Actualitat

«Les temperatures poden pujar fins a quatre graus i mig i la dinàmica de les pluges s’està alterant»

Entrevista a Vicente Andreu, director del Centre d’Investigacions sobre Desertificació

FOTO: Hèctor Serra

HÈCTOR SERRA, València I 25 de GENER del 2018

@hectorserra_

«Al meu país la pluja no sap ploure: / o plou poc o plou massa; / si plou poc és la sequera, / si plou massa és la catàstrofe», canta Raimon. I el ben cert és que d’aigua -d’escassedat i de sobreexplotació- se’n parla molt darrerament. El 2017 ha estat el tercer any més càlid al País Valencià des del 1941, segons l’AEMET. El nou any també està deixant temperatures estivals en ple gener, com les registrades en algunes ciutats valencianes el darrer cap de setmana, per damunt dels 25 graus. Aquest clima sec i el dèficit hidrològic està comportant un agreujament de la desertificació en alguns punts del nostre territori. Parlem amb Vicente Andreu, director del Centre d’Investigacions sobre Desertificació, primer i únic centre de l’Estat espanyol especialitzat en l’estudi dels processos de desertificació, dependent del Consell Superior d’Investigacions Científiques, la Universitat de València i la Generalitat, per a abordar les conseqüències de la sequera extrema, la situació de sobreexplotació i extraccions de l’aigua, la modernització dels regadius i el canvi climàtic.

Segons l’AEMET, set dels vuit anys més càlids des del 1941 al País Valencià s’han registrat a partir de 2006. Ha estat també un any de molt poques precipitacions. És aquesta la causa de la desertificació?

No solament. Certament, les característiques orogràfiques i climàtiques a casa nostra afavoreixen l’avanç de la desertificació. Però també hem de tindre en compte que la desertificació, en la seua definició, fixa com a causa principal l’acció de l’home sobre els ecosistemes. A territori valencià, hem patit cíclicament períodes de sequera molt importants. Tenim dues estacions experimentals que registren dades climàtiques contínuament a temps real des de 1985 i hem detectat almenys dos períodes severs de sequera. Hem tingut anys que s’ha arribat als 100 mil·límetres de precipitacions anuals, quan allò normal serien els 500 o 600 mil·límetres. El canvi climàtic global també hi incideix, no tant en relació a la temperatura, sinó en la distribució de les precipitacions i en l’aparició de fenòmens climàtics extrems. De fet, les pluges intenses i torrencials no afavoreixen que l’aigua s’infiltre al sòl i arribe als aqüífers. Al contrari, aquesta aigua en gran part es perd.

Llavors el canvi climàtic no és el factor determinant.

El factor determinant és l’activitat humana. Ara bé, el Panell Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic, que s’encarrega del seguiment exhaustiu dels efectes del canvi climàtic, també fa prediccions del que pot ocórrer. I d’ací s’extrau que el canvi climàtic és un fenomen molt complex perquè en cada zona del món pot actuar d’una manera diferent. En el cas que ens pertoca, al Mediterrani occidental les temperatures poden pujar fins a 4 o 4 graus i mig i la dinàmica de les pluges s’està alterant. El que ha de ploure et plourà en menys pluges però més torrencials, i la quantitat de pluja també pot baixar.

Com s’identifica que un ecosistema està desertificat?

Un terreny presenta desertificació quan el sòl no té potencial ni pot mantindre la població (fauna, éssers humans, etc…). Això té implicacions econòmiques i vitals clares. Quan la gent no té aigua ni un sòl productiu al seu abast, marxa a un altre lloc. Ho estem veient al Txad, a Líbia, a Eritrea, etc…

A escala global, per tant, hi ha zones molt malmeses.

