Opinió

Rebaixes lingüístiques

És curiós com el discurs de l’esforç per tal de triomfar desapareix sobtadament quan aquest esforç és per aprendre català

IRENE JAUME, comunicadors i cooperativistaI 12 de FEBRER del 2018

@irenejaumeg

 

A la nostra generació, la d’aquelles i aquells que vàrem néixer durant els anys 80 i endavant, ens ha tocat viure l’època de la meritocràcia, de l’esforç, de l’emprenedoria, del «cau i torna’t a aixecar perquè, si no, vendrà un altre darrere que te trepitjarà sense pietat». La majoria de partits polítics han responsabilitzat la població de la seva misèria i precarietat, intentant-nos fer creure que és la nostra responsabilitat. És curiós, però, que s’oblidin tan ràpid de l’esforç quan es tracta de la llengua. De la llengua catalana, concretament.

Resulta fascinant com part d’un àmbit professional com el mèdic ens intenta fer creure que treure’s el certificat d’una llengua és com una mena de tortura, una mena de demanda totalment fora de lloc i sense sentit. És fascinant, també, com partits com el PP i Ciutadans apel·len a l’estupidesa generalitzada quan recorden que a Catalunya, el País Basc i Galícia la llengua pròpia no és un requisit per exercir a la sanitat pública. A les Illes només podem ser pioners en destrucció del territori, turisme desbocat i corrupció, no fos cosa donàssim bon exemple, per variar. També em fascina com la resta de partits es conformen amb un decret totalment rebaixat i a demanda de sindicats que fa anys que es preocupen de tot manco del benestar de la classe treballadora. Ara ens faran creure que es preocupen dels seus drets lingüístics. Ja, és clar.

L’esforç, quan es tracta d’aquestes llengües, es torna, automàticament, en una discriminació i una falta de respecte cap a qui d’aprendre una altra llengua i patir aquesta desgràcia tan infame

L’esforç, la meritocràcia, l’emprenedoria, i tot l’etcètera del discurs que ens hem hagut d’enviar dia sí, dia també, només es pot fer en una llengua. I no, no és ni el català, ni el basc, ni el gallec, és clar. L’esforç, quan es tracta d’aquestes llengües, es torna, automàticament, en una discriminació i una falta de respecte cap a qui d’aprendre una altra llengua i patir aquesta desgràcia tan infame. Un disbarat que els ho demanin, no? Bromes a banda, és altament preocupant com normalitzam les rebaixes, abusos i atacs directes que rep constantment la nostra llengua per part de qui duu anys corcant els serveis públics de ca nostra. Els és igual que les nostres padrines no sàpiguen explicar al metge de l’hospital què els passa o que és de sentit comú que qui atén a la població de les Illes ha de tenir uns mínims coneixements de la llengua pròpia. Els és igual perquè menyspreen ca nostra i qui som, passarien gust de veure’ns aixafats i marginats. La llàstima és que a vegades sembla que ens agradi precisament això, que ens aixafin i ens marginin. El dia que ens creguem que tenim uns drets i que ens toca exercir-los sense demanar perdó, sense haver-nos de rebaixar, aquell dia, serem una mica més dignes de les Illes que ens han vist néixer i créixer.

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

“El nostre objectiu és fer una interpretació de l’economia que sigui útil per a la gent”

17 abril 2018 |

Entrevista Joan Palomés, coordinador d'economia a la Jornada

“Hi ha una part del País Valencià que no pot parlar amb ella mateixa”

13 abril 2018 |

A poc menys d’un mes per a poder tocar el diari Jornada, continuem descobrint qui forma part de l’equip. En aquesta conversa creuada, vos presentem a Hèctor Serra i a Joan Canela, dos dels periodistes que formaran part de l’equip de redacció al País Valencià

NO CALLAREM

12 abril 2018 |

Tuiters, artistes, periodistes i altres professionals han estat censurats i fins i tot condemnats a presó per exercir el dret a la llibertat d'expressió i d'informació a casa nostra. Davant aquesta amenaça, el món cultural s'ha organitzat dins la plataforma No Callarem que aquesta setmana organitza diferents activitats arreu del territori. Alguer Miquel, cantant de Txarango, fa una crida a la llibertat d'expressió i a la lluita col·lectiva

2018-02-11T22:04:22+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X