Actualitat

Som aquí. Un resum de l’any en clau de música feta per dones

CONTINGUT INCLÒS AL NÚMERO ESPECIAL DEL 15 DE DESEMBRE

FOTO: Keira Cullinane

MIREIA MADROÑERO, Barcelona I 15 de DESEMBRE del 2017

@Mi_re_ia

Obro els ulls, alço el braç, premo amb el dit. Costum d’animal. Al coixí del costat, aquests darrers matins, el mòbil entona Utopia, el nou disc de la Björk. Curada i endreçada, canta al retrobament de la força, a la seva filla, a uns calaixos interiors que a la gira passada tenia en revolta i amb l’ànima massa sacsejada i feble. Crítics escriuen que és menys elaborat, però a mi la naturalitat sempre m’ha semblat sofisticada. I valent el «ja està» i el «fins aquí». Hi ha ocells i també flautes. Penso en el pit-roig que acompanya els concerts de la Joana Gomila, quan refila entre històries enllaunades de l’Alan Lomax i els pastors mallorquins. La veu de la Joana que dispara humanitat, com un alè de segles i segles. Com ella diu, el folklore és per viure’l.

Tinc davant el darrer llibre de la Kate Tempest. El rap és el folk urbà, penso. La poesia a raig d’aquesta londinenca em fa rumiar cada frase perquè encerta i martelleja. A vegades, la gent no s’adona del poder que té. La Maria Arnal versiona en Brossa i hem tornat a fer nostre el vers. Als carrers, a les cases, quants cervells i cors ha esbatanat aquest disc? Més de 45. No és intuïció: ho sé. L’Aldous Harding travessava el meu tot creuant l’Eixample els matins del mes d’abril.

Els esgarips, els roncs i el xiuxiueig d’un piano que repetia dues notes i aquell «Love takes time» que cal entendre i assumir perquè tot vol temps.

Si enrampa és que som vives. Que sí, que ens fem grans, però també més agudes.

Les tecles corrien salvatges sota les mans de la Marina Herlop, la Gemma Lloret, la Clara Peya i la Lu Rois. Desafiaven amb precisió les lleis de les gravetats i les debilitats més íntimes. Cada vegada hi crec més, en la música que salva. La Feist se m’apareixia quan passava el mur de buguenvíl·lies de la Diagonal davall. Hi havia una festa plena de malenconia en el seu nou treball, d’allò que vam viure i d’allò que ja mai no viurem, perquè no tornarem a ser joves, com a la cançó de la Pavvla que ha viatjat fins a l’oest enllà. Però hi ha certes alegries que s’activen des que els semàfors precoços són tots verds com a l’himne de la Lorde i inciten a accelerar el pas i a moure’s. «Mou el cos. Fes soroll» proclamaven Les Sueques a Moviment i un diluvi al mes de març va deixar anar tota la primavera radioactiva com les sintètiques estructures de la Kedr Livanskiy, Aries i l’Helena Hauff.

Si enrampa és que som vives. Que sí, que ens fem grans, però també més agudes. Com el violí de la Sara P. Fontán que empenta a trobar noves raons sensibles. Arriba un moment en què cal abraçar les dèries, acaronar cada una de les fragilitats que ens habiten perquè ens fan més cabals i sofertes, menys inconegudes quan ens hi capbussem i quan ens busquem amb complicitat. L’Angel Olsen ho descriu, també la Sharon Van Etten.

I ens enutgem i esgarrapem la causa injusta; tenim les ungles llarguíssimes de la Rosalía i la Bad Gyal i un poder que brolla de cada txakra obert. La xona que mana. La intel·ligència que dirigeix. Bombegem el sistema amb una Princess Nokia desfermada i la Ray BLK que invoca a construir, a viure i a aprendre un present més unit, menys endeutat de tara patriarcal que jutja i prejutja. Des de ben a prop, amb llengües míssil: Pentina’t Lula, Las Vvitch i Las Odio. Aquesta revolució evolutiva i diària la ballem al ritme de Kelela i SZA, amb la CARLA i la Molly Nilsson i, fins i tot, amb La Bien Querida quan es posa reguetonera.

Quan fem pinya, l’onada creix. Quan la por es combat, es torna celebració entusiasta. Som coreografia eclèctica, riuada que no s’estanca

Quan fem pinya, l’onada creix. Quan la por es combat, es torna celebració entusiasta. Coregem les germanes Haim i les Ibeyi. Som coreografia eclèctica, riuada que no s’estanca i pot regar el planeta B com ho fan Júlia i, alhora, pot també escalar penya-segats amb la fermesa de la Joana Serrat.

Quan ens volem ingràvides, que no fugisseres, ens armem amb la contundència ràpida de la guitarra virtuosa de la Núria Graham i l’univers astut de la Lídia Damunt que queixala . La frescor de Waxhatchee, Fighter Pillow, Heather, Les Cruet i The Breeders —que per fi aquest any han tornat— són un clic a la consciència. Els pals, les llances i sempre desitjar bon dia tot cridant. Però també sabem quan toca baixar les marxes i cal ser incisives i cautes, com ho són les lletres de Renaldo & Clara, de la Courtney Barnett i la Carlota Serrahima. Inclusives i amb l’arrel ben travada, com la de la Sílvia Pérez Cruz, les Sey Sisters o les flamenques emergents Maria José Llergo i Lidia Mora. No es tracta de fer relleu, es tracta de sumar.

Crítiques i mordaces com St. Vincent. Nervioses elegants com Me and the Bees. Juganeres i evocadores amb l’Orchestra Fireluche. Esbojarrades i eloqüents amb Las Bistecs. Amb el sol a la rialla i amb l’esperança de plantar fars allà on sembla que només hi toqui l’ombra com Kiwis, entre els boscos del Montseny, i Fazerdaze, kiwis reals, a les selves de Nova Zelanda.

Vives i lliures. Sinceres i senceres i amb la veu molt alta. Als car­­rers, als cartells, a tots els discos d’aquest any prolífic i els que vindran, i al coixí del costat per pessigar-te quelcom més que l’orella.

Ens sents? Som aquí.

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

Camí de l’Assemblea General

23 febrer 2018 |

Dissabte al matí se celebrarà a València, Palma i Barcelona l’Assemblea General de la cooperativa que edita la Jornada i que posarà les bases per a l’eixida del diari

«La repressió s’ha de respondre de manera política i col·lectiva»

22 febrer 2018 |

Entrevistem la directora de litigis del Centre per la Defensa dels Drets Humans Irídia, Anaïs Franquesa, i l'advocat de l'organització antirepressiva Alerta Solidària, Eduardo Cáliz. Coincidint amb una setmana de molta activitat al Tribunal Suprem, analitzen l'onada repressiva de l'Estat contra el dret a l'autodeterminació iniciada el 2014

8 de març: amb el moviment feminista, vaga general

22 febrer 2018 |

La precarietat laboral, la vulnerabilitat social, el sostre de vidre i la bretxa salarial, entre d’altres, són motivacions més que suficients per a la vaga del 8 de març

2017-12-29T09:28:56+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X