Tret del centre d’Àfrica, on el clima és quasi tropical, tot el continent africà pateix graus de sequera crònica i irreversible. També en una situació greu hi ha Turquia, Grècia, el sud d’Itàlia i Portugal a causa dels constants incendis forestals. Cada vegada, però, l’alteració climàtica es nota més en països que, en teoria, eren més estables en termes pluvials, com el centre d’Europa i el Regne Unit, on estan acostumant-se a hores d’ara a pluges torrencials. Hi ha estudis que mostren un desplaçament d’espècies a zones més altes. Això significa que està escalfant-se el planeta i s’estan modificant les condicions dels hàbitats per al desenvolupament animal.

I a escala estatal?

Més del 80% del territori espanyol està afectat o en vies d’estar-ne. Pensem una cosa: després de Suïssa, Espanya és el país més muntanyós d’Europa, fet que, sumat al clima, afavoreix l’erosió i l’aridesa. A la península Ibèrica hi ha una varietat de relleus molt important i les cadenes muntanyoses et fan de pantalla de totes les borrasques que vénen del nord i te les aturen, impedint-ne l’arribada de l’aigua. Per això el sud-est de la península pateix de manera agreujada aquesta sequera extrema des de fa molt de temps.

A casa nostra, el Baix Segura és una zona històricament afectada.

Sí, sempre ho ha estat. Ací caldria apuntar també a la sobreexplotació dels aqüífers. Ja fa temps que en zones de secà s’intenta implantar conreus de regadiu que necessiten molta aigua. En el cas del Baix Segura, es començaren a obrir molts pous que atacaven els aqüífers. Vam fer un estudi dels nivells de nitrats en les aigües del territori valencià analitzant més de cinc-cents pous i detectàrem que, al sud, una gran quantitat de pous eren il·legals, ja que està prohibit fer pous si no hi ha cap veredicte positiu de les institucions. Al Baix Segura, hi ha moltes zones amb una litologia més salina. Què ocorre? Hem vist pous de més de mil metres de profunditat i això, per a un pou d’extracció d’aigua, és una barbaritat. Quan es trau l’aigua, i hi ha una litologia salina, pot produir-se una infiltració de sals i salinitzar irremissiblement l’aqüífer. Això ja no es pot regenerar; només es pot tancar el pou. I clar, ara els agricultors de la comarca estan demanant que s’autoritze una major explotació dels pous, i això té un risc perquè els aqüífers es recarreguen de la pluja. Amb la sobreexplotació ens estem jugant les perspectives futures.

Un sòl que perd la seua fertilitat, es pot recuperar?

En alguns casos es pot recuperar a costa d’inversions molt grans.

Com podem sensibilitzar per a l’estalvi de recursos hídrics?

D’entrada, hi ha diferents nivells. No és el mateix el que pot fer la gent que el que poden fer les administracions. Amb tot, la conscienciació de la gent és molt important, i hem de vetllar per un ús racional de l’aigua i fins i tot d’aigua regenerada, tal com s’està fent actualment en el reg de certs jardins. Cal, per tant, la mentalització que l’aigua és un bé escàs. A nivell governamental, és clar que la infraestructura de canalització de les aigües ha de renovar-se periòdicament. Actualment es perden quantitats enormes d’aigua perquè les infraestructures no estan actualitzades i presenten escletxes. Com a responsables de l’administració d’aquestes aigües, els governs i les confederacions hidrogràfiques han de realitzar una gestió més efectiva i posar l’accent en l’estat dels embassaments que, tot i que cada vegada estan més baixos, és gràcies a ells que podem disposar de reserves.

El que s’ha d’evitar són coses tan aberrants com les concentracions urbanes tal com s’han donat a Benidorm. En una zona tan àrida s’han ficat milers i milers de persones sense tindre en compte els recursos hídrics

Hem de tindre en compte que tots els sistemes de tractament de les aigües i de dessalinització són cars. Necessiten un manteniment constant en millores progressives. Això sí: cada vegada els sistemes de dessalinització són més efectius i eviten el perill major que és la salmorra. Alhora, el que s’ha d’evitar són coses tan aberrants com les concentracions urbanes tal com s’han donat a Benidorm. En una zona tan àrida s’han ficat milers i milers de persones sense tindre en compte els recursos hídrics. S’ha de fer, per tant, una gestió racional del territori i dels nuclis urbans més enllà de la rendibilitat turística o econòmica.

