Opinió

Sobreviure a la desindustrialització

La sociòloga Sandra Obiol exemplifica en el cas d’Alcoi què suposa per a una ciutat reinventar-se després d’una pèrdua industrial fulminant, però també recorda els perills del creixement econòmic a qualsevol preu

Isabel Muntané. Foto: Anna Palou

SANDRA OBIOL, professora del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València

@SandraObiol

Fa uns mesos el govern municipal d’Alcoi, la meua ciutat, esbombà la notícia que Alcoi tenia una de les xifres més elevades d’ocupació en la indústria: «Alcoy, segunda área con más peso de la industria en España», titulava el diari local El Nostre. Aquesta dada, que en realitat parlava de l’àrea d’influència, era d’un 24,12% i es convertia en un 20,07% en referir-se a la ciutat. Però d’aquesta manera reforçaven el seu discurs sobre la reindustrialització que, juntament amb l’emprenedoria, ha esdevingut el mantra per excel·lència dels nostres líders polítics. Per aquest motiu, supose, deixaren de banda esmentar que som també una ciutat amb un 72,44% de persones ocupades al sector serveis i amb un 27,27% de taxa de desocupació (Indicadors urbans, INE).

Aquestes xifres no treuen el desconcert d’una ciutat que ha vist com perdia el seu principal element diferenciador. La indústria del tèxtil i la confecció ha estat cabdal per a la nostra identitat col·lectiva i així ho evidencien la nostra parla, els nostres carrers, les nostres festes i, sobretot, la nostra memòria. Dubte, però, que més enllà de la meua generació –els qui voltem els quaranta–, hi haja qui recorde el soroll dels telers o puga esmentar el nom de més d’una fàbrica. La crisi dels vuitanta, la crisi del 2005 després, i sobretot les decisions preses per la classe política i empresarial de la nostra ciutat, més preocupada pels rèdits immediats i abundosos que no pas per assegurar vies de creixement econòmic i social futures, han dilapidat un sector econòmic que ha resultat molt profitós. Ara, cal dir-ho tot, molt profitós per a un nombre limitat de persones. La precarietat ha sigut un element central en aquest sector on s’ha jugat sempre la carta dels baixos preus a costa de llargues i penoses jornades de treballadors escassament qualificats. I ho fou tant en els inicis de la industrialització, com bé ens assenyala l’historiador Àngel Beneito, com en temps més recents. Unes condicions que han estat en la base de les lluites obreres que, juntament amb la seua repressió, han cisellat la nostra identitat com a poble.

Els  indicadors econòmics s’han de complementar amb la realitat que han patit les persones: jornades de 12 hores, setmanes boges amb torns rotatoris diaris per a no aturar la producció, economia submergida o una relació depredadora amb el medi ambient

Ens diuen ara els experts que cal una nova industrialització de la zona, del País Valencià en general. I no dubte que en tinguen de raó. Però crec que hi manca un pas previ: un projecte en comú que tinga com a base procurar una vida millor per a tots els habitants de la ciutat, del país. Parlar d’indicadors econòmics és important. Però aquests indicadors s’han de complementar amb la realitat que han patit les persones: jornades de 12 hores, setmanes boges amb torns rotatoris diaris per a no aturar la producció, economia submergida o una relació depredadora amb el medi ambient. Una crua realitat, com la que mostren aquelles dones que a un talleret de confecció havien d’embolicar-se els peus amb paper de periòdic i bosses de plàstic per a apaivagar l’intens fred que patien.

La pèrdua del pes de la indústria a la nostra ciutat té un paper clau per a entendre la seua decadència, però no ho podem deslligar de la manca de capacitats dels nostres líders polítics i econòmics per a construir un projecte col·lectiu i esperançador cap al qual dirigir-se. Un projecte que puga superar la profunda incertesa generada per la manca de transcendència econòmica i social de la indústria a la nostra ciutat però que, indefugiblement, ha d’anar vinculat a una vida millor per a totes i tots.

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

« Només podem dir que, avui en dia, depenem únicament i exclusiva dels nostres socis i subscriptors»

23 abril 2018 |

Seguim amb les entrevistes creuades per presentar l’equip de la Jornada. Avui és el torn d’Andreu Merino i Laia Farrera, responsables de l’actualitat a la redacció de Barcelona

Carta de Jordi Cuixart: Amb la notícia, el somriure

21 abril 2018 |

Jordi Cuixart, soci de la Jornada i president d'Òmnium Cultural, escriu una carta des de la presó de Soto del Real (Madrid), quan falten dues setmanes per la sortida al carrer del periódic, el 5 de maig.

Antònia Font, cap de cartell del Concert per la Llibertat d’Expressió de Palma

20 abril 2018 |

El proper 17 de juny el recinte del Palma Arena de la capital mallorquina acollirà el Concert per la Llibertat d’Expressió organitzat per l’Associació de Creadors i Artistes per la Llibertat Artística, ACALLAR

2017-11-30T11:24:26+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X