent modèlic en les mobilitzacions de carrer, però en aquest pack hi va també la humiliació? Deixeu-me'n dubtar

​ «Mai has vist eixes pel·lícules del segle XIX amb les fàbriques, els patrons i els obrers? Doncs encara segueix passant el 2018»

15 febrer 2018 |

Entrevista a Amparo Núñez, Antonia del Valle i Magdalena León, treballadores afectades per l’ERO que ha aplicat l’empresa DulceHola i que ha acomiadat la meitat de la plantilla

2018-02-06T16:49:50+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X