Opinió

Posar l’aixeta sota control ciutadà

El debat sobre una gestió més democràtica de l’aigua arriba a Barcelona

EDURNE BAGUÉ, antropòloga, col·laboradora de l’Observatori DESC i membre d’Embat I 6 de febrer del 2018

@nunne344 

Des de mitjans de desembre, la plataforma Aigua és Vida es troba immersa en una campanya de recollida de signatures. L’objectiu són 15.000 signatures dels veïns i veïnes de la ciutat de Barcelona per tal de poder introduir la pregunta: «Vol vostè que la gestió de l’aigua a Barcelona sigui pública i amb participació ciutadana?» a la Multiconsulta que des de l’Ajuntament de Barcelona preparen per al proper mes de juny, dins el marc del nou Reglament de Participació Ciutadana que es va publicar el passat mes d’octubre.

Diferents estudis i informes elaborats, principalment pel Transnational Institute, constaten que hi ha elements suficients que avalen la necessitat de recuperar el control sobre el servei d’aigua a les ciutats. Les darreres xifres que van publicar parlaven de 234 casos de remunicipalitzacions de servei d’aigua en 37 països. Però no cal anar a d’altres contrades del món. Els casos recents dins de l’Estat espanyol i de Catalunya són prou clars en les limitacions que presenta l’actual model de gestió de l’aigua. Tenim el cas recent d’Agissa a Girona o el mateix de la ciutat de Barcelona, on la gestió que duu a terme AGBAR des de fa 150 anys, està plena d’irregularitats, manca de documents i maniobres opaques que l’han portada a ser el soci majoritari de l’actual empresa mixta –Aigües de Barcelona– que gestiona l’aigua de la ciutat i de 22 municipis més de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

El que s’extreu de l’anàlisi dels diferents casos és que hi ha elements estructurals que perpetuen les dinàmiques clientelars i opaques, alhora que dificulten l’exercici del control dels ens públics sobre les empreses que porten la gestió. De fet, posen de manifest que el servei necessita ser revisat en tot el seu conjunt, ja que part de les males pràctiques estan associades a la seva pròpia articulació organitzada en espais molt reduïts de presa de decisions, formes de treball tancades que dificulten un tractament obert i col·laboratiu de les dades, entre moltes altres deficiències també de caire estructural.

Estan posant traves a les tímides iniciatives de fomentar una cultura més participativa en els temes de la ciutat

Aquest diagnòstic mostra que hi ha una relació entre la falta de pràctiques i estructures més democràtiques i els seus efectes en la gestió del servei, afectant en aspectes socials i ecològics. En l’àmbit social, repercuteix en l’assequibilitat per part de totes les persones per tal de fer efectiu el Dret Humà a l’aigua, reconegut per la ONU l’any 2010 –recordem que entre 2008 i 2013 l’import del rebut de l’aigua va pujar un 60% segons consta en el preàmbul de la Llei 24/2015. I a nivell ecològic, en el fet que una gestió de l’aigua amb criteris empresarials i portada a terme des d’empreses privades, acaba afectant a la garantia d’abastament a futur.

És per això que a banda de recuperar la gestió directa per part de l’ajuntament, la pregunta inclou la participació ciutadana, ja que un dels elements centrals que es proposen des de Aigua és Vida, a través del document Pacto Social por el Agua Pública, és el control social ciutadà. S’entén que amb la introducció d’instruments de control diversos –auditories, rendició de comptes, participació de la ciutadania–, no haguessin pogut succeir fets com el que va ocórrer amb la constitució de l’empresa mixta que des de 2012 porta la gestió de l’aigua a la ciutat de Barcelona.

A més a més és important afegir que AGBAR –Grup SUEZ– veu amenaçats els seus interessos –i ingressos–, i ha posat un dels dos recursos que l’Ajuntament de Barcelona ha rebut sobre el nou reglament de participació de la ciutat.

Amb aquesta acció, no només estan impedint als veïns i veïnes de Barcelona prendre partit sobre com volen que es gestioni el servei d’aigua de la ciutat, sinó que estan posant traves a les tímides iniciatives de fomentar una cultura més participativa en els temes de la ciutat. Cal recordar que els dos recursos arriben en un moment social i políticament delicat que es caracteritza per una especial sensibilitat entorn la pauperització de la democràcia.

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

“El nostre objectiu és fer una interpretació de l’economia que sigui útil per a la gent”

17 abril 2018 |

Entrevista Joan Palomés, coordinador d'economia a la Jornada

“Hi ha una part del País Valencià que no pot parlar amb ella mateixa”

13 abril 2018 |

A poc menys d’un mes per a poder tocar el diari Jornada, continuem descobrint qui forma part de l’equip. En aquesta conversa creuada, vos presentem a Hèctor Serra i a Joan Canela, dos dels periodistes que formaran part de l’equip de redacció al País Valencià

NO CALLAREM

12 abril 2018 |

Tuiters, artistes, periodistes i altres professionals han estat censurats i fins i tot condemnats a presó per exercir el dret a la llibertat d'expressió i d'informació a casa nostra. Davant aquesta amenaça, el món cultural s'ha organitzat dins la plataforma No Callarem que aquesta setmana organitza diferents activitats arreu del territori. Alguer Miquel, cantant de Txarango, fa una crida a la llibertat d'expressió i a la lluita col·lectiva

2018-02-06T10:56:41+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X