Actualitat

«A Palma hi ha una revifalla d’organització popular»

Entrevista a Orgull Llonguet, el col·lectiu que ha espolsat el debat sobre el model de festes de Palma revaloritzant els símbols identitaris de la ciutat

Moments de la cercavila d’Orgull Llonguet 2018. FOTO: Orgull Llonguet

NEUS TUR, Palma I 8 de FEBRER deL 2018

@NeusTB_ 

Després d’anys de monotonia i ensopiment, les festes de Sant Sebastià (gener) a Palma van encendre una petita espurna l’any 2014. Un grup de gent, arreplegada sota l’epígraf d’Orgull Llonguet, va sortir al carrer per reivindicar una nova manera de fer festa. Tot va començar amb una cercavila, però Orgull Llonguet ha crescut en adeptes, reivindicacions, en el reclam d’un nou model de ciutat i en la construcció de la identitat del ser de Palma. Quinze dies després de les festes de la capital mallorquina, en parlam amb Àlex Segura i Laura Velilla, membres del col·lectiu.

Què és Orgull Llonguet?

Laura Velilla: Orgull Llonguet és una entitat nascuda a Palma al 2014. Som un grup de persones que volíem canviar el model de festes de la nostra ciutat i fer-les més participades. Fer que la festa surti del poble i no de les institucions. Enteníem que si no ens agradaven, érem nosaltres qui havíem de canviar les coses.

D’on sorgeix la idea de muntar el col·lectiu?

Àlex Segura: la gènesi d’Orgull Llonguet és al voltant del 2012. Llavors hi havia un fil de correu de més de 50 persones que venien dels moviments socials, d’entitats prototípiques de Mallorca com Joves de Mallorca per la Llengua, l’Obra Cultural Balear, associacions de veïnats… Volíem canviar un model de festes on la ciutadania era només espectadora i passar a ser-ne organitzadora. S’havien muntat concerts però, en el fons, es repetia el model de l’Ajuntament, que no funcionava, i amb menys recursos. Finalment, vam improvisar una festa amb tres elements festius: una xaranga, un caparrot i un element distintiu, el mocador groc.

Per què vau triar el nom d’Orgull Llonguet?

A.S.: Des de sempre a la gent de Palma i de forma despectiva ens han dit llonguets. La idea era agafar un concepte, a priori, pejoratiu i donar-hi la volta. Nosaltres el que volem crear és la identitat del “ser de Palma”, que no ha d’estar desarrelada de la cultura popular de Mallorca. Al 2015 però, els mitjans de comunicació en van fer la seva lectura i ens van presentar com els grans defensors i recuperadors del llonguet, del pa. Però nosaltres el que volíem era canviar el model de festa de la nostra ciutat i fer-la nostra.

La necessitat de canviar un model de festes i fer-les més populars també es troba a l’origen del Much de Sineu, l’Embala’t de Sencelles o les Clovelles de Petra… quina relació té Orgull Llonguet amb les anomenades neofestes?

A.S.: Tenim molts elements en comú. Som persones d’una nova generació que organitzam les nostres festes i hem deixat de fer-ne d’altres que no ens eren pròpies. També compartim qüestions simbòliques. Vas a qualsevol de les anomenades neofestes de Mallorca i hi trobes una senyera. Són festes que han anat evolucionant, som experiències d’organització que poden ser extrapolables a d’altres realitats. En el fons és allò de dir, “organitza’t i canvia les coses”.

Laura Velilla Àlex Segura, membres del col·lectiu Orgull Llonguet. FOTO: Xavi Aramburu

Per què heu decidit recuperar o reivindicar figures com la d’en Miquel del Forn de la Pelleteria durant l’Orgull Llonguet o celebrar també els fets de Canamunt i Canavall del segle XVI de finals d’estiu?

L.V.: Per cercar elements identitaris de Palma i per recuperar-los i donar-los a conèixer. La història de Canamunt i Canavall o de la mort d’en Berga eren desconegudes per molta gent, i encara ho són. Pots fer festes de moltes coses, però si has d’arrelar-les has de trobar elements propis.

Existeix una identitat o sentiment de pertinença a Palma?

A.S.: Ara que està tan de mode parlar d’identitat, jo crec que sí que hi havia una mancança d’identitat. I es reflexa en el moment en què, per exemple, si eres de Palma i volies demostrar ser mallorquí havies de dir que tenies els padrins de Porreres o de qualque poble. Jo tenc a les dues famílies de Palma, he crescut a Palma i tenc una forma de veure Mallorca diferent a la que pugui tenir un petrer o una manacorina. Crec que aquesta identitat no hi era o era estranya, i que Orgull Llonguet també pot servir per visibilitzar-la. Aquesta creació d’identitat no és la finalitat primera de la nostra entitat, però si podem servir com una eina més, benvingut sigui.

Quins són els elements que caracteritzen el ser de Palma per a Orgull Llonguet?

