Actualitat

Tu no decideixes

El proper 21D a Catalunya un 13% de la població no podrà votar perquè no té la nacionalitat espanyola, hagi nascut a Catalunya o arribat en els darrers anys. Neix la Plataforma pel Dret a Vot de les Persones Estrangeres per reivindicar una ciutadania de ple dret.

Acte de la Plataforma pel dret a vot. Foto: Anna Palou

ANNA PALOU, Barcelona I 12 DE DESEMBRE DE 2017

@annapalou

Les eleccions catalanes del 21 de desembre, en el marc de l’excepcionalitat presidida pel referèndum de l’1 d’octubre, es presenten, per alguns partits com ERC, Junts per Catalunya i la CUP, com una oportunitat per decidir el futur de Catalunya. En aquest marc, com a mínim 13’55% de la població empadronada, segons dades de 2016 d’IDESCAT, no tindrà opció de triar quin escenari vol, sense comptar les persones no registrades. Per què? Doncs perquè no tenen nacionalitat espanyola i per tant, no tenen dret a sufragi. Del 1.023.398 de persones de nacionalitat estrangera a Catalunya, 830.737 són majors de 18 anys.

En aquest panorama, el passat 28 de novembre es va presentar la Plataforma pel Dret a Vot de les Persones Estrangeres que reclama el dret al vot universal únicament lligat a la residència en el territori, és a dir, a l’empadronament. “Rellegint els continguts de la primera campanya gran del 1992, ens hem adonat que no ha canviat res”, explica Edo Bazzaco, portaveu de SOS Racisme. Edo va néixer a Itàlia i des del 2006 viu a Barcelona. “Hi ha resistència al canvi, a revisar alguns dels pilars bàsics de la democràcia. Els governants tenen por a reconèixer que la societat ha canviat i és diferent”, valora. “T’exigeixen que participis de la societat que t’acull perquè sinó ets un mal migrant, però alhora no et deixen votar, és, com a mínim, estrany”, explica Paula Rossi, activista. Ella és de nacionalitat argentina i resideix a Catalunya des de fa dos anys. Per ella és una mostra de la societat dominant en la que vivim. De fet, és una peça més de l’engranatge de la Llei d’estrangeria espanyola que no només restringeix el dret a vot, sinó molts d’altres: “Abans del dret a vot jo no tenia ni el dret a treballar perquè la meva targeta de residència no m’ho permetia”, relata Fatiha el Mouali, economista i tècnica d’acollida a l’ajuntament de Granollers. La Fatiha va arribar fa 18 anys a Catalunya provinent del Marroc, i fa quatre que ha aconseguit la nacionalitat. Viu a Montornès del Vallès. “Saben que primer batallarem pel dret a treballar per tal de sobreviure i que, per tant, el de vot quedarà en segon pla. A poc a poc te n’adones de la jugada”, diu i afegeix: “Jo crec que hem de defensar tots els drets recollits als  tractats internacionals, hem d’aconseguir que tothom els tingui des del primer dia, sinó sempre hi haurà dues classes de ciutadania”. Segons ella, però, no hi ha voluntat política per aconseguir una societat realment cohesionada i igualitària.

Fathima el Mouali. Foto: Anna Palou

Nascuts a Catalunya sense dret a nacionalitat

Des de la seva experiència, parla de les dificultats en que, per exemple, molt joves es troben per no tenir la nacionalitat o el permís de residència: no poden anar a viatges de final de curs amb els seus companys o fer pràctiques durant els estudis. Són, precisament, alguns dels entrebancs amb els que s’ha trobat Oumou Balde, una jove de 22 anys nascuda a Arbúcies però amb nacionalitat senegalesa perquè els seus pares són originaris d’allà tot i portar més de 24 anys aquí. Oumou és integradora social i tot just ara està tramitant la nacionalitat: “Jo he de fer un examen sobre la constitució? I un examen de castellà quan estic a punt d’entrar a la universitat? I a més et fan pagar quan ells són els que t’obliguen a fer-lo. És indignant”, apunta. “Tant la meva mare com jo estem treballant, estem pagant impostos, estem pagant la gent que governa. El dret a escollir també hauria de ser el nostre.” Amb tot el procés que viu Catalunya la Oumou se sent plenament interpel·lada. Se sent independentista, es mobilitza per aquest fi i vol decidir el futur del seu país, però no pot: “M’estan excloent”, crítica i afegeix: “El vot fa la política i la política fa les accions que van cap als ciutadans i els ciutadans també som nosaltres, hauríem de tenir dret a decidir quines accions volem.” És el mateix que defensa Paula Rossi: “Per mi votar és un deure. Tots som responsables dels resultats de l’elecció”.

