Actualitat

«Per molt que siguin unes eleccions il·legítimes, no es poden perdre»

Entrevista a Núria Gibert, portaveu del Secretariat Nacional de la CUP

Concentració a Palma per la llibertat dels presos polítics Jordi Sánchez i Jordi Cuixart. FOTO: Neus Tur
Foto: Ander Zurimendi

ANDER ZURIMENDI, Sant Cugat I   14 DE NOVEMBRE DE 2017

@anderzurimendi 

Núria Gibert és la portaveu del Secretariat Nacional de la CUP, i alhora és regidora al seu Sant Cugat natal. Considerada una persona de consens entre les diferents sensibilitats de la formació, és un dels noms que sonen per estar a les llistes de cara al 21-D, tot i que a l’entrevista diu que s’ho està pensant perquè fins ara tenia previst prioritzar la feina municipal.

Les bases de la CUP han optat per presentar-se al 21D. I amb un 92% del vot. L’Assemblea Nacional de diumenge deu ser la més plàcida feta per la CUP en la darrera dècada!

Sí! A mi també em va sorprendre. Però la majoria de la militància coincideix que aquestes eleccions són una imposició i que les haguéssim volgut boicotejar d’una forma efectiva. Però en aquesta batalla, som més útils presentant-nos. Per molt que siguin unes eleccions il·legítimes, no es poden perdre. Com tampoc podem perdre cap de les altres batalles.

Els lobbys comunicatius ja van veure que el pressing CUP no pot amb nosaltres

Aquesta placidesa es deu al fet que no han patit el que es va conèixer com a #pressingCUP?

Una mica sí que l’hem patit. Però no tant com amb la investidura d’Artur Mas. Hi ha –o hi havia- un sector de la societat que tractava la CUP amb un cert paternalisme. Com si fóssim menors d’edat. I ara han vist que no tenen cap motiu perquè els generem condescendència. Només som un actor polític que intenta ser lleial amb els seus postulats i el que diu en campanya. De tota manera, aquest pressing ve majoritàriament dels lobbys comunicatius i dels poders. I malgrat tota la campanya tan pesada i destructiva que ens van fer, ja van veure que no els va funcionar amb nosaltres.

El fet de no rebre pressió vol dir que han perdut rellevància política?

No ho sé. Podria ser una lectura, però crec més aviat que el focus mediàtic en aquesta ocasió estava posat en un gran embat contra el bloc sobiranista.

A la CUP ningú fa carrera política, per això ens costa més fer les llistes electorals

Foto: Ander Zurimendi

Com esteu elaborant les llistes de cara al 21-D?

Amb pressa. I és un mal acompanyant. Però el temps és així. Les assemblees territorials ja han presentat noms -en base a criteris equilibrats-. Però és complex que tothom es vegi representat, ja que inclourà diferents punts d’entendre la política. I a la gent li resulta dolorós parlar de persones. En tot cas, haurem de cuidar molt les militants que surtin elegides com a diputades, perquè tindran un gran pes a les espatlles.

Per què no es tornen a presentar la majoria de diputades?

Hi ha casuístiques diferents. Hi ha persones que no poden repetir, d’altres que la gran responsabilitat els ha passat factura, d’altres que tenen ganes de lluitar a altres trinxeres… Però tothom vol seguir amb el projecte.

Vostè és portaveu del Secretariat Nacional. És la cara visible de l’executiva, vaja. Serà candidata?

Els meus companys ho han proposat. I en principi he dit que no. Perquè tinc un compromís local a Sant Cugat del Vallès, on sóc regidora i li dono molta importància perquè tenim una aposta molt ambiciosa de governabilitat per les següents eleccions municipals. En tot cas, ho decidiré juntament amb les meves companyes de Sant Cugat.

Fa la sensació que a la CUP costa trobar gent que tingui ganes de presentar-se a les llistes per al Parlament.

Cada persona és un món. Però és cert que en assumir una tasca de representació fas un parèntesi en la teva vida. I després la tornes a agafar com pots. No tothom està disposat a fer-ho. Ni tothom pot, a causa de les tasques de cures que pugui tenir. Com que no ens dediquem professionalment a la política, ens costa més fer llistes. Aquí la gent no fa carrera política.

De vegades se’ls representa com a ‘okupes’ de les institucions.

No són el nostre espai natural. I ens trobem molt sols sobre la forma d’actuar: intentar ser honestos, no tenir cartes amagades… Perquè a la CUP som previsibles políticament. Hi ha giragonses argumentals que no entenem: ara el PSC va amb Unió! Els nostres interlocutors ja no tenen ni ideologia.

