Actualitat

Tots a una veu dos quilòmetres i mig

 

Més de 60.000 persones, segons els organizadors, una xifra rebaixada a 17.000 per la Delegació del Govern, s’han manifestat aquesta vesprada pels carrers de Valencia a favor d’un finançament just reclamat àmpliamant per tota la societat, menys el Partit Popular, absent a la cita.

Capçalera de la manifestació per un finançament just a Valencia. Foto: David Linuesa
Foto:David Linuesa

MATILDE GORDERO-MORENO, València I   18 DE NOVEMBRE DE 2017

@matigordero

Són les set i mitja del vespre quan un autobús turístic passa per davant de les Torres de Serrans. El vehicle, ja buit, ha transportat fotògrafs i càmeres de televisió des de l’esplanada del Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM), al carrer Guillem de Castro, fins a aquest punt. Ací acaba la manifestació ‘Per un finançament just’, que ha començat una hora i mitja abans.

La mestra de cerimònies de l’acte final, la periodista Amàlia Garrigós, pren posicions a l’escenari. Els periodistes fem el mateix a l’altra banda del carrer i la cap de premsa d’un dels partits del Govern del Botànic —els convocants de la marxa, junt als sindicats CCOO País Valencià i UGT País Valencià— ens anuncia que hi han assistit 60.000 persones. La Delegació del Govern rebaixarà poc després aquesta xifra a 17.000.

Mentrestant, arriba la primera pancarta, darrere de la qual han caminat membres de sindicats, de la patronal i de plataformes ciutadanes per la Llei de Dependència, l’ensenyament i la sanitat públics, la coordinadora d’ONG per al desenvolupament, la Cambra de Comerç, el Consell de la Joventut i de les universitats.

Manifestació per un finançament just. Foto:David Linuesa

Uns minuts després, la segona, idèntica a l’altra, però amb polítics. L’encapçalen el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig; la vicepresidenta, Mònica Oltra i el secretari general de Podem, Antonio Estañ. Els acompanyen el president de les Corts, Enric Morera; l’alcalde de València, Joan Ribó i líders de tots els partits polítics amb representació al parlament autonòmic, tret del Partit Popular, l’únic que no s’hi ha sumat.

Els 60.000 —o 17.000— assistents van aplegant-se al peu de les torres, custodiades per dos gegants de Castelló de la Ribera i per un bon grapat de colles de tabal i dolçaina que han obert camí des del Muvim fins a Serrans. Ara els acompanyen ja milers d’associacions, partits polítics, escoles, sindicats, hospitals, ajuntaments, comitès d’empresa i bandes de música, entre moltes altres entitats i organitzacions de la societat civil. Transversal, ho ha sigut. Multitudinària, també.

Manifestació per un finançament just. Foto:David Linuesa

Sona Tio Canya, sona Raimon i en març farà 40 anys de la creació del Consell del País Valencià i de la manifestació per a reclamar l’Estatut d’Autonomia.

Per què li ix a pagar al País Valencià?, ens preguntàvem ahir a Jornada. Per què?, es tornen a preguntar els encarregats de llegir el manifest, coral i bilingüe, que recorda que “cada valenciana i valencià reba 237 euros menys que la mitjana de l’Estat, o 839 euros menys que l’autonomia millor finançada”. Una situació “insòlita” que fa que la Comunitat Valenciana siga “la que menys recursos per habitant rep; l’única que, tot i ser pobra, aporta al conjunt de l’Estat”.

Manifestació per un finançament just. Foto:David Linuesa

A l’escenari, es reprodueix la imatge de la capçalera de la manifestació. Cap bandera, cap consigna. En la primera línia, recitant, les organitzacions de la primera pancarta. En segon terme, dues files de polítics. I música de muixeranga i manifest i discurs de la presentadora i un himne regional que comença a tocar l’Orquestra de València. Una orquestra que s’atura quan els altaveus llancen les mateixes notes, però enllaunades, davant l’estupefacció de manifestants i músics, que es retiren, molestos, entre aplaudiments del públic. Quan acaba de sonar l’últim visca enllaunat, els músics ja fiquen els instruments al camió i tothom té al contrabaixista enmig de l’ànima, veient-lo arrossegar el seu trasto enorme.

Són poc més de les vuit. La manifestació ha acabat i les 17.000 —o 60.000— persones enfilen cap a casa o cap a algun dels prop de 50 autobusos i tres trens que els organitzadors han llogat des de Vinaròs fins a Torrevieja.

Quan tot acaba, a l’escenari comencen les discussions sobre l’error que ha impedit escoltar música en viu vora un riu que no és riu, a la lluna —nova— de València.

Manifestació per un finançament just. Foto:David Linuesa

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

La immersió lingüística com a model vertebrador d’una escola no segregadora

20 febrer 2018 |

La defensa del model d’escola catalana va més enllà del català com a llengua vehicular i suposa defensar un model públic, democràtic i cohesionador construït gràcies a les lluites populars

El futur no serà un algoritme

19 febrer 2018 |

Ara que s'apropa el Mobile World Congress, l'autora ens fa recomanacions per posar una mica de fre al món algorítmic, amb tot allò que sembli incompatible, com els fogons de la cuina, la lectura en un sofà o una reunió a les places i carrers per a fer-hi política

Traiem la humiliació del full de ruta

16 febrer 2018 |

On és la línia entre la tolerància i la humiliació? Ens fa més bons, acceptar insults i escopinades a la cara? El Procés ha estat i ha de continuar sent modèlic en les mobilitzacions de carrer, però en aquest pack hi va també la humiliació? Deixeu-me'n dubtar

2017-11-21T07:27:46+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X