Actualitat

El País Valencià davant del procés català: suport a intermitències

Al País Valencià el procés català es viu entre la simpatia i la incomoditat per les conseqüències polítiques internes que hi puga provocar

Concentració a Palma per la llibertat dels presos polítics Jordi Sánchez i Jordi Cuixart. FOTO: Neus Tur
FOTO: Lluïso Llorens

LAIA MAS, València   I   7 DE NOVEMBRE DE 2017

@LaiaMas

El País Valencià no és aliè al procés polític que viu Catalunya. Des del setembre hi ha hagut diverses mobilitzacions, organitzades per entitats com Acció Cultural del País Valencià i la Plataforma pel Dret a Decidir, en suport de la celebració del referèndum i condemnant la repressió i l’aplicació de l’article 155 per part de l’Estat espanyol. A més, els actors polítics s’han vist obligats a posicionar-se, fent visibles així algunes de les escletxes entre els partits del Pacte del Botànic, però amb una crítica compartida per l’empresonament del govern català. I les ones expansives del procés també han posat en escena els grups feixistes i anticatalanistes, que han reaparegut amb violència al carrer.

Tot plegat irromp en un moment en què l’agenda de la política institucional valenciana està marcada per la reivindicació d’un finançament just, que té una cita el pròxim 18 de novembre amb una manifestació a la ciutat de València.

El govern valencià: entre l’equidistància i la crítica

Després de l’empresonament dels consellers catalans, Ximo Puig, president de la Generalitat Valenciana i secretari general del PSPV-PSOE, ha dit que la decisió de l’Audiència Nacional no li semblava la més adequada, però que respectava sempre les lleis. A més, creu que no s’ha de contribuir «ni un minut més a generar fractura social i emocional entre Catalunya i la resta d’Espanya», ja que considera que seria molt negatiu per a tota la ciutadania. Malgrat que Puig haja estat crític amb la decisió judicial, el partit del qual forma part ha tingut un paper clau al Senat per a fer possible l’aplicació del 155.

Dins de Compromís hi ha hagut diversos posicionaments: si bé tots els dirigents han coincidit a criticar les mesures repressives de l’Estat i han votat en contra de l’aplicació del 155, no totes les opinions han anat en la mateixa direcció

Per la seua banda, dins de Compromís (soci de govern del PSPV-PSOE) hi ha hagut diversos posicionaments. Si bé tots els dirigents han coincidit a criticar les mesures repressives de l’Estat a Catalunya i han votat en contra de l’aplicació del 155, no totes les opinions han anat en la mateixa direcció. La vicepresidenta de la Generalitat i coportaveu de la coalició, Mónica Oltra, abans de l’1 d’octubre, va demanar que Puigdemont renunciara a l’organització del referèndum «per tal de buscar una solució política al conflicte». Aquestes declaracions van agreujar l’escletxa amb els sectors més nacionalistes de Compromís, com ho és el corrent Bloc i País o el diputat Josep Nadal, qui es va desmarcar de les declaracions de la vicepresidenta i, a més, va fer una crítica clara als últims esdeveniments: «Enviar a presó els membres d’un govern democràticament escollit és una vergonya i una mostra d’involució brutal», escrivia en una piulada recentment. En la mateixa línia, la secretària general del Bloc, Àgueda Micó, contradeia Oltra tot apuntant que «Catalunya està legitimada per a portar a terme la consulta, perquè així ho demana la immensa majoria dels catalans».

Per últim, Podem s’ha mantingut com a observador distant de l’afer català, tot i que els seus membres han denunciat la intervenció de Catalunya i la violència exercida per l’Estat i també han votat en contra del 155. Antonio Estañ, portaveu de l’agrupació al País Valencià, ha qualificat l’empresonament dels consellers «d’involució democràtica» i ha demanat diàleg entre les dues parts del conflicte, en la mateixa línia que el dirigent estatal del partit, Pablo Iglesias.

En línies generals, els polítics valencians han intentat romandre al marge del conflicte català, concentrats en fer la seua pròpia via, que actualment se centra en la demanda d’una millora del finançament. No obstant això, els sectors més nacionalistes també entenen aquest moment com una oportunitat «d’obrir el meló del canvi del sistema de model territorial a l’Estat espanyol», en paraules d’Àgueda Micó. De fet, aquest és un altre dels temes que comença a marcar l’agenda política valenciana: la reforma constitucional que preveja un model territorial amb més pes per a les autonomies.

