Blog de redacció

“Trobo a faltar que s’expliqui tot el procés que fa possible el fet cultural i les realitats que queden lluny de les catifes vermelles”

Continuem les entrevistes creuades per anar-vos explicant com serà la Jornada i qui estarà al darrere de les diverses seccions. Laia Altarriba, la directora del diari, conversa amb Neus Molina, coordinadora de la secció de Cultura

FOTO: Anna Palou

LAIA ALTARRIBA, BarcelonaI 4 d’ABRIL del 2018

@laiaaltarriba

Una de les principals diferències entre la Jornada i la resta dels diaris que hi ha als quioscos és la propietat: som un mitjà de cooperatiu que no estem condicionats pels interessos d’unes poques grans empreses. Com influeix això a la secció de cultura que tu coordines?

Ens influeix directament en els continguts, ja que algunes de les seccions de cultura dels grans mitjans estan plenes de temes patrocinats o publicitats. El periodisme cultural parla dels grans esdeveniments perquè sovint han arribat a acords publicitaris amb els programadors, que alhora demanen contingut redaccionals “a la carta”. La crisi del periodisme, que també és la crisi del paper i la gratuïtat de la informació, fa que els mitjans s’hagin de mantenir a través de la publicitat i de vegades aquesta es menja el criteri periodístic. Ens preguntem perquè sempre es parla de quatre teatres o de quatre festivals, i la resposta no és sempre està lligada a qüestions qualitatives o artístiques, de vegades està relacionada amb qui té més diners i pot invertir en promocionar-se. A la Jornada no tindrem aquests acords publicitaris ni patrocinis redaccionals i podrem posar el focus sobre altres esdeveniments culturals com, per exemple, la cultura perifèrica (tant des del punt de vista geogràfic com artístic) que no té accés als grans mitjans i que per tant segueix sent menys accessible pel gran públic.

Però serem un diari generalista d’actualitat. No hauríem de parlar també dels grans esdeveniments culturals on acudeixen milers de persones?

La voluntat de la Jornada és trobar un equilibri entre les propostes més mediàtiques i les que queden fora dels circuits més comercials. El que no volem ser és prescriptors de les produccions que ja tenen molts recursos per promocionar-se; en parlarem sí, però des de diferents punts de vista: posant el focus en els treballadors de l’equipament o en la història de l’esdeveniment. Volem parlar de tot però d’una altra manera i sobretot fer la tria temàtica a través del criteri periodístic i no publicitari (o econòmic).

Què hi podrem trobar a aquesta secció?

Fugim de la descripció de cultura del segle XIX i no compartim la diferència entre alta i baixa cultura; entenem que la cultura ho és tot, és quelcom on estem immersos, ja sigui de manera conscient o inconscient. I, per tant, voldrem parlar de la cultura més popular, la que sovint no es cataloga com “cultura”, passant per les grans cites operístiques, fins a les propostes que són minoritàries i minoritzades, com per exemple la performance, el circ, la dansa contemporània o el vídeoart. No volem parlar d’una cultura d’elits amb definicions encriptades ni donar només veu al que s’anomenen indústries culturals. En tots els casos, ho volem fer d’una manera accessible a qualsevol persona que llegeixi la Jornada, perquè el que vol la cultura, al final, és ser transformadora i crítica, i alimentar el cervell per promoure canvis socials gràcies a l’aprenentatge i el gaudi.

Quines diferències hi haurà a la secció de cultura entre el diari que es podrà llegir en PDF entre setmana i el que trobarem als quioscos al cap de setmana?

Entre setmana només tindrem una pàgina per dia i la secció serà una mica més prescriptora i també actuarà com a agenda amb petites píndoles informatives. En canvi, el diari de cap de setmana serà amb continguts més cuinats i cuidats, ja que podrem donar un tractament més profund i elaborat dels esdeveniments culturals d’actualitat o de les polítiques culturals.

Què trobes a faltar a les seccions de cultura dels altres diaris?

M’interessa i trobo a faltar que s’expliqui tot el procés que fa possible el fet cultural. Per exemple, en el cas del teatre, una obra no és només un grup d’actors i actrius damunt l’escenari, hi ha tot un seguit de professions invisibles i invisibilitzades que la fan possible: la producció, la taquilla, la distribució, la comunicació… I dins de la lògica del que queda ocult o poc visible, trobo a faltar que es parli de les condicions laborals, les subvencions que alimenten els espectacles, les realitats lluny de les catifes vermelles, els sostres de vidre amb què ens trobem les dones, els micromasclismes, les raons polítiques de grans esdeveniments, la cultura com excusa (o al servei) de la gentrificació dels barris, les portes giratòries…

Tenim el perill de quedar absorbits per les grans ciutats: València, Barcelona i Palma?

Sí, el tenim. Tampoc podem passar per alt que la generació de continguts culturals és molt més present a les ciutats, però recuperant la idea prèvia que “cultura ho és tot” i la trobem a tot arreu, nosaltres podem explicar certs fenòmens culturals fora d’aquestes ciutats. I no només esdeveniments, sinó també polítiques culturals, tractaments, continguts, personatges… que vagin molt més enllà. M’interessa que el que fem de fora de les grans ciutats defugi del folklore, perquè de vegades sembla que a Mallorca només facin ball de bot i a València falles, i no és així, ni de bon tros.

Quina notícia t’agradaria poder explicar a la secció de cultura?

M’agradaria explicar que les condicions laborals milloren al sector cultural. M’agradaria explicar que els grans equipaments tenen menys subvencions i que en canvi en tenen més els equipaments petits amb pocs recursos i projectes transformadors. M’agradaria no haver de parlar sobre els intents de silenciar artistes o col·lectius, que la llibertat d’expressió i de premsa no s’hagués de defensar al segle XXI en un estat suposadament democràtic. Voldrem relatar tota la precarització que hi ha al voltant de la realitat dels autònoms, dels bolos, de les ajudes a la creació, de les baixes de maternitat… I parlar de les realitats d’altres països com Bèlgica o França, on s’aposta per l’educació i la defensa de la cultura i l’artista. M’agradaria escriure que “per amor a l’art ja no es treballa”, que ningú fa concerts a canvi de visibilització o cervesa, que ningú puja a l’escenari a canvi de difusió, que ningú escriu gratis per publicitar-se.

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

Carta de Jordi Cuixart: Amb la notícia, el somriure

21 abril 2018 |

Jordi Cuixart, soci de la Jornada i president d'Òmnium Cultural, escriu una carta des de la presó de Soto del Real (Madrid), quan falten dues setmanes per la sortida al carrer del periódic, el 5 de maig.

Antònia Font, cap de cartell del Concert per la Llibertat d’Expressió de Palma

20 abril 2018 |

El proper 17 de juny el recinte del Palma Arena de la capital mallorquina acollirà el Concert per la Llibertat d’Expressió organitzat per l’Associació de Creadors i Artistes per la Llibertat Artística, ACALLAR

Editorial de la Fira Literal

18 abril 2018 |

Aquest és l'editorial de la Fira Literal, publicada conjuntament entre l'organització de l'esdeveniment i els dos mitjans col·laboradors, la Directa i la Jornada, i centrada en la defensa de la llibertat d'expressió, que pateix una amenaça com no s'havia vist en dècades.Amb el primer número de la Jornada que serà als quioscs el 5 de maig trobareu també un exemplar de la revista Literal

2018-04-04T12:30:10+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X