Internacional

«Els altres països podran canviar més Israel que res del que passi dins les seves fronteres»

Dins la societat israeliana diverses veus aposten per posar fi a l’ocupació de territori palestí. Al col·lectiu Combatants for peace, palestins i israelians treballen conjuntament amb aquest objectiu. Miri i Nahum Otchik expliquen els seus motius per prendre part en aquesta lluita quan es compleixen 70 anys de l’aprovació del Pla de les Nacions Unides per a la partició de Palestina

Capçalera de la manifestació per un finançament just a Valencia. Foto: David Linuesa
FOTO: Borja Alegría

ANDREU MERINO, Barcelona I 29 DE NOVEMBRE DE 2017

@andreumerino

Nahum i Miri Otchik són dos ciutadans israelians que formen part del col·lectiu Combatants for Peace, en el qual israelians i palestins treballen conjuntament per acabar amb l’ocupació. Va ser fundat el 2006 i té la no-violència com a eix vertebrador de totes les seves accions. Combatants for Peace aposta per un sol estat on palestins i israelians puguin conviure en igualtat de drets.

Avui fa 70 anys que es va firmar el Pla de les Nacions Unides per a la partició de Palestina. Mai es va implementar com estava prevista però és considerada com un dels arguments per establir un estat jueu a territori palestí. Com ha evolucionat Israel des d’aleshores?

N: Des del meu punt de vista, als inicis hi havia una solidaritat entre la gent, que ara ha deixat pas a un comportament materialista i burgès. Jo tinc records d’Israel als anys 50, quan jo era un nen, i crec que la relació entre les persones ha canviat molt respecte d’aleshores. Ara hi ha molta corrupció, amb un gran protagonisme de la religió i el nacionalisme.

M: Israel era molt fràgil al principi i ara és un estat totalment assentat i fort. Tot i això, hi ha massa desigualtat entre la gent religiosa i secular i entre els rics i els pobres. Israel ha perdut la unitat i la solidaritat entre la seva gent.

Creuen que aturar l’ocupació de Cisjordània és el primer pas per aconseguir la pau a Palestina i Israel?

N: Crec que l’ocupació és l’obstacle més gran per aconseguir la pau, tant a Israel com al Pròxim Orient en general. Per tant, s’hauria d’acabar, sí. L’ocupació significa segregació i dolor. Si no s’atura, la violència no s’acabarà. Quan parlem d’acabar l’ocupació, és com una llum que apareix al mig d’una tempesta. No n’hi ha prou amb això. La idea d’acabar amb l’ocupació ha de ser treballada conjuntament amb la ciutadania, amb l’objectiu de portar-ho a terme d’una manera segura. Per això, cal parlar de pau i educar en els valors de la pau. Cal tenir molta determinació per aconseguir-ho i anar pas a pas. Hi ha actors que només actuen pels seus beneficis polítics i busquen trencar la pau.

Si la gent se sent lliure, és molt més fàcil construir diàlegs i cooperació

M: Quan la gent viu en una situació d’estrès i privació de llibertats, actua influenciada per la por. I això és el que passa a Israel ara mateix. Si la gent se sent lliure, és molt més fàcil construir diàlegs i cooperació.

L’ocupació només s’acabarà quan una majoria de la societat israeliana consideri que és necessari?

M: Com a psicòloga habitualment dic a les parelles que a l’hora de resoldre un conflicte no es tracta de dividir la responsabilitat entre un 50% i l’altre 50%. Cadascú té el 100% de responsabilitat a l’hora de resoldre’l. Està clar que tots tenim responsabilitat per acabar amb l’ocupació. Però més enllà d’acabar amb l’ocupació, les dues parts, Palestina i Israel, han de dialogar i treballar en la mateixa direcció.

FOTO: Borja Alegría

FOTO: Borja Alegría

Insisteixo en Israel perquè no estem parlant d’un conflicte entre dos iguals. Si Israel és qui té tot el poder, no hauria de fer el primer pas?

M: Sí, i en aquest sentit la responsabilitat no és només acabar amb l’ocupació sinó treballar per la pau.

El rumb polític que ha pres Israel fa difícil pensar que el camí per acabar amb l’ocupació s’iniciarà des del nostre país

N: El rumb polític que ha pres Israel fa difícil pensar que el camí per acabar amb l’ocupació s’iniciarà des del nostre país. Si això passa, serà fruit d’una pressió de països de la comunitat internacional, de cap altra manera. Si aquests països volen donar suport a aquest procés amb esperit de cooperació, poden sortir-se’n. La gent de l’estat espanyol, la Unió Europea i del món sencer s’ha d’adonar que cal fer alguna cosa.

Donar suport al BDS, per exemple?

N: Sí, formant part del BDS, evidenciant el seu descontentament amb la situació… Les polítiques d’altres països podran canviar més Israel que res del que pugui passar dins les seves fronteres.

