Actualitat

«El principal problema d’una persona que viu amb el VIH ja no és la medicina sinó l’estigma social»

Entrevista a José López Aldeguer, cap del Servei de Medicina Interna de l’Hospital Universitari i Politècnic la Fe de València

Capçalera de la manifestació per un finançament just a Valencia. Foto: David Linuesa
FOTO: Lluïso Llorens

HÈCTOR SERRA, València I 1 DE DESEMBRE DE 2017

@hectorserra_ 

Enfilant-nos pel Bulevard Sud, albirem el majestuós complex de l’Hospital la Fe de la ciutat de València. Ens rep José López Aldeguer, cap del Servei de Medicina Interna. No sembla, ni de bon tros, el primer contacte del doctor amb un mitjà de comunicació i eixim de dubtes quan ens reconeix que, durant les dècades dels vuitanta i noranta, l’agenda mediàtica atenia, potser amb imprecisió encara, aquella malaltia que acabaria anomenant-se VIH.

López Aldeguer, membre del grup d’estudi GeSIDA, té una notable trajectòria professional en l’estudi i el tractament de pacients infectats amb el VIH que li ha valgut reconeixements a escala estatal. Des de l’any 1984, el nombre de casos d’infeccions per VIH tractats a la Unitat de Malalties Infeccioses de l’hospital valencià voreja els 3.500 i, actualment, entre 950 i 1.050 persones hi són fent seguiment. Aprofitem la visita per a conèixer la incidència de la infecció durant aquests anys, així com els avenços i els reptes relatius a la visibilitat, l’estigmatització i la prevenció.

Han canviat gaire les coses dels anys vuitanta fins ara?

Hi havia un temps en què la convivència amb el VIH era terriblement dura. Si anem cap enrere, als primers anys de la malaltia, tenir el virus significava morir. Açò era molt dur, tant per als malalts com per als metges que ateníem els malalts en aquell temps. Anàvem superant problema rere problema sabent que, una vegada eixíem d’un sotrac, entràvem en un altre fins al final. Per fortuna, les coses han anat canviant. És impressionant el que ha passat aquests últims trenta anys: hui la convivència amb el virus, des del punt de vista de la salut, és molt bona. Hi ha tractament, que permet que el virus estiga totalment adormit i no es reproduïsca. Això fa que la persona puga viure una vida totalment normal sempre que el prenga i preveiem una esperança de vida molt semblant a la d’una persona no infectada. Això, però, ha dut a una cosa negativa. S’ha perdut la por del virus. També socialment ens trobem que els malalts encara tenen reserves a fer saber al seu entorn que estan infectats amb el VIH.

La conscienciació s’ha relaxat moltíssim. Hi havia un temps que, especialment al voltant de l’1 de desembre, es feia saber a la gent que el virus existia

Quan diu que s’ha perdut la por del virus, vol dir que cal més conscienciació?

La conscienciació s’ha relaxat moltíssim. Hi havia un temps que, especialment al voltant de l’1 de desembre, es feia saber a la gent que el virus existia. Hui caldria ser molt més conscient que hi ha mesures per a no infectar-se, com l’ús del preservatiu i la profilaxi preexposició (PrEP). Això comporta parlar-ne obertament als instituts amb els adolescents i a determinats espais on abunda la relació homosexual masculina. La malaltia, alhora, continua fortament estigmatitzada malgrat els avenços i la vida normal dels infectats, perquè socialment arrossega un passat amb un rerefons molt tràgic. El principal problema d’una persona que s’acaba d’infectar en els nostres dies ja no és la medicina sinó aquest estigma social. Val a dir que el risc està en les pràctiques, no en els grups. Marginar determinats col·lectius no té sentit. Inicialment, es parlava de grups de risc assumint erròniament que qualsevol persona que formara part d’aquest grup tindria una conducta de risc que faria que es transmetera la malaltia.

Quin ha estat l’avenç que considera més important en el terreny mèdic?

S’ha trobat combinacions de tractament altíssimament eficaces per a controlar la replicació del VIH i l’epidèmia i açò fa que, en les persones infectades en què el virus és indetectable, la malaltia no avança i no transmeten la infecció a altres persones. El PrEP és també un avenç significatiu perquè una persona que s’hi expose pot prendre prèviament la medicació que evita que s’infecte.

