Eleccions 21D

Polítiques transformadores en temps de 155

Moviments i lluites socials, ERC, Catalunya en Comú Podem i CUP van participar divendres en un doble debat electoral organitzat per la Jornada.

Moviments i lluites socials a debat. Foto: Jornada

ANDREU MERINO, Barcelona I 18 DE DESEMBRE DE 2017

@andreumerino

La campanya electoral que estem vivint, sobrevivint, aguantant o gaudint (que cadascú hi posi el verb que més li escaigui) està marcada gairebé en exclusiva per la qüestió nacional. No és gratuït, si tenim en compte que vivim en un país que és República sense ser-ho i en un context de repressió intensa cap a les institucions i el poble de Catalunya. Per tant, les propostes de polítiques socials, i encara més de polítiques socials transformadores, estan passant força desapercebudes. Un bon moment per escoltar-les va ser divendres passat als Lluïsos Teatre de la Vila de Gràcia de Barcelona. El diari Jornada va organitzar un doble debat electoral que va comptar amb partits i moviments socials. D’una banda, José Rodríguez (ERC), Joan Josep Nuet (Catalunya en Comú Podem) i Maria Ballester (CUP). De l’altra, Anaïs Franquesa (Irídia), Rosa Pahissa (PAH Sabadell), la presidenta de la Fapac Belén Tascón, Aura Ruano (No Callarem), Sílvia Granato (VotxTothom) i la periodista especialitzada en l’àmbit laboral i sanitari, Homera Rossetti.

La desobediència, l’empoderament, el treball al carrer i els consensos van ser protagonistes en els dos debats. En el segon també ho va ser una reflexió clàssica entre les esquerres. Per què les classes populars voten partits de dretes? Aparteu les criatures, Ciutadans és aquí i ha vingut per quedar-s’hi.

Garantir els drets per tothom

En el primer debat de moviments socials, doncs, sis dones sobre l’escenari. Bé, set. La periodista de Jornada Anna Palou moderava una conversa en què es van generar diversos consensos. El primer, que l’aplicació del 155 ha agreujat la manca de respecte dels Drets Humans i de llibertat d’expressió que ja es vivia al conjunt de l’estat espanyol. Com revertir-ho? La resposta, un altre consens: no només des de les institucions. “A més de canvis legislatius, lluitem perquè l’habitatge no sigui una mercaderia sinó un dret”, deia Pahissa. “Les lluites al carrer seran les que garantiran una millora de les condicions laborals a Catalunya. Cal reivindicar la vaga com a eina”, apuntava Rosetti. Més enllà de la resposta popular, les sis activistes van presentar les seves propostes de mínims als representants dels partits progressistes que després pujarien a l’escenari.  El millor resum el va fer Franquesa: “El primer que demanaria als partits és posar les persones al centre de les polítiques. Això implica revertir totes les retallades que hi ha hagut fins ara”. Per la seva banda, Tascón exigia canvis legislatius per un nou model educatiu que “fugi del neoliberalisme i aposti per la transformació social” i Ruano reclamava una “aposta real” per una cultura de base i no només per allò “mainstream”.

“El primer que demanaria als partits és posar les persones al centre de les polítiques. Això implica revertir totes les retallades que hi ha hagut fins ara”

De totes les propostes de mínims, se’n va sentir una més mínima que totes. Garantir que tothom tingui els mateixos drets independentment del seu lloc d’origen. “Hi ha una opció per desplegar la República totalment trencadora: reconèixer la ciutadania a tothom que visqui aquí”, assenyalava Granato, recordant el 13% de la població que no podrà votar per no tenir nacionalitat espanyola.

Totes les reivindicacions, segons les sis ponents, només s’aconseguiran si s’empeny des de les classes populars, amb les dones com a punta de llança. “A la PAH són les dones qui prenen les regnes de la situació i lluiten pels seus drets”, exposava Pahissa com a exemple d’èxit.

Precisament, la resposta que tindran les classes populars en les eleccions de dijous va centrar el segon debat. Alguns dels candidats pujaven a l’escenari després d’haver escoltat atentament el primer acte, amb la sensació que no els posaven tants deures des que anaven a l’escola.

Rodríguez (ERC), Ballester (CUP) i Nuet (CatEnComu Podem). Moderat per Laia Altarriba. Foto: Jornada

Una allargada ombra taronja

La conversa entre Rodríguez, Nuet i Ballester -moderada per la directora de Jornada, Laia Altarriba- va oscil·lar entre les ganes de la cupaire d’implementar la República ja amb “desobediència i rebel·lia”, a la insistència de Nuet de buscar consensos a Madrid. Al mig, Rodríguez es mostrava prudent. “A l’independentisme li falta base per fer una ruptura democràtica”, insistia.

Una base que segons el republicà ha de provenir de la classe treballadora i els barris populars. Els tres van adreçar-los un missatge. Ballester deia que s’havia acabat el bròquil i deixava entreveure que a la CUP li costarà més aprovar uns pressupostos fets, parcialment o total, pel PdeCAT. “Aprovar-los era la manera de fer possible el referèndum que vam guanyar. Després ens hem vist desenganyades al veure que no s’han aplicat els resultats”, defensava. Al seu torn, Rodríguez reivindicava les polítiques socials que, al seu entendre, ERC havia impulsat des del govern de Junts pel Sí i Nuet es preguntava si a les esquerres els havia arribat el moment de manar. “El PDeCAT ha votat al Parlament amb PP i Ciutadans”, lamentava.

I va ser en aquest moment quan una llarga ombra taronja va pujar a l’escenari. Era l’ombra de Ciutadans, que es va fer present al debat sense necessitat de tenir-hi cap representant. El partit d’Inés Arrimadas té opcions de guanyar les eleccions si ens fiem de les enquestes i aquests pronòstics obliguen a formular de nou la pregunta del milió: per què les classes populars voten la dreta? Per Nuet, part de l’independentisme n’és el responsable. Per Rodríguez i Ballester, tot el contrari. Des de l’independentisme això es pot revertir, creuen. “Part de les classes populars tenen la sensació que se’ls ha volgut imposar una identitat”, assegurava Nuet. “Si no fugim de l’estat, no es podrà garantir a les classes populars pa, sostre i treball”, etzibava Ballester.

Amb pors, certeses i potser amb noves eines de votar una opció o una altra, el públic va marxar cap a casa conscient que dijous serà un dia de caixa o faixa.

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

Dona, negra i pobra

23 febrer 2018 |

L'Ajuntament de València passarà la prova del racisme institucional?

Camí de l’Assemblea General

23 febrer 2018 |

Dissabte al matí se celebrarà a València, Palma i Barcelona l’Assemblea General de la cooperativa que edita la Jornada i que posarà les bases per a l’eixida del diari

«La repressió s’ha de respondre de manera política i col·lectiva»

22 febrer 2018 |

Entrevistem la directora de litigis del Centre per la Defensa dels Drets Humans Irídia, Anaïs Franquesa, i l'advocat de l'organització antirepressiva Alerta Solidària, Eduardo Cáliz. Coincidint amb una setmana de molta activitat al Tribunal Suprem, analitzen l'onada repressiva de l'Estat contra el dret a l'autodeterminació iniciada el 2014

2017-12-20T13:27:44+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X