Manifestació a València en protesta per la repressió al referèndum de l’1 d’octubre Foto: Lluïso Llorenç

Revifament de l’anticatalanisme i unitat antifeixista

Per la seua banda, els moviments cívics s’han organitzat en solidaritat amb els drets democràtics de Catalunya. La primera concentració «per a denunciar la intervenció de les institucions catalanes» es va fer el 20 de setembre simultàniament a les ciutats d’Alacant, València i Castelló després de fer-se públiques les primeres detencions d’alts càrrecs de la Generalitat de Catalunya per l’organització del referèndum. També el dia 1 d’octubre, mentre a l’altra riba del Sénia es tancava una jornada històrica, una gran manifestació va recórrer els carrers de la ciutat de València, i centenars de persones van denunciar també a Alacant i Castelló la violència policial exercida durant el dia del referèndum.

Les mobilitzacions en solidaritat s’han vist tacades per intimidacions, coaccions i agressions en uns episodis que han tornat a la retina les imatges de la Batalla de València

Amb tot, els suports que s’han anat teixint des del País Valencià han patit un cert eclipsi amb la reaparició de l’extrema dreta vuit dies després del referèndum a Catalunya. Les mobilitzacions en solidaritat, especialment a la ciutat de València, s’han vist tacades per intimidacions, coaccions i agressions en uns episodis que han tornat a la retina les imatges d’aquella Batalla de València que les generacions més joves mai no van conèixer. Durant el Nou d’Octubre, Diada del País Valencià, grups feixistes van protagonitzar greus agressions a les persones que es manifestaven en la marxa vespertina del cap i casal, tot utilitzant el procés d’independència català com a excusa. Un dispositiu policial deficitari va beneficiar les actuacions de grups ultres com els Yomus, penya del València CF, o el partit España 2000, en uns fets que ja han estat denunciats per les víctimes. També a la ciutat d’Alacant, un grup de feixistes va increpar la mobilització a favor del dret d’autodeterminació dels pobles convocada pels moviments socials de la comarca el passat 28 d’octubre. Durant els dies posteriors, les accions de l’extrema dreta han continuat irrompent en l’escenari públic: l’assetjament a les portes de la casa de la vicepresidenta de la Generalitat, Mónica Oltra, o l’atac a l’estàtua del poeta Vicent Andrés Estellés al poble de Burjassot (l’Horta Nord) il·lustren la cara més fosca de les reaccions a tot allò que s’esdevé a Catalunya.

No debades, els feixistes ja havien escalfat motors prèviament en el seu vessant més anticatalanista, amb aparicions puntuals com la concentració davant el teatre el Micalet el dia 25 de setembre, en el mateix moment que dins se celebrava un acte de suport a l’1 d’Octubre convocat per la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, o l’amenaça a un altre acte en favor del referèndum organitzat per Va de Democràcia a l’Hotel Astoria de València, el qual va haver de ser traslladat de lloc a última hora. També van irrompre amb pintades a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València el dia 13 de setembre, quan Anna Gabriel, diputada de la CUP al Parlament de Catalunya, hi va acudir a fer una xerrada: «Un tiro a Anna Gabriel» o «Muerte al traidor. Anna Gabriel eres una puta» eren alguns dels missatges que es podien llegir a les parets de la facultat.

Ara bé, tot i que una de les conseqüències del procés català en terres valencianes ha estat el revifament del feixisme, també s’ha reforçat la unitat entre diferents moviments socials valencians, com ho són el sobiranista i l’antifeixista, que van eixir plegats el passat 28 d’octubre al carrer en una multitudinària manifestació convocada amb motiu de les agressions del Nou d’Octubre. Sota el lema «València contra el feixisme i per les llibertats», més de dues-centes entitats convocants van aplegar milers de persones.

Els efectes contraposats del procés al País Valencià

La ciutadania activa i l’esquerra política coincideixen que l’empresonament d’un govern triat democràticament supera la línia roja de la democràcia i, malgrat que les mobilitzacions en solidaritat amb Catalunya s’havien aturat l’últim mes, ara mateix se’n preparen de noves per tal de demostrar el rebuig de la societat valenciana a les mesures autoritàries del govern espanyol i en defensa de les llibertats i la democràcia.

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

I ara et creuràs que no és possible?

19 novembre 2017 |

Aquest dilluns 20 de novembre comença la campanya de subscripcions i socis/es per fer de la Jornada una realitat a principis de 2018. Ens han dit que és impossible. Ara et creuràs que no és possible fer un diari en paper d'esquerres, feminista i cooperatiu? 

Tots a una veu dos quilòmetres i mig

18 novembre 2017 |

Més de 60.000 persones, segons els organizadors, una xifra rebaixada a 17.000 per la Delegació del Govern, s'han manifestat aquesta vesprada pels carrers de Valencia a favor d'un finançament just reclamat àmpliamant per tota la societat, menys el Partit Popular, absent a la cita.

Per què li ix a pagar al País Valencià?

17 novembre 2017 |

Les denúncies i queixes per l’infrafinançament i les seues conseqüències cada volta són més generalitzades, però per què al País Valencià li ix a pagar si és «comunitat pobra»?

2017-11-09T14:44:52+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X