Actualitat

Paisatge després de la batalla

Deu anys després de l’esclat de les hipoteques subprime als Estats Units que va marcar l’inici de la crisi, les dades ofereixen un panorama desolador, amb clars vencedors i evidents derrotats

Capçalera de la manifestació per un finançament just a Valencia. Foto: David Linuesa
Per fer la mateixa feina, aquest conductor de retroexcavadores cobrava 1.700 euros. Ara són 1.400 FOTO: Lluïso Llorenç

JOAN CANELA, València I   27 DE NOVEMBRE DE 2017

@JoanCanela

El 15 de novembre va fer nou anys de la cimera d’urgència del G-20 per a debatre com afrontar l’enfonsament del sistema financer a escala global. Llavors, l’ànim general era de constricció i penediment. El mateix president francès, Nicolas Sarkozy –gens sospitós de ser d’esquerres– va anunciar que calia «refundar el capitalisme» per tal d’evitar nous desgavells com aquell.

Les bones intencions, però, van durar poc. Les xifres mostren com un cop passat el primer moment de pànic, la crisi no només no ha revertit la tendència a una concentració de la riquesa cada volta més extrema, sinó que, de fet, l’ha accelerada. Un informe d’aquest octubre elaborat conjuntament pel banc suís UBS i la consultora multinacional PricewaterhouseCoopers (PWC) revela que els 1.542 mil milionaris –amb una fortuna superior als mil milions de dòlars– que hi ha al món acumulen més de sis bilions de dòlars del total de 75 bilions que es calcula que conforma el PIB global (dades del Banc Mundial). Durant el 2016, la seua riquesa va créixer en un 10%, segons aquest informe, mentre que el PIB total només ho va fer en un 1,25%.

Josef Stadler: cal «remuntar-se a 1905 per trobar-se amb un nivell similar en la concentració de renda»

Un altre informe d’Intermón Oxfam del gener assegurava que les vuit persones més acabalades del planeta posseïen la mateixa riquesa que la meitat de la població més pobra. Segons declaracions de Josef Stadler, autor de l’estudi d’UBS i PWC, a The Guardian, cal «remuntar-se a 1905 per trobar-se amb un nivell similar en la concentració de renda».

Els salaris cada volta més irrellevants

És difícil trobar referències sobre la concentració de la riquesa a escala més local. Amb tot, hi ha una sèrie de dades que poden ajudar a entendre com les rendes de la majoria de la població cada volta tenen menys pes en el conjunt de l’economia.

Infografia: Noemí Requena

Una de les més il·lustratives és el pes dels salaris en el PIB. Hi ha diferents organismes que fan aquest càlcul i per això a vegades poden trobar-se dades amb algunes variacions. Amb tot, el 1981, els saris representaven més de dos terços del pes del PIB a l’estat espanyol. Aquest percentatge ha anat caient de manera continuada, mentre els beneficis empresarials i les rendes del capital anaven creixent de manera paral·lela. El 2006, just abans de l’esclat de la crisi, els salaris ja només eren el 55% del PIB, i encara han caigut més. Si bé hi va haver una lleugera recuperació entre el 2008 i 2009 –quan els beneficis empresarials van caure molt i els valors borsaris van esfumar-se– a partir del 2010 van tornar a caure en picat fins a arribar a un mínim històric del 47,2% el 2016 a l’estat espanyol. A Catalunya –no s’han pogut trobar les dades de les Illes i el País Valencià– la situació encara és més dramàtica i aquest pes es redueix al 45,9%, segons l’Idescat. Al mateix temps, els beneficis empresarials ja representen un 42,5% del PIB estatal i un 44,7 del principatí.

Entre el 2007 i el 2016, mentre la massa salarial total de l’estat espanyol tot just creixia un 0,67%, els beneficis empresarials ho feien un 5,07%

Entre el 2007 i el 2016, mentre la massa salarial total de l’estat espanyol tot just creixia un 0,67%, els beneficis empresarials ho feien un 5,07%. Uns beneficis que tampoc no han tingut una distribució igual, ja que només el 2016 les grans empreses incloses en l’Ibex-35 havien vist com els seus beneficis creixien un 46,7% respecte a l’any anterior.