Ramon Cotarelo integra la llista d’ERC, quan a les anteriors anava per la CUP. Consideren que algunes persones estan decebudes amb la seva estratègia?

Jo estic tranquil·la, perquè no hem virat massa de discurs. I quan hem hagut de menjar-nos contradiccions, ho hem fet en veu alta. I això és el que més m’enorgulleix. Ens fa créixer a nosaltres i al debat polític en general. Com la contradicció de presentar-nos a aquestes eleccions. I no prendre la gent per infants i explicar què fem amb metàfores marineres.

Aprovar els pressupostos de Junts pel Sí ha estat la nostra contradicció més gran, però almenys l’hem fet en veu alta

Quina ha estat la contradicció més gran fins ara?

Aprovar els pressupostos de Junts pel Sí. Uns comptes que no ens representaven gens i en els que vam dedicar molt de temps de negociació. Per cert, un procés del qual ens vam emportar una decepció bastant gran amb Esquerra Republicana.

Parlant d’ERC, els heu acusat d’improvisar amb la República.

Si nosaltres féssim autocrítica, i diguéssim què hauríem fet en cas d’haver estat en el seu lloc, hem de reconèixer que no podríem haver evitat la intervenció econòmica ni la repressió física. Però no haguéssim tractat la gent com a menor d’edat. Si haguéssim dit a la gent que aconseguir la independència no seria tan fàcil, haguéssim arribat al moment de la confrontació d’una manera més madura. Però vaja, és aigua passada.

Si ja vèieu que era així, per què la CUP no va sortir a criticar-ho?

Nosaltres cada vegada que en vam parlar vam dir precisament que el més plausible era que succeís al contrari.Vam advertir de la irresponsabilitat d’aquest discurs posant els exemples que coneixem de l’actuació de les institucions de l’Estat en altres situacions. Crec que no ens va faltar perseverança, però el discurs que passaríem “de la llei a la llei” sense problemes va acabar calant en bona part de la població. Ara tenim una nova oportunitat.

La CUP s’esperava que caldria anar a defensar físicament els edificis de les conselleries de la Generalitat?

Sí. I crèiem que la gent també ho volia fer. Diu molt poc de la cultura política que des de Junts pel Sí no s’esperessin que passaria això, quan ha succeït al País Basc: tancar a la presó persones defensores de la pau o directors de diaris.

Creu que el Govern han estat ingenus?

Sí, i fins i tot un pèl irresponsables. És igual la tendència política que tinguis. Si vols tenir incidir en la vida del país, has de tenir una mirada històrica i preveure el que pot passar. També hi ha gent a la presó per vagues i per fer piulades a les xarxes socials. L’escenari que no s’esperaven era que la gent respongués. Ni als col·legis el dia 1 d’octubre ni aturant el país el dia 3 amb la vaga general.

Després de les eleccions del 21-D, si hi ha una majoria suficient a favor de posar en marxa la República, com s’hauria de tirar endavant tenint en compte que l’Estat amenaça amb tornar a aplicar el 155?

Amb molta intel·ligència col·lectiva i tenint com a bastió principal la societat organitzada, no les institucions, que per elles mateixes són insuficients per a fer canvis d’arrel. El carrer ha de ser el nostre patrimoni més preuat: l’associacionisme, l’organització i la xarxa de contrapoder. En tenim molt i encara l’hem de fer créixer més.

Després de la seva sortida de Podem, esteu negociant amb la corrent d’Albano Dante i amb el Procés Constituent la possible inclusió a les vostres llistes?

Estem parlant. A contrarellotge, és clar. Divendres es el dia límit, però es poc recomanable apurar. Esperem tenir-ho lligat dijous.

Els proposareu entrar a la plataforma Crida Constituent?

Aquesta és una opció molt plausible i seria la millor. Però també hi pot haver un compromís polític, com vàrem fer a Sant Cugat amb Procés Constituent: assumir un decàleg ètic, pactar un programa i repartir llocs a la llista. En aquesta ocasió suposo que anirem per aquí.

Tripartit amb ERC i els Comuns? A la CUP no li fa cap por governar, però no vam néixer per fer renúncies

David Companyon deia a La Jornada fa pocs dies que el seu somni era un tripartit entre la CUP, Esquerra i els Comuns. Ho veu factible o és política ficció?

