Internacional

“El sistema judicial israelià és una eina d’opressió i control social”

Després de l’anunci dels Estats Units de traslladar la seva ambaixada a Jerusalem i de reconèixer-la com a capital d’Israel, ha desencadenat protestes  dels palestins i l’augment de la repressió per part d’Israel. Sahar Francis, la presidenta de l’organizació palestina Addameer de suport als presos polítics i la defensa dels Drets Humans, parla en aquesta entrevista sobre una repressió que s’ha convertit en estructural.

 Sahar Francis, presidenta d'Addameer, a Barcelona el 10 d'octubre. Foto: Oriol Clavera.

ANDREU MERINO, Barcelona I 13 DE DESEMBRE DE 2017

@andreumerino

Addameer és una organització palestina de suport als presos polítics i en defensa dels Drets Humans. Va néixer fa 25 anys i en contextos com l’actual les seves reivindicacions esdevenen clau. L’anunci del president dels Estats Units, Donald Trump, de traslladar l’ambaixada dels EUA a Jerusalem i de reconèixer aquesta ciutat com la capital d’Israel ha aixecat una onada de protestes i ha aguditzat la repressió de l’exèrcit israelià cap als palestins. Una repressió que és estructural a Palestina i que la presidenta d’Addameer, Sahar Francis, detalla en aquesta entrevista.

Quina evolució hi ha hagut en la situació dels presos polítics palestins des de la fundació d’Addameer, ara fa 25 anys?

S’ha deteriorat i s’ha institucionalitzat cada cop més en el context de l’ocupació israeliana de Palestina. Els presoners veuen violats els seus drets de manera cada cop més sistemàtica.

L’organització que vostè presideix denuncia que actualment hi ha 6.154 presos polítics palestins. Quin és el perfil d’aquestes persones i per què han estat detingudes?

Les detencions polítiques són una realitat diària als territoris ocupats. L’objectiu d’Israel són totes aquelles persones que participen en la resistència no violenta i l’activisme. Els detinguts poden ser estudiants, defensors dels Drets Humans, nens o líders polítics de les comunitats. Israel intenta aturar qualsevol iniciativa de resistència, encara que es manifesti només a les xarxes socials. Qualsevol persona que expressi la seva voluntat de resistir a l’ocupació és considerada perillosa i s’exposa a ser perseguida pels tribunals militars.

Actualment hi ha més de 400 palestins en situació de detenció administrativa. Pot explicar en què consisteix aquest mecanisme?

Des de la seva creació, l’estat d’Israel va adoptar la regulació del mandat britànic a Palestina en matèria de seguretat. Aquesta regulació tenia un apartat d’emergències, en què es preveia la possibilitat de detenir qualsevol persona a partir d’informació classificada i per un període de temps indefinit. Això és la detenció administrativa. L’arrest pot anar d’un a sis mesos, però la poden renovar indefinidament gràcies a la informació que l’estat qualifiqui de secreta, sense sotmetre la persona a cap procés judicial. A més, les persones que exercim d’advocades no tenim accés a aquesta suposada informació secreta per   preparar la defensa dels nostres clients. Com els puc defensar si no sé de què se’ls ’acusa? És ridícul.

Sahar Francis, directora de Addameer, associació de defensa dels presos polítics palestins i pels drets humans. Barcelona, 10 d’octubre de 2017 © Oriol Clavera

En els darrers mesos s’han succeït vagues de fam de presos palestins, la més massiva al maig, en protesta per les condicions a les presons. Com són aquestes condicions?

Per començar, des del 1995 els presos polítics palestins són reclosos en centres penitenciaris israelians, la qual cosa viola la llei internacional. A més, l’estat també dificulta les visites familiars, ja que les famílies han de disposar d’un permís especial de seguretat per entrar a Israel i això impedeix que centenars puguin fer-ho. De fet, molts cops també posen traves a les visites dels advocats.

I més enllà del règim de visites, quina és la situació dins les presons?

Poden posar els presos en cel·les d’aïllament, els poden posar multes econòmiques si incompleixen alguna de les normes de la presó i pateixen un maltractament diari. Les condicions de salubritat són molt dolentes, no reben tractament mèdic, qualsevol procés de trasllat de la presó a algun altre lloc ve acompanyat d’humiliacions, esperes llarguíssimes sense poder fer servir el lavabo… La vida a la presó és un llarg camí d’intimidacions i humiliacions. En aquesta situació, cada cop que els presoners volen protestar no els queda més remei que recórrer a la vaga de fam. Desafortunadament, quan van començar la vaga a la qual feies referència, el govern israelià va respondre durament i només va accedir a negociar després de 41 dies. 

