Internacional

Els salvadorenys que han vençut les mineres transnacionals


[CONTINGUT INCLÒS AL NÚMERO ESPECIAL EN PAPER DE L’1 D’OCTUBRE]

El Salvador és el primer país del món que prohibeix la mineria metàl·lica. Darrere la llei, oficialitzada el 27 d’abril, hi ha una lluita social d’anys i almenys 4 morts per evitar la contaminació d’un país que, després d’Haití, és el segon més devastat d’Amèrica Llatina.

Foto: M.S.

MAJO SISCAR, Sensuntepeque (El Salvador)

@majosiscar

Al jardí de la Lidia Urías les flors són de plàstic. On abans creixien fruitals i un centenar d’animals de granja, queden només plataners i blat de moro. Els ullals que abans alimentaven les terres quan no plovia, s’han assecat. El que sí hi ha sota la casa de Lidia Urías és or.

Al nord del Salvador, la minera canadenca Pacific Rim va calcular que podria extreure més d’un milió i mig d’unces d’or. Però el benefici que li quedaria a la zona era ínfim comparat amb les conseqüències, segons l’Avaluació Ambiental Estratègica de la Mineria publicada pel Ministeri salvadoreny de Medi ambient.

Només al 2015 l’Amèrica Central va exportar més d’un milió de tones de minerals metàl·lics. Però el Salvador és el país més vulnerable. És el més petit d’Amèrica i el que té més densitat de població. La desaparició dels boscos per l’ús d’una agricultura extensiva, l’erosió del sol fruit dels fenòmens climàtics tropicals i la manca d’una regulació integral que distribueixi i protegeixi eficientment els recursos, l’han condemnat a ser el país més devastat ambientalment d’Amèrica, segons l’ONU, només després d’Haití.

No obstant, a principis d’aquest segle, el govern conservador va donar més d’una dotzena de concessions per explorar el subsòl a empreses mineres. No li va importar que almenys 5 d’aquestes estiguessin en àrees protegides o que haguessin de consultar les poblacions afectades. «Tot tremolava, nit i dia, era insuportable, i ningú ens havia avisat que anaven a perforar aquí, a un parell de quilòmetres», explica ara Urías mirant amb tristesa els seus horts erms. Les perforacions van trencar l’aqüífer i els pous van començar a assecar-se, com assenyala l’informe governamental. El veïnat de la Lídia ho constata. L’escola de la comunitat està tancada perquè al camp salvadoreny, quan l’agricultura falla, només queda la migració o la delinqüència.

Entre 2006 i 2012, Lidia va encapçalar la lluita contra la mineria al seu cantó. Al 2012, el seu fill de 19 anys va aparèixer mort al camí de tornada de la universitat

Entre 2006 i 2012, Lidia va encapçalar, com a part de l’Asociación de Desarrollo Social, ADES, la lluita contra la mineria al seu cantó. Aviat van arribar les amenaces de treballadors de l’empresa. Al 2012, el seu fill de 19 anys va aparèixer mort al camí de tornada de la universitat. Urías va assenyalar directament l’empresa, que hauria contractat la mare. David Amaya Urías, amb Marcelo, Ramiro i Dora, són revindicatsper ADES com a assassinats per la seva oposició a la mineria.

Marcelo Rivera era un dels líders més visibles fins que al juny del 2009 el van baixar d’un autobús de línia a punta de pistola. El seu cos va aparèixer 12 dies desprès amb senyals de tortura. Ja havia rebut amenaces públiques de gent relacionada amb la minera, segons conta el seu germà Miguel. Al país amb més assassinats del món, la Fiscalia diu que aquests crims encara s’investiguen.

ADES, l’Església i d’altres organitzacionsde base van conformar una Mesa contra la Mineria que va convèncer el govern conservador d’aprovar una moratòria que cancel·lés els permisos d’explotació a les mineres. Pacific Rim i la seva sòcia australiana Oceana Gold van recórrer la decisió i van asseure el govern del Salvador en un tribunal d’arbitratge del Banc Mundial en un judici milionari. El govern salvadoreny va guanyar.

El Congrés salvadoreny ha aprovat per majoria absoluta prohibir qualsevol tipus de mineria metàl·lica al país

Al 2015, 8 de cada 10 veïns potencialment afectats per la mineria metàl·lica al Salvador estaven d’acord en prohibir-la, segons una enquesta de la Universitat Centreamericana. Amb aquest suport, el Congrés salvadoreny ha aprovat per majoria absoluta prohibir qualsevol tipus de mineria metàl·lica al país.

Miguel Rivera s’emociona. «Seguim buscant els assassins del meu germà, però aquesta iniciativa fa una miqueta de justícia», diu amb els ulls plorosos. La portaveu d’ADES, Vidalina Morales, és més contundent: «Ara ha estat una victòria, però aquest govern no és garantia de res, hem de seguir defensant el territori; si no, acabaran els pocs recursos que ens queden».

Amèrica Central, la regió més perillosa per defensar la natura

200 defensors del medi ambient van ser assassinats l’any passat arreu del món, segons el recompte anual que fa l’organització Global Witness. D’aquests, 122 eren llatinoamericans. L’Amèrica Central és, per població, la regió més conflictiva. A Nicaragua, un país amb menys habitants que Catalunya, han assassinat 14 opositors a megaprojectes en un any. A la veïna Hondures, l’assassinat de Berta Cáceres, qui encapçalava la lluita dels indígenes lencas contra una represa que deixaria sense aigua les seves comunitats, va ser el més visible, però hi ha 127 ambientalistes assassinats al seu país des de 2007. Honduras ha estat el país més letal per a aquests activistes en la darrera dècada.

L’Amèrica Central és, per població, la regió més conflictiva. A Nicaragua, un país amb menys habitants que Catalunya, han assassinat 14 opositors a megaprojectes en un any

En aquest context, que el Salvador sigui el primer país del món a prohibir la mineria metàl·lica és insòlit. Al voltant del món hi ha algunes prohibicions, per exemple, contra l’ús del cianur per extreure l’or, o la mineria d’or a cel obert, però a cap altre país «la vida guanya a l’or», com lluïen les pancartes al Congrés salvadoreny al març.

Per a la ministra de Medi Ambient, Lina Pohl, es va poder aprovar gràcies a la mobilització ciutadana, al suport de l’Església i sobretot perquè «les empreses mineres eren transnacionals sense connexions amb empreses nacionals amb interessos polítics». El repte ara és aprovar una Llei general d’aigües que garanteixi, amb or o sense, l’accés universal en un país on tres de cada deu camperols no tenen dret a l’aigua potable.

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

Dona, negra i pobra

23 febrer 2018 |

L'Ajuntament de València passarà la prova del racisme institucional?

Camí de l’Assemblea General

23 febrer 2018 |

Dissabte al matí se celebrarà a València, Palma i Barcelona l’Assemblea General de la cooperativa que edita la Jornada i que posarà les bases per a l’eixida del diari

«La repressió s’ha de respondre de manera política i col·lectiva»

22 febrer 2018 |

Entrevistem la directora de litigis del Centre per la Defensa dels Drets Humans Irídia, Anaïs Franquesa, i l'advocat de l'organització antirepressiva Alerta Solidària, Eduardo Cáliz. Coincidint amb una setmana de molta activitat al Tribunal Suprem, analitzen l'onada repressiva de l'Estat contra el dret a l'autodeterminació iniciada el 2014

2017-10-26T12:14:56+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X