A.S.: Aquest és un tema que hem discutit molt. Orgull Llonguet és una entitat que presenta tota una idiosincràsia diferent. Intentam crear una identitat que beu de la cultura popular, que vol viure amb la seva llengua pròpia sense abandonar altres llengües, però tenint molt clar d’on venim. Que és una identitat també que està en construcció i que canvia. També per la pròpia trama urbana de Palma, no és el mateix el barri de Sant Jaume, que el de Pere Garau o Son Roca i tots són de Palma. Construir una identitat que englobi tota Palma és difícil, per tant la feina de les barriades és un dels nostres temes pendents.

Ara que parlau dels barris, existeix poc sentiment de pertinença a les barriades de Palma…

A.S.: Sí, però així com hi ha un cicle de decreixement de mobilització, a nivell d’organització a Palma ara hi ha un augment. Per exemple, comencen a sortir associacions de veïnats que per un canvi generacional es reactiven i funcionen molt bé com Canamunt, Santa Pagesa o Es Fortí. Hi ha Flipau amb Pere Garau, que no arriba a ser una associació però hi ha un col·lectiu de veïnats i veïnades que s’organitzen i tiren endavant reivindicacions del barri. A nivell de les festes, un any abans d’Orgull Llonguet va sorgir la Confraria de Sant Sebastià, dos anys després la Confraria del Galàctic i el següent la de la Salut. A Palma hi ha una revifalla d’organització popular.

Inici de la cercavila d’Orgull Llonguet davant la Bodega Bellver de Palma. FOTO: Orgull Llonguet

Com vos heu finançat aquests anys?

A.S.: Ens hem autofinançat, des del crowfunding per fer el caparrot d’en Miquel com amb els mocadors grocs. Si que és vera que el tema del finançament és un dels temes de debat. Els socis de l’associació han de començar a pagar quotes? Subvencions sí o no? Perquè nosaltres tampoc rebutjam la institució. Pensam que aquests doblers hi són perquè les persones facin coses. I també que són doblers nostres. Però una de les nostres idees era utilitzar l’autogestió per estendre la idea de què és possible fer coses de forma autogestionada.

Ara que parlau dels mocadors grocs, per què vau triar el lema “Els llonguets seran sempre nostres!” per aquest any?

A.S.: Per fer befa de la realitat en general. És un lema que ha estat als carrers i que a Mallorca ha arribat. Però també volíem donar-hi la volta i tot un altre significat. Des de l’Ajuntament de Palma, en ple debat de massificació turística, es va dir que Sant Sebastià s’havia de convertir també en un pol d’atracció turística i el lema va ser perfecte: aquestes festes són nostres i, evidentment, el llonguet no és el pa, és una altra manera d’entendre la ciutat.

Què en pensau de la polèmica de convertir les festes de Sant Sebastià en un nou pol d’atracció turística?

A.S.: Fent una volta per les places durant la revetla de Sant Sebastià ja veus que hi ha turistes, qualsevol els pot veure, hi són. Però nosaltres pensam que, en ple debat sobre el model de festes de la nostra ciutat i del debat de massificació turística no s’hauria de plantejar. Aquest no és el nostre model de ciutat.

Quin és el model de ciutat que Orgull Llonguet vol per a Palma?

A.S.: Una ciutat viscuda i participada. Hi ha molta gent amb ganes de fer coses i amb una mica d’ajuda els seria més senzill. Pens per exemple amb els joves xinesos de Pere Garau, una associació que munta un mercadet i l’any nou xinès de dia 18 de febrer. I com ells hi són els Sijs, les associacions de veïnats, les Festes del Secar de la Real, les colles de dimonis… tot això s’ha de posar en valor a Palma. Ha de tenir-hi algun paper l’Ajuntament? Des d’Orgull Llonguet pensam que sí. Ha de tenir el protagonisme? No. Però ha de posar totes les facilitats possibles. I quan deim facilitats ens referim a facilitar terminis, permisos, horaris dels espais públics, recursos…

Quins objectius us plantejau després de 5 anys d’existència?

A.S.: Hi ha una llista llarga d’idees, però també estam en un moment de reflexió. Hi ha gent que pensa que ens hauríem de limitar a organitzar la festa, altres que hauríem de tenir una activitat més diària o muntar més activitats. També n’hi ha que pensen que hauríem de ser també un focus d’opinió d’aquest nou model de ciutat que volem o muntar un casal… La idea és dedicar aquest hivern a parlar-ho.

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

Camí de l’Assemblea General

23 febrer 2018 |

Dissabte al matí se celebrarà a València, Palma i Barcelona l’Assemblea General de la cooperativa que edita la Jornada i que posarà les bases per a l’eixida del diari

«La repressió s’ha de respondre de manera política i col·lectiva»

22 febrer 2018 |

Entrevistem la directora de litigis del Centre per la Defensa dels Drets Humans Irídia, Anaïs Franquesa, i l'advocat de l'organització antirepressiva Alerta Solidària, Eduardo Cáliz. Coincidint amb una setmana de molta activitat al Tribunal Suprem, analitzen l'onada repressiva de l'Estat contra el dret a l'autodeterminació iniciada el 2014

8 de març: amb el moviment feminista, vaga general

22 febrer 2018 |

La precarietat laboral, la vulnerabilitat social, el sostre de vidre i la bretxa salarial, entre d’altres, són motivacions més que suficients per a la vaga del 8 de març

2018-02-08T10:49:37+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X