Opinió

Per què no subscriure’s al diari en paper

El professor de la UAB i membre del Consell editorial de Jornada Xavier Giró enumera els motius per no subscriure’s al diari. I també els contraargumenta.

Isabel Muntané. Foto: Anna Palou

XAVIER GIRÓ, professor de la UAB i membre del Consell editorial de Jornada

@xaviergiromarti

Estalviar és la primera de les raons per no subscriure’s al diari la Jornada en format de paper. Així de simple, tot allò que no surt de la butxaca s’hi queda.

La segona és que no cal fer cap despesa per a llegir en paper un contingut que serà accessible des del mòbil sense pagar. Hi pot haver l’inconvenient que només qui s’hi subscrigui ho pugui veure tot de seguida, i la resta de mortals hagi d’esperar, sigui unes hores o un dia (o potser una mica més) fins que obrin la informació a tothom. No hi fa res, qui espera no desespera. El temps també és or si se’l tracta amb paciència estalviadora.

La tercera és que fer servir paper no és gaire ecològic perquè va contra els arbres. Fins i tot en el cas de ser reciclat, perquè tot ve d’allà mateix.

La quarta es deriva de no haver tingut mai ni el costum ni la necessitat de llegir en paper què passa el món, des dels fets més immediats als més llunyans

La quarta es deriva de no haver tingut mai ni el costum ni la necessitat de llegir en paper què passa el món, des dels fets més immediats als més llunyans, si és que alguna cosa encara és distant.

I la cinquena ve de pensar que és aventurat avançar diners –això és una subscripció– per un producte del qual només es disposa d’un tast, que no existeix del tot perquè encara no rutlla a ritme diari.

Ara bé, són totes raons efímeres.

Estalviar no té sentit si no és per gastar després en alguna cosa que valgui la pena, però si el diari ho mereix –cosa que es defensarà d’aquí a un moment–, l’argument s’esvaeix.

La idea de no pagar per allò que serà llegible al mòbil es basa en una confusió implícita entre informació gratuïta i informació lliure

Sobre la segona raó, la idea de no pagar per allò que serà llegible al mòbil es basa en una confusió implícita entre informació gratuïta i informació lliure. Elaborar-la comporta un cost i qui el financi en condicionarà el contingut. Si és una audiència compromesa, serà d’una mena. Però si són els anunciants o els propietaris dels mitjans, en ambdós casos rarament altruistes –accepti’s que hi ha excepcions–, la informació, només gratuïta, potser sí que ho serà.

Pel que fa als arbres, la qüestió està en la sostenibilitat de l’explotació forestal i l’equilibri ecològic, no a evitar tota mena d’ús de troncs i fulles. Valgui com a exemple per vaporitzar l’argument una drecera retòrica: deixarem de fer mobles de fusta o llibres de paper?

Qui no ha tingut el costum de remenar un diari no sap del plaer de devorar les notícies amb el cafè

Qui no ha tingut el costum de remenar un diari no sap del plaer de devorar les notícies amb el cafè o saltar d’un article a un altre al ritme de les frenades del metro. Però sobretot no coneix el gust de tenir uns fulls entre les mans que confies que condensen una bona tria dels fets i de les perspectives amb què s’aborda el futur del món.

Ja s’ha esfumat la il·lusió que prometia que, amb internet, el públic podria visitar tantes webs com voldria per contrastar la informació i adquirir un criteri sòlid després de consultes sense límit. A part d’una promesa ingènua, era un desig enrabiat i trist per la decepció que ja provocaven els grans mitjans de comunicació.

Afortunadament, malgrat el desencís, l’impuls de les protestes ha obert escletxes esporàdiques en la narració dels mitjans i en determinats aspectes han estat crítics amb les injustícies i les desigualtats. És més, el mateix desencís i la resistència contra l’empitjorament de la vida han generat un grapat de mitjans crítics i alternatius, tot i que modestos, fins a dibuixar tota una esquerda discursiva en el panorama mediàtic.

Qui, amb una perspectiva d’esquerres, feminista, ecologista i autodeterminista, busca un diari en català i lliure d’interessos lucratius que l’acompanyi, troba el quiosc desolat

Però sí, el descrèdit corroeix una part considerable dels mitjans. I ara, a més a més, qui, amb una perspectiva d’esquerres, feminista, ecologista i autodeterminista, busca un diari en català i lliure d’interessos lucratius que l’acompanyi, troba el quiosc desolat.

És cert –és la cinquena i última raó–, comporta una certa aventura o, millor dit, una aposta, subscriure’s a un diari així, que pretén eixamplar l’esquerda significativament, però que encara no surt i del qual només se’n veuen mostres, per molt que s’impliqui socialment i políticament. Per molt que es comprometi a no defraudar les expectatives que suscita. No es pot negar.

La contra-raó, no obstant això, és aclaparadora: és segur que no ho aconseguirem si tu no t’hi sumes.

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

Mediterranis i ciutadania: guia de navegació entre conflictes

21 febrer 2018 |

Els països de la Mediterrània viuen una situació explosiva que no s’arreglarà amb campanyes militars. Cal recuperar sobiranies i reforçar la societat civil

Els canvis urgents

21 febrer 2018 |

El Govern Balear ha posat damunt de la taula una Llei de canvi climàtic i transició energètica que planifica un canvi de model radical, concretament de producció energètica. Però les resistències no s’han fet esperar

La immersió lingüística com a model vertebrador d’una escola no segregadora

20 febrer 2018 |

La defensa del model d’escola catalana va més enllà del català com a llengua vehicular i suposa defensar un model públic, democràtic i cohesionador construït gràcies a les lluites populars

2017-11-23T21:34:08+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X