Opinió

La raó no és suficient

L’autor es pregunta per què els governs del canvi mantenen sovint polítiques cares, inútils i ambientalment negatives i assenyala algunes hipòtesis

JOSEP GAVALDÀ, membre de Per l’Horta i del Consell Editorial de la Jornada I 24 de GENER del 2018

@josepgavalda

De vegades em pregunte perquè els poders públics prenen decisions sobre el territori que són manifestament contràries als objectius que la seua política preconitza o bé són inútils. El penúltim exemple, la batalla per l’ampliació d’una autovia d’entrada a la ciutat de València, la V-21.

No és que l’ampliació d’eixa infraestructura amb un carril més per sentit elimine de l’ordre de 100.000 m² de la millor horta de València que una llei a punt d’eixir pretén protegir.

Que augmente l’efecte barrera i la fragmentació del territori que la UE identifica com un dels problemes més greus en matèria territorial i que augmente la contaminació atmosfèrica a l’entrada de la ciutat. Allò sorprenent és que el que es pretén fer no solucionarà el problema que diu voler resoldre: la congestió del trànsit en certes hores. I no ho resoldrà, per què des dels 90 les ‘congestions’ ja no s’aborden ampliant la capacitat de les infraestructures sinó gestionant la demanda. Fer infraestructures més grans sols provoca més trànsit induït i a la llarga provoca congestions encara més grans. Hi ha exemples documentats arreu del món. A més cal afegir la variable no menyspreable de què l’operació ens costarà 30 milions d’euros públics.

Fer infraestructures més grans sols provoca més trànsit induït i a la llarga provoca congestions encara més grans. Hi ha exemples documentats arreu del món

Dóna igual. Dels governs del canvi, l’alcalde Ribó (Compromís), està decidit a defensar l’ampliació, el PSOE s’absté en les corts valencianes en una moció contra el projecte. L’única regidora que s’oposa amb arguments és Maria Oliver de València en Comú. On són les polítiques del canvi en matèria de territori?

Exemples com aquest n’hi ha a bastar, però el finalment abandonat del Transvasament de l’Ebre és un dels meus preferits. Pel seu abast territorial, pel seu cost de més de 4000 milions d’euros i per què de nou, no solucionava cap dels problemes pels quals públicament es deia que calia abordar-lo.
Recorde a l’enyorat Antonio Estevan en una de les primeres Universitats d’Estiu de l’Horta exposant fil per randa el treball que va fer sobre el tema. Estevan demostrava amb dades del ministerio (entitat promotora) que el projecte era un disbarat territorial, però també econòmic i energètic. Que mai es podria recuperar la inversió i que el cost de l’aigua faria inviable el seu ús per a l’agricultura. El PSOE coneixia l’informe. Tenia doncs bases sòlides per explicar a la ciutadania la total inconveniència del projecte. Què va fer el partit aleshores hegemònic de l’esquerra? Al País Valencià estar a favor. Però en contra en altres territoris! Però per què es mantenia a favor sabent que el projecte era un disbarat i una irresponsabilitat?

Perquè els nostres decididors trien sovint inversions en projectes inviables, clarament millorables o inútils? Al meu criteri hi ha tres factors: per malevolència, per pactes polítics i pel que anomene ‘ideologia dominant’ o ‘ideologia banal’

Perquè els nostres decididors trien sovint inversions en projectes inviables, clarament millorables o inútils? Al meu criteri hi ha tres factors: per malevolència (qui promou se’n beneficia personalment, normalment de forma il·legal). Per pactes polítics (el projecte és un disbarat però la viabilitat del govern en coalició no està garantida si no li done suport) i finalment pel que anomene ‘ideologia dominant’ o ‘ideologia banal’ en el sentit de ‘nacionalisme banal’ de Billing. Un conjunt de pràctiques, hàbits, creences manifestades de forma quotidiana, subtil, familiar que no estan basades en l’evidència, el lliure examen i la discussió sinó en el costum, la creença, la rutina, el ‘sempre s’ha fet així’ o ‘això és el normal’.

Dels tres factors, aquest últim és el més perillós perquè per la seua naturalesa és el més freqüent i té un abast molt gran. És interclasse, interpartit, intergeneració, interterritori i fins i tot intergènere. I també sol ser la raó més habitual de la presa de decisions incomprensibles o desbaratades.

Per això necessitem responsables públics amb un canvi de paradigma territorial al cap i el coratge per explicar a la ciutadania (començant pels companys de partit) la seua posició i la valentia per oposar-se a projectes que van en contra del bé comú, encara que ‘tothom els demane’.
De com es pot aconseguir això i el paper de les organitzacions socials en eixe canvi parlaré en una altra ocasió.

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

Carta de Jordi Cuixart: Amb la notícia, el somriure

21 abril 2018 |

Jordi Cuixart, soci de la Jornada i president d'Òmnium Cultural, escriu una carta des de la presó de Soto del Real (Madrid), quan falten dues setmanes per la sortida al carrer del periódic, el 5 de maig.

Antònia Font, cap de cartell del Concert per la Llibertat d’Expressió de Palma

20 abril 2018 |

El proper 17 de juny el recinte del Palma Arena de la capital mallorquina acollirà el Concert per la Llibertat d’Expressió organitzat per l’Associació de Creadors i Artistes per la Llibertat Artística, ACALLAR

Editorial de la Fira Literal

18 abril 2018 |

Aquest és l'editorial de la Fira Literal, publicada conjuntament entre l'organització de l'esdeveniment i els dos mitjans col·laboradors, la Directa i la Jornada, i centrada en la defensa de la llibertat d'expressió, que pateix una amenaça com no s'havia vist en dècades.Amb el primer número de la Jornada que serà als quioscs el 5 de maig trobareu també un exemplar de la revista Literal

2018-01-24T09:36:21+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X