Realment la modernització dels regs ha suposat millores ambientals? Algunes plataformes ecologistes ho han posat en dubte.

La modernització de les tècniques de reg en els últims anys ha anat dirigida a l’estalvi de l’aigua o almenys a economitzar el seu ús. Totes les tècniques tenen els seus pros i els seus contres quant als seus possibles efectes (acumulació de sals, etc…), però tot això és dependent tant del tipus de sòl, com de l’orografia, tipus de cultiu i qualitat de l’aigua. El medi ambient no és un tot homogeni, és com un caos restringit en què interaccionen molts factors a curt i llarg termini. No és quelcom que es puga abordar des d’un enfocament simplista.

Existeix un mercat de l’aigua?

Sí, podríem dir que hi ha un Mercat Global de l’Aigua, que per a cada país presenta característiques particulars. S’ha observat que les inversions en aquest tema s’aniran incrementant donat l’augment progressiu de la quota d’aigua procedent de transvasaments o transferències de llarga distància, de la dessalinització i la reutilització de les aigües i, a més, pels creixents costos marginals de l’aigua i l’obligada despesa en desplegament de nous recursos hídrics.

Cal indicar que, en els pròxims anys, s’incrementaran de forma important les inversions en l’arreplegada i el tractament d’aigües residuals, i en la utilització de les aigües tractades o reciclades. Tot això per a pal·liar d’alguna manera l’escassedat d’aquest recurs que patim, davant d’una demanda cada vegada major.

En el cas valencià, cal cap transvasament urgent? La reivindicació de l’aigua les darreres dècades, més que una qüestió ambiental, ha abocat a una picabaralla amb implicacions polítiques entre autonomies…

S’ha parlat molt del terme solidaritat, però quan arriba el moment de posar-la en pràctica les coses s’obliden. També els regants de la zona on s’hauria d’executar el transvasament exerceixen pressions perquè no volen quedar-se sense aigua. Això, al remat, és també una pressió sobre l’organisme polític que no vol perdre complicitats amb aquests regants. Es tracta, per tant, d’una concatenació de circumstàncies que no ajuden. Però sí que hi hauria d’haver un pla per a racionalitzar la dinàmica dels transvasaments, una estructura d’infraestructures que permetera que l’aigua arribara des de les zones que la tenen a les zones que la necessiten. Això ni s’ha pensat ni s’ha creat. Cada xicotet transvasament costa centenars de milions i només serveix per a alguns. Més enllà d’aquests pegats, caldria pensar -utòpicament a hores d’ara- en un sistema general.

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

Carta de Jordi Cuixart: Amb la notícia, el somriure

21 abril 2018 |

Jordi Cuixart, soci de la Jornada i president d'Òmnium Cultural, escriu una carta des de la presó de Soto del Real (Madrid), quan falten dues setmanes per la sortida al carrer del periódic, el 5 de maig.

Antònia Font, cap de cartell del Concert per la Llibertat d’Expressió de Palma

20 abril 2018 |

El proper 17 de juny el recinte del Palma Arena de la capital mallorquina acollirà el Concert per la Llibertat d’Expressió organitzat per l’Associació de Creadors i Artistes per la Llibertat Artística, ACALLAR

Editorial de la Fira Literal

18 abril 2018 |

Aquest és l'editorial de la Fira Literal, publicada conjuntament entre l'organització de l'esdeveniment i els dos mitjans col·laboradors, la Directa i la Jornada, i centrada en la defensa de la llibertat d'expressió, que pateix una amenaça com no s'havia vist en dècades.Amb el primer número de la Jornada que serà als quioscs el 5 de maig trobareu també un exemplar de la revista Literal

2018-01-24T12:54:19+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X