Quin va ser el resultat?

No n’hem vist cap de real. Demandes com millorar les condicions d’higiene, facilitar les visites familiars, acabar amb l’aïllament o garantir l’accés a l’educació no han estat satisfetes.

Segons Addameer actualment hi ha 59 dones preses per raons polítiques. La situació a les presons encara és pitjor per a elles?

Sí. Les dones poden patir les situacions més dures. Moltes vegades no hi ha cap mena de sensibilitat envers les necessitats específiques de les dones, per exemple pel que fa a la higiene personal. Altres vegades, hem registrat casos de dones embarassades que han parit amb les manilles posades. Tampoc els hi deixen estar amb el nadó l’estona que vulguin sinó simplement per alimentar-lo.

Parlant de nens, hi ha 311 menors d’edat tancats en presons palestines. Per quins motius són arrestats?

La majoria, per tirar pedres durant alguna manifestació. A altres els acusen de llançar còctels molotov, la qual cosa es considera intent d’assassinat i pot suposar penes de presó superiors als 10 anys. La mitjana d’edat dels menors presos oscil·la entre els 14 i els 17 anys, però hi ha nens de 12 i 13 anys que passen llargues temporades a la presó. Les detencions de menors busquen alliçonar tota la comunitat a la qual pertany l’infant detingut. A més, també és més fàcil obtenir dades sobre com s’organitza la resistència en una comunitat interrogant a un menor que a un adult. Els menors detinguts també posen de manifest les polítiques d’apartheid. Les condemnes per tirar pedres tenen un agreujant de motivació ideològica i això mai s’aplica en els casos de menors israelians.

En aquest context, quin paper hi juga el Dret Internacional?

Israel fa molt temps que no aplica el dret internacional pel que fa als Drets Humans. Desafortunadament, fins ara la comunitat internacional no ha fet prou pressió per canviar la situació.

Sahar Francis, directora de Addameer, associació de defensa dels presos polítics palestins i pels drets humans. Barcelona, 10 d’octubre de 2017. Foto: Oriol Clavera

Com es pot capgirar la situació?

Donant suport a tots aquells moviments contraris a l’ocupació i l’apartheid. Per exemple, el BDS (sigles del moviment que crida al Boicot a les empreses i institucions que treuen profit de l’ocupació de Palestina, així com a les Desinversions i les Sancions internacionals a Israel fins que no cessi l’ocupació). La situació dels presos no canviarà fins que no acabi l’ocupació.

En relació a l’ocupació i l’apartheid, palestins i israelians són jutjats pels mateixos tribunals?

No. Israel pot escollir en funció dels seus interessos on són jutjades les persones. L’estat estableix unes clares polítiques d’apartheid, sobretot a Cisjordània. Allà, per exemple, els colons israelians estan subjectes a la llei civil, mentre que als palestins se’ls aplica la llei militar. I de vegades la discriminació encara és més gran i Israel decideix jutjar en tribunals militars aquells palestins acusats de cometre algun delicte en territori israelià. D’altra banda, a Jerusalem Est, els palestins estan subjectes al sistema civil, però si se’ls jutja per presumptes delictes comesos a la resta de Cisjordània, ho fa un tribunal militar.

Parlem, doncs, d’un sistema judicial polititzat?

És clar. És un sistema judicial pensat per ser utilitzat com a eina d’opressió. L’important és entendre que Israel no aplica les seves lleis per castigar criminals palestins, sinó com a eina.

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

« Només podem dir que, avui en dia, depenem únicament i exclusiva dels nostres socis i subscriptors»

23 abril 2018 |

Seguim amb les entrevistes creuades per presentar l’equip de la Jornada. Avui és el torn d’Andreu Merino i Laia Farrera, responsables de l’actualitat a la redacció de Barcelona

Carta de Jordi Cuixart: Amb la notícia, el somriure

21 abril 2018 |

Jordi Cuixart, soci de la Jornada i president d'Òmnium Cultural, escriu una carta des de la presó de Soto del Real (Madrid), quan falten dues setmanes per la sortida al carrer del periódic, el 5 de maig.

Antònia Font, cap de cartell del Concert per la Llibertat d’Expressió de Palma

20 abril 2018 |

El proper 17 de juny el recinte del Palma Arena de la capital mallorquina acollirà el Concert per la Llibertat d’Expressió organitzat per l’Associació de Creadors i Artistes per la Llibertat Artística, ACALLAR

2017-12-13T09:03:07+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X