Actualitat

La repressió al 1-O desencadena un atac inèdit a la llibertat de premsa

Si bé l’actuació més mediàtica ha estat la presència de la Guàrdia Civil durant quatre hores al setmanari El Vallenc i la imputació del seu director, aquestes no han estat les úniques coaccions greus a la llibertat de premsa a Catalunya els darrers dies.

JOAN CANELA, València

@JoanCanela

La redacció d’un mitjà de comunicació escorcollada policialment i el seu director encausat, «advertiments legals» a tots els directors de «mitjans públics i privats», peticions de tancaments de webs i bloqueig de servidors i l’assenyalament dels directors dels mitjans públics de la Generalitat han suposat un salt qualitatiu pel que fa a la coerció de drets fonamentals com la llibertat de premsa i d’expressió mai vistos des de l’inici del procés independentista.

La presència dissabte passat d’agents de la Guàrdia Civil a la porta d’El Vallenc durant més de cinc hores mentre una multitud els envoltava cantant i cridant lemes en favor del referèndum ha arribat fins al Washington Post. És la imatge més clara del que suposen les mesures per tractar d’impedir el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre. La història va continuar a la nit, quan el director del setmanari, Francesc Fàbregas, va ser citat a la caserna de Tarragona. Segons han publicat diferents mitjans allí, se li va anunciar la seva imputació –actualment investigació- pels suposats delictes de desobediència, prevaricació i malversació de cabals públics. Tot i que altres fonts assenyalen que l’acusació seria de «col·laborador necessari» per a la comissió d’aquests delictes, ja que són càrrecs que no es poden imputar a una persona que no té cap càrrec públic i que mai ha estat apercebuda directament per un agent de l’ordre i per tant no ha pogut desobeir.

L’acció policial ha desfermat una onada de solidaritat cap a El Vallenc i el seu director. Partits polítics, entitats cíviques, sindicats i moviments socials han criticat públicament l’escorcoll d’un mitjà de comunicació. En l’àmbit estrictament periodístic, el Col·legi de Periodistes de Catalunya ha condemnat l’escorcoll i ha recordat que «la informació, i el periodisme, és un dret ciutadà fonamental per la democràcia». Mentre el Grup de Periodistes Ramon Barnils ho ha considerat un «un atac directe i intolerable a la llibertat d’expressió».

Des del Sindicat de Periodistes de Catalunya, Quico Ràfols també ho critica: “Ens incomoda profundament que la Guàrdia Civil o un altre cos armat entri a una redacció. Entenem que tenen ordre judicial, però en democràcia la judicatura hauria de ser molt curosa i només emprar aquest recurs en casos excepcionals”. I es mostra preocupat perquè “la tensió política està arribant a nivells molt alts i sembla que ningú rumii el que fa dues vegades; cal vigilar més aquesta actitud amb els mitjans de comunicació”.

Advertiments a mitjans públics i privats

A la Guàrdia Civil l’ha precedida la Fiscalia, qui en el seu escrit presentat divendres al TSJC demana com a mesures cautelars per tal d’evitar el referèndum que «es dirigeixi d’ofici a tots els directors de mitjans de comunicació, escrits o audiovisuals, públics o privats, amb seu a Catalunya, requerint-los amb les advertències legals corresponents (…) a fi d’impedir qualsevol tipus de publicitat institucional o propaganda sobre el referèndum». L’escrit també inclou una menció especial al portal garanties.cat que, segons la Fiscalia «està impulsant i donant una aparença de cobertura legal i de normalitat a la convocatòria del referèndum», així que en demana la seva clausura immediata. Una mesura que amplia a qualsevol «mitjà de comunicació telemàtic, xarxa social o web que realitzi la mateixa funció» i que, en cas d’estar allotjats a l’estranger, se n’hauria de bloquejar l’accés des de l’Estat espanyol.

El redactat de Fiscalia –que inclou tot tipus de «propaganda»- es prou vague com perquè sigui aplicable a situacions molt diferents. Segons Ferran Casas, president del Grup Barnils, a més de la prohibició de publicar anuncis institucionals, aquesta podria afectar també les campanyes de particulars. «De fet, una interpretació àmplia podria entendre il·lícita la informació sobre el referèndum», apunta Casas.

L’escrit de Fiscalia, si bé per ara cap jutge ha ordenat que es faci efectiu i difícilment passarà abans de dimarts, ja ha tingut els seus efectes. L’Ara ha estat un dels mitjans que, davant la prohibició, he decidit no publicar publicitat del referèndum. En un comunicat, el consell d’administració i editorial del diari reconeix que no ho ha fet per «no posar en perill la continuïtat del projecte», amb el que dóna a entendre que una de les conseqüències que preveuen podria ser, fins i tot, el tancament del mitjà. «Protegir el diari, és a dir, la informació i l’opinió, passa per davant, ara mateix, de la publicitat», s’explica al mateix text. L’empresa de publicitat Havas Media Group, presidida per l’editor de l’Ara, Ferran Rodés, ja va ser citada per l’Audiència Nacional espanyola en relació a la campanya institucional del 9-N. Aquesta vegada cap de les agències de publicitat homologades per la Generalitat ha volgut fer-se càrrec del contracte.

Avís del TC als mitjans públics

A més, entre els càrrecs públics que el Tribunal Constitucional ha inclòs en el seu advertiment per tal que «s’abstinguin d’iniciar, tramitar, informar o dictar» cap tràmit que afavoreixi la celebració del referèndum hi ha Núria Llorach, presidenta de la CCMA, Vicent Sanchis, director de Televisió de Catalunya, i Saül Gordillo, director de Catalunya Ràdio. L’alt tribunal els avisa de les «eventuals responsabilitats», incloses les penals.

___________

Joan Canela (Barcelona, 1974) és periodista de la Jornada. Ha treballat com a corresponsal en països com Bolívia i Sud Àfrica i també va ser coordinador de la secció internacional del setmanari Directa. Ha col·laborat a El Periódico, El Mundo, Berria, Gara, Público, Ara, El Temps, Il Manifesto, ONGC i Valencia Express, així com a mitjans digitals com Sostenible.cat i Ecoavant. Entre 2010 i 2017 ha estat redactor i editor de l’Observatori crític de mitjans, Mèdia.cat.

Últims articles

Xavi Sarrià: “És l’oportunitat de construir altres models basats en la sobirania popular”

21 setembre 2017 |

Xavi Sarrià presenta nou disc en solitari tres anys després de l'aturada indefinida d'Obrint Pas. A Jornada presenta en exclusiva 'Renaixem', una de les cançons d'aquest treball

“Hem de fer que la llengua estiga viva”

20 setembre 2017 |

Continuem amb les Converses Jornada per conèixer projectes de base popular. En aquesta ocasió entrevistem Vicent Moreno, president d'Escola Valenciana, a l'escola pública Malva-rosa.

  • Angel Merkel en un programa de TV durant l'actual campanya electoral. FOTO: CDU

Eleccions federals alemanyes o la fi d’un «oasi polític»

18 setembre 2017 |

Angela Merkel continuarà sent la cancellera d'Alemanya després de les eleccions federals del 24 de setembre. Els dubtes són amb qui governarà, la magnitud de la patacada que pot patir la socialdemocràcia i el percentatge que aconseguirà l'ultradretà AfD.

2017-09-18T13:49:11+00:00
X