Caiguda salarial desigual: com més pobres més hi perden

Des del començament de la crisi, el 2008, i fins al 2015, el salari mitjà a l’estat espanyol va incrementar-se un 5,58% en xifres absolutes: un 4,04% a Catalunya, un 4,94% a les Illes i un 5,76% al País Valencià. En el mateix període, l’IPC va créixer un 10,7%, xifra que a Catalunya s’enfila fins al 13%, a les Illes és d’un 11,1% i al País Valencià d’un 10,3%.

Aquesta pèrdua de poder adquisitiu, però, no és proporcional entre tots els assalariats. Així, mentre el decil –el 10%– de salaris més alts a Catalunya ha crescut un 4,4% durant aquest període, el decil dels salaris més baixos ha caigut un 10%. Pèrdua a la qual caldria sumar el 13% d’inflació. Al País Valencià la proporció és d’un creixement del 9,72% per als sous més alts i una caiguda d’un 17,07% per als més baixos. A les Illes els sous més alts han pujat un 3,18% i els més baixos s’han reduït un 6,75%.

Infografia: Noemí Requena

Un estudi de CCOO del 2015 calculava que el decil dels salaris més baixos havia perdut, en el conjunt de l’estat, fins a un 25% del seu poder adquisitiu des del 2009. El passat agost, l’Enquesta de Població Activa assenyalava que fins a tres milions d’assalariats –el 20% de tots els qui hi ha a l’estat– guanyaven menys de mil euros al mes, i d’aquests, com a mínim, la meitat no passava dels 700 euros. Xifres que són encara més preocupants per a les dones, ja que el percentatge de les que no arriben a mileuristes puja fins al 28% del conjunt de les treballadores; en canvi, entre els homes aquesta xifra disminueix fins al 12,3%. Els joves són l’altre grup especialment afectat per aquesta caiguda salarial, ja que els ingressos mitjans de la gent entre 18 anys i 24 han caigut un 20% des del 2008, mentre que s’han mantingut força estables per a la gent que es troba entre els 25 anys i els 64 i fins i tot s’han incrementat un 5% entre els majors de 65.

L’Enquesta de Població Activa assenyalava que fins a tres milions d’assalariats –el 20% de tots els qui hi ha a l’estat– guanyaven menys de mil euros al mes, i d’aquests, com a mínim, la meitat no passava dels 700 euros

Un dels principals causants d’aquesta caiguda salarial es troba en la reforma laboral del 2012, que va permetre a les empreses negociar baixades salarials per sota dels mínims fixats pels convenis sectorials. A això cal afegir un fort increment de la temporalitat i les feines a temps parcial –on més s’han patit les pèrdues salarials– i que són en els tipus de contractes que concentren més dones i joves. Aquest segon grup social, a més, ha estat víctima de la doble escala salarial aplicada per moltes empreses i que fa que els nous treballadors no cobren el mateix que els veterans malgrat fer la mateixa feina.

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

Editorial de la Fira Literal

18 abril 2018 |

Aquest és l'editorial de la Fira Literal, publicada conjuntament entre l'organització de l'esdeveniment i els dos mitjans col·laboradors, la Directa i la Jornada, i centrada en la defensa de la llibertat d'expressió, que pateix una amenaça com no s'havia vist en dècades.Amb el primer número de la Jornada que serà als quioscs el 5 de maig trobareu també un exemplar de la revista Literal

“El nostre objectiu és fer una interpretació de l’economia que sigui útil per a la gent”

17 abril 2018 |

Entrevista Joan Palomés, coordinador d'economia a la Jornada

“Hi ha una part del País Valencià que no pot parlar amb ella mateixa”

13 abril 2018 |

A poc menys d’un mes per a poder tocar el diari Jornada, continuem descobrint qui forma part de l’equip. En aquesta conversa creuada, vos presentem a Hèctor Serra i a Joan Canela, dos dels periodistes que formaran part de l’equip de redacció al País Valencià

2017-11-27T10:11:26+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X