Tot i això, formeu part de Combatans for Peace, que treballa per incidir en l’opinió pública israeliana.

N: Sí, treballem per això. Cal que la gent reconegui els efectes de l’ocupació i col·laborin per posar-hi fi. Necessitem finançament, suport… Volem treballar de la manera més àmplia possible i per això israelians i palestins treballem conjuntament. Demostrem que la cooperació és possible, que podem treballar en equip si hi ha respecte i aparquem la discriminació. La condició necessària perquè la gent actuï de manera pacífica és que a les persones se’ls permeti ser el que són. Això té una traducció molt clara a la realitat: una de les principals maneres d’aconseguir la pau és analitzar la responsabilitat individual que tenim cadascú de nosaltres en la realitat actual. Jo penso que la causa de la violència és la discriminació. Per tant, si eliminem la discriminació, acabarem amb la violència. La discriminació pot ser eliminada creant un sol estat on israelians i palestins visquin conjuntament. Seria meravellós.

FOTO: Borja Alegría

El fet de treballar en una organització conjuntament amb palestins us converteix en una excepció a Israel?

M: És cert que som una minoria, però jo no diria una excepció. Molta gent comparteix el nostre punt de vista però potser no són actius a l’hora d’organitzar-se per portar-lo a la pràctica.

N: Partim de la base que hi ha molta gent que se sent discriminada dins el mateix estat d’Israel i la seva manera de respondre és discriminant els àrabs. Netanyahu és un especialista a l’hora de generar conflictes. Entre els religiosos i els que no ho són, entre els jueus d’Orient i els d’Occident… Així sempre. Aquesta tensió li permet seguir amb el seu joc.

Miri, abans deia que la gent actua influïda per la por. Com creuen es genera aquesta sensació?

N: A través d’una estratègia de rentada de cervell. A través dels diaris, la televisió, les escoles… Per exemple, a l’hora d’entrar a Jericó hi ha un cartell que t’alerta dels perills d’entrar a territori palestí. Quan hi vaig anar per primera vegada, tot va anar bé, no vaig tenir cap problema. Però molt israelians continuen pensant que Jericó és perillós. Les coses dolentes que hi passen són magnificades i les bones, minimitzades. Això crea una opinió pública marcada per la tensió i la sospita permanent. És el que volen Netanyahu i els seus amics.

Els israelians estem hipnotitzats per les situacions de perill, les generalitzem i tenim tendència a actuar a partir de la por

M: No és només cosa de les autoritats, la naturalesa d’aquesta por també té un origen psicològic. Els israelians estem hipnotitzats per les situacions de perill, les generalitzem i tenim tendència a actuar a partir de la por. A més, cal tenir compte que és una tendència natural intentar no veure els aspectes negatius d’allò que ens representa. És el que es coneix com a síndrome de l’ull cec, a través del qual busquem inconscientment estar en pau amb nosaltres mateixos i evitar enfrontar-nos a les nostres contradiccions.

Nahum, vostè ha estat oficial de l’exèrcit israelià i ha participat activament de la repressió de la segona intifada a Gaza. Com es passa d’aquí a defensa el final de l’ocupació?

N: No hi ha un sol motiu. Tinc molt present un moment de quan era petit. Estava a casa i el líder egipci Nasser parlava a la ràdio. Jo me’n vaig riure i el meu pare em va preguntar per què ho feia. “Potser Nasser està dient la veritat”, em va dir. Era la primera vegada que algú em deia que era possible que els àrabs diguessin la veritat o alguna cosa de valor. Això va suposar un canvi radical en mi. Més tard vaig reconèixer tota la propaganda que em rodejava. Anys després vaig identificar els beneficis de la no-violència… Es tracta de conèixer-se un mateix i no pensar que tens la possessió d’aquelles idees que són correctes.

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

Editorial de la Fira Literal

18 abril 2018 |

Aquest és l'editorial de la Fira Literal, publicada conjuntament entre l'organització de l'esdeveniment i els dos mitjans col·laboradors, la Directa i la Jornada, i centrada en la defensa de la llibertat d'expressió, que pateix una amenaça com no s'havia vist en dècades.Amb el primer número de la Jornada que serà als quioscs el 5 de maig trobareu també un exemplar de la revista Literal

“El nostre objectiu és fer una interpretació de l’economia que sigui útil per a la gent”

17 abril 2018 |

Entrevista Joan Palomés, coordinador d'economia a la Jornada

“Hi ha una part del País Valencià que no pot parlar amb ella mateixa”

13 abril 2018 |

A poc menys d’un mes per a poder tocar el diari Jornada, continuem descobrint qui forma part de l’equip. En aquesta conversa creuada, vos presentem a Hèctor Serra i a Joan Canela, dos dels periodistes que formaran part de l’equip de redacció al País Valencià

2017-12-07T14:40:35+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X