Oumou Balde. Foto: Anna Palou

Una oportunitat de canvi perduda

Precisament la consulta del 9N de 2014 va obrir una porta que l’1 d’octubre es va tancar. “S’havien generat unes expectatives cap a la gent que normalment no pot votar, però a l’hora de la veritat van tornar a “les normes són les que són”. Inclusió fins aquí”, reclama Edo. La Llei de Referèndum aprovada pel Parlament de Catalunya el 6 i 7 de setembre, amb els vots d’Esquerra, el PDeCat i la CUP, calca la llei espanyola ja que en el seu article 6 recull que tenen dret a vot les persones que el tenen a les eleccions al Parlament. Són les mateixes que el tindran el proper 21 de desembre, on un altre cop el 13,55% de la població quedarà exclosa de la democràcia. De fet, la Llei de transitorietat Jurídica, tot i les crítiques de les entitats, continua vinculant el dret a vot a la nacionalitat enlloc de l’empadronament malgrat hi hagin modificacions pel que fa a l’accés a la nacionalitat catalana (articles 7, 8 i 9). L’Estat espanyol, regula aquest dret mitjançant l’article 23 de la Constitució que a l’hora deriva a la llei específica del Codi Civil espanyol i l’anomenada Llei d’estrangeria o Llei 4/2000 de Drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social. Els únics que poden exercir el sufragi, i només en eleccions municipals, són els que provenen de països de la Unió Europea i aquells que són de països que tenen convenis de reciprocitat com Bolívia, Perú, Noruega, Equador, Nova Zelanda, Colòmbia, Xile, Paraguai, Cap verd i Islàndia, per exemple, sempre que garanteixin el vot dels espanyols residents als seus territoris i que s’inscriguin prèviament en un registre especial. 

Ius sanguinis vs. Ius Soli

De fet això és així perquè a l’Estat espanyol es reconeix la nacionalitat per ius sanguinis, és a dir, per descendència, per sang. Aquest sistema el tenen altres països com Itàlia, Alemanya o Hongria, per exemple. Altres, com França reconeixen també ius soli, és a dir, reconeixement per terra, per lloc de naixement. En aquest cas trobem països com Brasil, Xile, Canadà, els Estats Units, Veneçuela o Mèxic, per exemple. Segons Edo Bazzaco cal repensar a lògica de la nacionalització: “Hem de pensar en una ciutadania que serà molt més complexa de la que és i ens hem de dotar d’eines que permetin garantir els drets per tothom; els drets són de les persones i no te’ls han de reconèixer els Estats.”

Els darrers anys, i sobretot des de l’1 d’octubre, Catalunya abandera el crit per la democràcia, però aquesta no serà plena fins que els drets, i en aquest cas, el de vot, estiguin garantits per tothom: “No es pot parlar de democràcia quan tanta gent no va poder exercir aquest dret”, remarca Oumou Blade. Pel 21D ja no hi ha possibilitat de canvi, però la campanya pel Dret a Vot vol posar sobre la taula que molta gent torna a quedar exclosa dins l’exclusió.

Paula Rossi i Edo Bazzaco a SOS Racisme. Foto: Anna Palou

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

« Només podem dir que, avui en dia, depenem únicament i exclusiva dels nostres socis i subscriptors»

23 abril 2018 |

Seguim amb les entrevistes creuades per presentar l’equip de la Jornada. Avui és el torn d’Andreu Merino i Laia Farrera, responsables de l’actualitat a la redacció de Barcelona

Carta de Jordi Cuixart: Amb la notícia, el somriure

21 abril 2018 |

Jordi Cuixart, soci de la Jornada i president d'Òmnium Cultural, escriu una carta des de la presó de Soto del Real (Madrid), quan falten dues setmanes per la sortida al carrer del periódic, el 5 de maig.

Antònia Font, cap de cartell del Concert per la Llibertat d’Expressió de Palma

20 abril 2018 |

El proper 17 de juny el recinte del Palma Arena de la capital mallorquina acollirà el Concert per la Llibertat d’Expressió organitzat per l’Associació de Creadors i Artistes per la Llibertat Artística, ACALLAR

2017-12-14T13:50:43+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X