Opinió

Ser d’un no-lloc i construir país

Moltes de les persones que habitem Catalunya ens sentim «xarnegues», no ens identifiquem amb una nació, i menys encara amb una pàtria. És imprescindible donar espai polític també a aquest ser d’un no-lloc

BETLEM CAÑIZAR, activista feminista I 11 de GENER deL 2017

@BetlemCBel

“És català qui viu i treballa a Catalunya (i qui en vol ser)”, deia l’Assemblea de Catalunya (i va popularitzar el pujolisme). Treball és l’activitat humana que sosté la vida, sigui o no remunerada. Definim la «identitat» pel fet de viure i sostenir un territori determinat? Això genera un vincle amb una terra i amb els fenòmens culturals, econòmics, socials associats a ella? Quantes de les habitants de Tabàrnia, l’antic cinturó roig ara convertit en taronja, senten aliena la construcció nacional catalana? S’identifiquen totes amb una altra identitat, probablement espanyola, però no exclusivament? Cal escollir entre nacions i identitats?

Els resultats del 21D han fer emergir l’anomenada Tabàrnia. La Catalunya tabarnesa està representada majoritàriament per persones que habitem ciutats d’origen obrer amb barris aixecats per les pròpies migrades fa més de cinquanta anys. Què fa que tanta gent arribada els anys 50 o 60, i els seus néts i nétes, sentin la reivindicació «nacional» catalana com quelcom aliè o fins i tot agressiu? Senten que se’ls arrabassa la possibilitat de viure com volen en el país que han construït? Que se sanciona la seva identificació amb Espanya?

Construïm a partir de les cultures que ens precedeixen, arrelades en una terra, però que transformem amb les aportacions de totes nosaltres

Per a fer vincle amb una terra o una comunitat, cal reconèixer la capacitat i la potència de construir col·lectivament però de forma múltiple. Construïm a partir de les cultures que ens precedeixen, arrelades en una terra, però que transformem amb les aportacions de totes nosaltres, que procedim (i no només geogràficament) de llocs diferents. Preservem la cultura i ens la reapropiem per tal de sentir que sí, que és nostra. Sentir-te catalana és la possibilitat d’estar en relació amb el teu veïnat, amb la comunitat, per a sostenir la vida i recrear la cultura d’una societat que és diversa i conflictual.

Però moltes de les persones que habitem Catalunya ens sentim «xarnegues», no ens identifiquem amb una nació, i menys encara amb una pàtria. És imprescindible donar espai polític també a aquest ser d’un no-lloc per a poder aprofundir les subjectivitats múltiples del poder ser catalanes (o millor: del poder fer país, fer política, des de la relació i el vincle).

Una identitat enfront d’una altra. «Guanyarem!», «Vencerem!». Quantes vegades hem sentit aquests crits en les mobilitzacions populars sobiranistes dels darrers mesos

«Espanya ens roba». Himnes i banderes (espanyoles i catalanes) que es comencen a adoptar el segle XIX com a símbol identitari. Una identitat enfront d’una altra. «Guanyarem!», «Vencerem!». Quantes vegades hem sentit aquests crits en les mobilitzacions populars sobiranistes dels darrers mesos. Què guanyarem? A qui vencerem? Estem fent un torcebraç, una cursa? Si algú guanya, la resta perd. Transcendim-ho. No tornem a jugar a la història de guanyadors i perdedors. La història patriarcal d’una identitat que s’enfronta a una altra, que no et deixa més opció que situar-te en una lluita de bàndols.

Perquè el procés cap a la independència, o és inclusiu i social, o no serà. És precisament l’oportunitat d’aprofundiment democràtic el que ha fet que moltes ens hi afegim. La independència, per si sola, només té sentit per a fer coincidir nació, frontera i organització estatal. I això té tanta legitimitat com ser un Estat plurinacional. Si el discurs sobiranista es queda aquí, estem en un xoc de trens, no amb el poble o amb l’Estat espanyol (que també), sinó dins la pròpia Catalunya.

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

El futur no serà un algoritme

19 febrer 2018 |

Ara que s'apropa el Mobile World Congress, l'autora ens fa recomanacions per posar una mica de fre al món algorítmic, amb tot allò que sembli incompatible, com els fogons de la cuina, la lectura en un sofà o una reunió a les places i carrers per a fer-hi política

Traiem la humiliació del full de ruta

16 febrer 2018 |

On és la línia entre la tolerància i la humiliació? Ens fa més bons, acceptar insults i escopinades a la cara? El Procés ha estat i ha de continuar sent modèlic en les mobilitzacions de carrer, però en aquest pack hi va també la humiliació? Deixeu-me'n dubtar

​ «Mai has vist eixes pel·lícules del segle XIX amb les fàbriques, els patrons i els obrers? Doncs encara segueix passant el 2018»

15 febrer 2018 |

Entrevista a Amparo Núñez, Antonia del Valle i Magdalena León, treballadores afectades per l’ERO que ha aplicat l’empresa DulceHola i que ha acomiadat la meitat de la plantilla

2018-01-10T22:01:20+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X