Internacional

Quina realitat s’amaga darrere el creixement de l’Índia?

[CONTINGUT INCLÒS AL NÚMERO ESPECIAL DEL 15 DE DESEMBRE] L’Índia promet quadruplicar el seu PIB i retallar distàncies amb la Xina, però darrere les declaracions altisonants la realitat continua sent molt dura per a la majoria d’indis.

Víctor M.Olazábal, Madrid I 5 de gener de 2018 (escrit el 15 de desembre)

@Vic_Olazabal

«En els propers anys veurem moltes històries d’èxit a l’Índia». Mukesh Ambani, el més ric dels multimilionaris indis, treia pit del seu país recentment en una cimera celebrada a Delhi, i assegurava que l’Índia retallarà distància amb els Estats Units i la Xina en els pròxims 15 anys quan quadrupliqui el seu PIB. «Índia aplicarà un model de desenvolupament diferent i superior, un model que crearà un creixement inclusiu basat en la tecnologia, la democràcia, el bon govern i una cultura social d’empatia». Tots els assistents van aplaudir eufòrics.

L’Índia es troba immersa en un procés faraònic de modernització. El Govern està apostant per atraure inversió estrangera, per potenciar infraestructures com xarxes de carreteres i trens (els dos sectors estan tant extensos com obsolets), per portar ciutats intel·ligents allà on arribi la mirada, per fer arribar Internet a gairebé tres milions de pobles de l’Índia més profunda (avui dia és el segon mercat més gran del món, però només un 30% de la població té accés a Internet) i per oferir electricitat gratuïta a 40 milions de famílies.

«La reforma fiscal sense precedents i una “desmonetització” que va acabar amb el 86% dels bitllets en circulació han estat cops forts per les classes baixes»

Però més enllà dels projectes i de les promeses, sobreviu una Índia on la mà d’obra és bàsicament agrícola. Un sector que s’enfronta a pujades de preus, a sequeres que l’ofeguen i a una població jove que decideix apostar per la construcció i la manufactura perquè no veu un futur en un camp que s’està morint. Malgrat que en els darrers anys s’hagi posat la mirada en una minoria universitària, urbana, tecnològica i emprenedora, a l’Índia gairebé el 90% del mercat laboral s’estableix en el sector informal, és a dir, dins una economia submergida que obliga a relativitzar totes les xifres macroeconòmiques.

Un creixement econòmic amb beneficiaris desiguals

Segons les últimes dades, el país creix un 6,3% i ha aconseguit aixecar després de sis trimestres seguit en descens. «Darrere la cortina de fum dels números s’amaga la crisi real: les dades no reflecteixen la realitat malgrat el Govern segueix dient que les coses milloraran», afirma l’economista Arun Kumar, que sosté que les mesures més importants de l’Executiu (una reforma fiscal sense precedents i una «desmonetització» que va acabar amb el 86% dels bitllets en circulació) han estat un cop fort per a les classes baixes. A tot això s’ha d’afegir una frenada dràstica en la creació de llocs de treball. Kumar creu que el gran problema de l’Índia és que manca un projecte estable a llarg termini, com sí passa a la Xina, i que cal fer més cas al mercat domèstic.

L’Índia és un país de 1.300 milions d’habitants on no existeix un sistema de seguretat social, el 30% dels habitatges no tenen electricitat i només la meitat té accés a l’aigua corrent

Els experts assenyalen que el model econòmic adoptat el 1990, quan van arribar les liberalitzacions, ha reduït el número de persones que viuen en pobresa extrema, però ha augmentat la bretxa entre rics i pobres. L’Índia és un país de 1.300 milions d’habitants on no existeix un sistema de seguretat social, el 30% dels habitatges no tenen electricitat i només la meitat té accés a l’aigua corrent. «Després de dues dècades de creixement ràpid, l’Índia segueix sent un dels països més pobres del món», afirmava el Nobel bengalí Amartya Sen. L’elefant asiàtic té molt camí per davant.

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

Camí de l’Assemblea General

23 febrer 2018 |

Dissabte al matí se celebrarà a València, Palma i Barcelona l’Assemblea General de la cooperativa que edita la Jornada i que posarà les bases per a l’eixida del diari

«La repressió s’ha de respondre de manera política i col·lectiva»

22 febrer 2018 |

Entrevistem la directora de litigis del Centre per la Defensa dels Drets Humans Irídia, Anaïs Franquesa, i l'advocat de l'organització antirepressiva Alerta Solidària, Eduardo Cáliz. Coincidint amb una setmana de molta activitat al Tribunal Suprem, analitzen l'onada repressiva de l'Estat contra el dret a l'autodeterminació iniciada el 2014

8 de març: amb el moviment feminista, vaga general

22 febrer 2018 |

La precarietat laboral, la vulnerabilitat social, el sostre de vidre i la bretxa salarial, entre d’altres, són motivacions més que suficients per a la vaga del 8 de març

2018-01-05T11:17:05+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X