Tan sols hi ha una manera de prevenir la infecció: saber quines pràctiques comporten un risc i prendre-hi les mesures

La prevenció és la clau?

El millor que pot passar a una persona és que no s’infecte. Tan sols hi ha una manera de prevenir la infecció: saber quines pràctiques comporten un risc i prendre-hi les mesures. La relació sexual no protegida amb una persona de la qual desconeixes si conviu o no amb el VIH és el camí per a infectar-se. Què cal fer? Dues coses. D’una banda, protegir-se utilitzant un preservatiu i, de l’altra, ser conscient i fer ús de la PrEP, que consisteix en una medicació molt semblant a la del tractament però encaminada, com he dit, a evitar la infecció encara que t’hi exposes. La PrEP encara no està disponible a tot l’estat espanyol.

Aquesta PrEP té efectes secundaris?

Històricament, la medicació del VIH ha arrossegat efectes secundaris molt dolents i alguns d’ells estigmatitzants. La lipodistròfia, per exemple. Tu veies eixa persona pel carrer i sabies que feia aquell tractament. La medicació de hui té una tolerància excel·lent, no causa cap alteració en la distribució del greix del cos i no saps si la persona la pren o no. Però és cert que no hi ha cap medicament que no tinga un efecte secundari. La PrEP, fonamentalment, aboca a una mínima alteració de la funció renal que és reversible en la majoria dels casos.

FOTO: Lluïso Llorens

El tractament és per a tota la vida, cert? És molt car?

Sí, el tractament és per a tota la vida. Si l’atures, en un temps variable que poden ser setmanes o mesos, el virus es reactiva. I sí, la medicació és cara. Possiblement, un treballador normal no la podria pagar. Ni tan sols un treballador amb un bon nivell adquisitiu. Però a l’estat espanyol hi ha la possibilitat d’utilitzar-la dins del sistema públic, que hi dóna accés.

S’entén que és un virus molt complex…

Estudiant-lo hem après moltíssim de biologia viral, però és un virus que s’amaga dins del genoma de la cèl·lula infectada. Això vol dir que es disfressa dins de l’ADN de la cèl·lula infectada, i encara no s’ha trobat un marcador de superfície de la cèl·lula per a trobar-hi la infecció. Això fa que el tractament no puga arribar a certes cèl·lules. Des d’eixe punt de vista, la cura de la malaltia es veu factible però possiblement serà un procés molt llarg.

Estudiant-lo hem après moltíssim de biologia viral, però és un virus que s’amaga dins del genoma de la cèl·lula infectada

Com es transmet?

Històricament, el virus s’ha transmès per tres camins: per via sexual, per transmissió hemàtica (agulles) i per via vertical de la mare al fill. En el món desenvolupat, la transmissió materna pràcticament tendeix a ser nul·la, a penes naixen xiquets infectats perquè la mare rep tractament. També ha deixat d’existir la transmissió per causes de drogoaddicció. Bàsicament, la via que hui està activa és la sexual, molt especialment entre els homes que tenen relacions amb altres homes.

Hi ha possibilitat de transmissió practicant sexe oral?

Cal pensar que si el virus està en les secrecions sexuals, la boca no deixa de ser una mucosa –possiblement, no tan fràgil com la genital–. Rarament s’han descrit casos de transmissió per sexe oral. Però tampoc existeix el zero.

Segons les darreres dades del Programa Conjunt de les Nacions Unides sobre el VIH/Sida, 36,7 milions de persones arreu del món viuen amb el VIH, 20,9 milions tenen accés a tractament antiretrovíric i 1,8 milions van contraure la infecció durant 2016.

Els nous casos van disminuint a tot el món. Les dades d’UNAIDS ho demostren. La causa és que la gent rep tractament. Hui sabem que el malalt tractat amb càrrega viral indetectable no infecta, aquesta és una de les causes més importants. En la mesura que augmenta la proporció de gent a escala mundial que rep tractament, disminueixen les noves infeccions. L’ús de la PrEP, especialment en els països on es va instaurar primer (Anglaterra i França), ha demostrat una reducció significativa de nous casos. Per contra, als països de l’est d’Europa sí que creix molt la infecció per via tant sexual com hemàtica, tal com passava ací els anys vuitanta i noranta.

I a casa nostra?

En aquest moment, a l’estat espanyol hi deuen haver uns 3.000 casos nous cada any. Possiblement, Catalunya, Andalusia, Madrid i el País Valencià s’enduen quasi el 80%, malgrat que hi ha implementades accions de conscienciació amb grups i ONG de persones amb el VIH.