A veure, a nosaltres no ens fa cap por governar. En absolut. Tenim moltes ganes d’aplicar polítiques el màxim de transformadores, alhora que visualitzem els límits de les institucions. Ara bé, tenim molt clar perquè vam néixer. I no ho vam fer per reeditar formacions que ja existien. Ni per fer renúncies. En conclusió: no descartem res.

Durant l’assemblea de diumenge, se la va veure en un moment donat amb els ulls plorosos. S’amaguen els sentiments, en la política?

Ostres, és molt interessant. Jo no em vull queixar, perquè hi ha gent que ho passa pitjor i aguanta. Dit això: sí que és cert que la pressió i la incertesa ens afecta. I com que a la CUP som tan gelosos i autocrítics amb els nostres processos, doncs ens autoexigim i ens critiquem molt. Diumenge vaig rebre una crítica que vaig considerar injusta -tot i que entenc que la fessin- i em va afectar una mica.

Foto: Ander Zurimendi

Des de finals d’estiu el calendari ha estat molt intens.

Seria mentir dir que no ha estat especialment dur: per les hores, per la complexitat, per la vida personal. La gent segueix un ritme en què no té vida ni caps de setmana, això passa factura. Però ho fem amb molt d’honor i molt contentes.

El fenomen del desgast està afectant a gairebé tota la ciutadania independentista que es troba en la ‘mobilització permanent’.

Efectivament. I cal afegir que, a més a més, molta gent va patir la brutalitat policial per primera vegada a la seva vida aquell diumenge. I s’ha empoderat sobre el que és la repressió. Aquí és on entra l’esquerra independentista, perquè tenim una responsabilitat molt gran: hem de saber acompanyar la gent en aquest procés tan dur i evitar que caiguin en la frustració.

Falta més treball de cures, per afrontar aquests dies de tensió?

Totalment. I mira que nosaltres ho diem i hi insistim. Però sembla que estigui desprestigiat fer política amb amor. L’amabilitat, en general, no ven. Caiem en l’error, com tothom, de confondre l’amabilitat amb la fragilitat. L’exdiputat de la CUP Josep Maria Busqueta sempre ho deia: hem d’estar alegres. Perquè el nostre projecte és el de construir un món millor i per fer-ho s’ha d’estar alegre. Si no, no val la pena. Hem de crear espais que potenciïn riure’s de nosaltres mateixos. El fet de poder riure amb una persona amb la que estàs confrontada tàcticament. I no pas trobar-nos només en espais de confrontació. Hem de coincidir en espais de coneixença. Posar-nos en la pell de l’altre. L’assemblearisme de debò requereix esforç.

Quan algú ridiculitza el nostre assemblearisme, és que el seu partit és del tot jeràrquic

S’ha ridiculitzat l’assemblearisme de la CUP per poc operatiu.

Ells projecten en negatiu les seves mancances. Quan algú ridiculitza l’assemblearisme, s’està defensant de lo jeràrquic del seu partit. On la gent de base no pinta res en la presa de decisions. La CUP ha forçat un procés democratitzador i de consulta les bases. Fins i tot Convergència ho ha hagut de fer.

Hi ha dies en que pensa que ja podrien ser una mica més convencionals i no tan assemblearis?

Hahaha! Al contrari. Senzillament assumim que no som tan àgils com els altres partits. Perquè l’assemblearisme és una mica com un sofregit: Requereix més temps i més paciència. Cal fer l’esforç d’entendre persones que vénen de llocs diferents. Com ara, per exemple, que fa més complex el procés de fer les llistes pel 21D.

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

La immersió lingüística com a model vertebrador d’una escola no segregadora

20 febrer 2018 |

La defensa del model d’escola catalana va més enllà del català com a llengua vehicular i suposa defensar un model públic, democràtic i cohesionador construït gràcies a les lluites populars

El futur no serà un algoritme

19 febrer 2018 |

Ara que s'apropa el Mobile World Congress, l'autora ens fa recomanacions per posar una mica de fre al món algorítmic, amb tot allò que sembli incompatible, com els fogons de la cuina, la lectura en un sofà o una reunió a les places i carrers per a fer-hi política

Traiem la humiliació del full de ruta

16 febrer 2018 |

On és la línia entre la tolerància i la humiliació? Ens fa més bons, acceptar insults i escopinades a la cara? El Procés ha estat i ha de continuar sent modèlic en les mobilitzacions de carrer, però en aquest pack hi va també la humiliació? Deixeu-me'n dubtar

2017-11-14T21:09:51+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X