Actualitat

Fent sobirania alimentària des del menjador de l’escola

CONTINGUT INCLÒS AL NÚMERO ESPECIAL DEL 15 DE DESEMBRE

FOTO. Lluïso Llorens

JOAN CANELA, València I 15 de DESEMBRE del 2017

Xicotets productors, empreses de restauració, AMPA i moviments socials s’alien per a impulsar els menjadors escolars sostenibles

El menjar cada volta interessa més. I si parlem del menjar dels fills, eixe interès es multiplica. Només cal tenir xiquets escolaritzats i participar un poquet de l’AMPA respectiva per percebre aquesta preocupació en els debats a la porta de l’escola, en les preguntes en les sessions informatives dels centres o en les comissions que es creen en les mateixes AMPA.

Un menjar que siga saludable, que estiga bo i que defuja del clàssic menú infantil de molts fregits i precuinats amb els quals el xiquet potser omple l’estómac sense rondinar però que nutritivament presenta moltes mancances. I, ja posats a demanar, que siga un menjador que contribuïsca a defensar el medi ambient, que done suport als llauradors locals i a l’agricultura ecològica, que controle els residus i que eduque en bones pràctiques alimentàries.

Una xarxa en construcció

Al País Valencià, una de les artífexs per fer real aquest canvi als menjadors escolars és Cuinatur. Aquesta xicoteta empresa de Castelló a poc a poc va estenent-se també a les poblacions de l’Horta fins a assolir la fita d’alimentar 5.000 xiquets cada dia. Creada fa 14 anys per Fèlix Segarra, ha estat la pionera en el concepte menjador sostenible, una idea que Segarra assegura que va més enllà al fet d’introduir aliments ecològics als menús: «La certificació ecològica té ganxo comercial —explica—, però sovint és incompleta o insuficient. Cal introduir també aspectes socials com la compra directa al llaurador, de proximitat i de temporada. Els nostres llegums potser no tenen la certificació ecològica, però es compren directament a llauradors propers, cosa que per a nosaltres té encara més valor».

«Cada vegada hi ha més interès en menús escolars que respectin el medi»

Susanna Ferrando, llauradora de la cooperativa Camí de l’Horta de Godella, és una proveïdora habitual de Cuinatur. Ferrando destaca sobretot l’aposta pels menjadors col·lectius —que creu que s’haurien d’estendre a altres sectors com la sanitat o l’administració— com a forma de garantir la sobirania alimentària: «D’una banda, suposen un suport material important, ja que les compres grans et permeten programar les collites, però d’altre banda també hi ha una part de divulgació i conscienciació del consum de proximitat que és clau». Iniciatives com aquesta són les que asseguren la supervivència dels llauradors de l’horta valenciana i, al remat, la pervivència d’una horta com espai viu i sostenible que puga seguir fent de pulmó de la conurbació valenciana.

La batalla de les escoles

L’altra roda de l’engranatge són les escoles. Al País Valencià són els consells escolars els encarregats de decidir quina empresa desenvoluparà el servei de menjador a cada centre. Un sistema no exempt de friccions i de pràctiques dubtoses com els regals que els comercials de les grans companyies ofereixen als centres educatius. Però també és un sistema que ha fet florir una multitud de xicotetes i, directament, microempreses que ofereixen els seus serveis a uns pocs centres o a un de sol.

És en aquest context que cobra especial importància el treball de divulgació i conscienciació de les comunitats educatives en favor dels menjadors sostenibles. És un dels objectius de La Recovera, una associació centrada en potenciar la sobirania alimentària i la participació mitjançant tallers escolars, acompanyament i formació del personal que hi treballa.

Raquel Álvarez, membre de La Recovera ressalta la importància d’uns menjadors escolars que “ajuden a frenar el canvi climàtic amb productes de proximitat i menys envasos i que la riquesa que genera es distribuïsca a escala local i més ben repartida”. Per açò Álvarez defensa la importància, no només de canviar els proveïdors sinó també de «canviar l’estructura dels menús» reduint l’oferta de proteïna animal. «La ramaderia és una de les activitats que més fomenta el canvi climàtic i a més a més és totalment ineficient per a generar les proteïnes necessàries per a viure». També destaca que cal centrar-se en els productes de temporada i eliminar els precuinats: «una de les primeres coses que hauria de fer qualsevol menjador, per salut i consciència ambiental».

Uns objectius que Cuinatur fa temps que s’ha marcat, malgrat que Segarra admet que no sempre és fàcil: «Sovint hi ha gent que no entén que a partir de novembre les amanides ja no duguen tomaques. Sempre ix algú i t’explica que ell compra tomaques ecològiques a l’hivern. Però açò és relativament fàcil d’argumentar; és molt més difícil la qüestió de la reducció de la proteïna animal, ja que molta gent no entén que pugues fer un menú sense carn ni peix».

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

El futur no serà un algoritme

19 febrer 2018 |

Ara que s'apropa el Mobile World Congress, l'autora ens fa recomanacions per posar una mica de fre al món algorítmic, amb tot allò que sembli incompatible, com els fogons de la cuina, la lectura en un sofà o una reunió a les places i carrers per a fer-hi política

Traiem la humiliació del full de ruta

16 febrer 2018 |

On és la línia entre la tolerància i la humiliació? Ens fa més bons, acceptar insults i escopinades a la cara? El Procés ha estat i ha de continuar sent modèlic en les mobilitzacions de carrer, però en aquest pack hi va també la humiliació? Deixeu-me'n dubtar

​ «Mai has vist eixes pel·lícules del segle XIX amb les fàbriques, els patrons i els obrers? Doncs encara segueix passant el 2018»

15 febrer 2018 |

Entrevista a Amparo Núñez, Antonia del Valle i Magdalena León, treballadores afectades per l’ERO que ha aplicat l’empresa DulceHola i que ha acomiadat la meitat de la plantilla

2017-12-29T09:29:58+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X