FOTO: Lluïso Llorens

Pel que fa a les dades de mortalitat relacionada amb les malalties associades al virus, també es percep una reducció considerable.

Quan mirem de què es mor la gent infectada per VIH, una part gens menyspreable es mor a causa de la sida. El motiu és que el diagnòstic és molt tardà. El 48% dels casos de VIH diagnosticats a l’estat espanyol es fa en una fase molt avançada de la malaltia en el sentit d’una reducció important de les defenses (cèl·lules CD4). Si aquestes persones hagueren estat diagnosticades en una fase relativament precoç, possiblement l’esperança de vida seria molt semblant a la de les persones no infectades. La infecció, com se sap, fa baixar a poc a poc les defenses. La mesura que nosaltres utilitzem per a les defenses són els limfòcits CD4. Quan aquests baixen molt, hi ha un risc de patir una malaltia oportunista que fa que allò que fins aleshores s’ha anomenat «infecció per VIH» passe a anomenar-se «sida». Segons les últimes dades del Ministeri de Sanitat, quasi el 48% de nous casos es diagnostiquen quan els CD4 estan per davall de 350. La xifra normal està al voltant de 1.000. Quan s’arriba tard en el diagnòstic, aquestes persones solen tenir problemes relacionats amb el VIH.

Actualment les proves de detecció són molt ràpides…

La prova sempre ha estat relativament ràpida. L’inconvenient és que les proves antigues requerien que la infecció estiguera instaurada un cert temps, però hui hi ha proves que ja detecten la infecció en una setmana amb el virus dins de l’organisme.

I on se situa l’estat espanyol quant a investigació?

Estaria entre els deu primers en la investigació de la infectologia i de l’estudi del VIH.

Cal actuar perquè, per a l’any 2030, el nombre de casos nous a tot el món baixe de mig milió l’any

2030 és la nova data marcada com a objectiu de l’ONU per a eradicar l’epidèmia mundial de la sida.

Sí, sempre es posa un termini que és molt difícil d’acomplir. Però els objectius 90-90-90 (que el 90% de la població infectada estiga diagnosticada, que el 90% dels diagnosticats estiguen en tractament i que el 90% dels diagnosticats estiguen en càrrega viral indetectable), que inicialment es van fixar per al 2020, s’anirà aconseguint amb la implantació de més medicació. Cal actuar perquè, per a l’any 2030, el nombre de casos nous a tot el món baixe de mig milió l’any. Actualment, com ja s’ha dit, a escala mundial tenim vora dos milions de casos nous cada any.

De cara al futur, quins són els reptes més immediats en la lluita contra el VIH i la sida?

N’hi ha dos de tipus biològic i un de social. Un és la vacuna terapèutica encaminada a ajudar el sistema immunològic a eliminar el virus. Crec que no hi ha cap malaltia en què no s’haja investigat més en vacunes que el VIH. Cap dels més de vint assajos vacunals ha estat eficaç, fins ara. Des de fa aproximadament quatre anys hi treballen a tot el món conjuntament, però no se sap si algun dia la tindrem. L’altre repte és l’eradicació. Sabem que dins de la indetectabilitat del laboratori clínic hi ha virus. L’objectiu és poder eliminar-lo amb la millora de la medicació i l’ajut del sistema immunitari. Des del punt de vista social, el repte és posar fi a l’estigmatització.

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

Dona, negra i pobra

23 febrer 2018 |

L'Ajuntament de València passarà la prova del racisme institucional?

Camí de l’Assemblea General

23 febrer 2018 |

Dissabte al matí se celebrarà a València, Palma i Barcelona l’Assemblea General de la cooperativa que edita la Jornada i que posarà les bases per a l’eixida del diari

«La repressió s’ha de respondre de manera política i col·lectiva»

22 febrer 2018 |

Entrevistem la directora de litigis del Centre per la Defensa dels Drets Humans Irídia, Anaïs Franquesa, i l'advocat de l'organització antirepressiva Alerta Solidària, Eduardo Cáliz. Coincidint amb una setmana de molta activitat al Tribunal Suprem, analitzen l'onada repressiva de l'Estat contra el dret a l'autodeterminació iniciada el 2014

2017-12-01T09:05:35+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X