Opinió

Pagesia i país

La lleidatana Gemma Casal destaca el protagonisme de la pagesia en la defensa del referèndum i subratlla que no és sorprenent que els que treballen la terra sortissin a defensar-la

GEMMA CASAL i FITÉ, antropòloga i membre del Consell Editorial de la Jornada I 23 de GENER del 2018

La imatge de tractors entrant per la Diagonal el 29 de setembre de 2017 va deixar tot un seguit de fotografies que buscaven un relat èpic: finalment els tancs de l’Estat espanyol no eren els que entraven a la capital. La premsa nacional i també mitjans internacionals com la BBC, Al Jazeera o el Washington Post mostraven arreu del planeta un poble alçat i unit, i la màxima expressió era la pagesia ocupant Barcelona. Una setmana abans van començar les marxes pageses a Lleida i Osona. L’Assemblea Pagesa i el sindicat Unió de Pagesos van fer una crida per organitzar-se arreu del Principat en defensa del referèndum i dels drets civils. El dia del referèndum van protegir col·legis electorals, l’endemà van sortir a protestar per l’actuació policial i el 3 d’octubre van ocupar vies de comunicació per aturar el país.

Però què hi ha darrera les estelades que onejaven als seus tractors? Totes les notícies es van fer ressò dels agricultors organitzats, com si fossin un col·lectiu que s’hagués mantingut alienat de la política, com si fos una cosa sorprenent que els que treballen la terra sortissin a defensar la terra. El que és estrany realment és que cap mitjà de comunicació o polític incidís mínimament en les motivacions de la pagesia.

La pagesia exigeix a la societat un debat profund sobre quina agricultura volem i com ens volem alimentar, en definitiva, quin model de país volem

Caldria remuntar-se a la segona meitat dels anys 70 del segle passat per trobar una mobilització tan contundent. En aquell moment els agricultors van organitzar vagues a tots els Països Catalans en favor de la democràcia, en defensa de la terra, en contra de la política agrària del govern de Suárez i en suport a les reivindicacions obreres i pels dret civils. Però des d’aquells anys tan moguts de la transició a avui ha plogut molt, i per a la classe pagesa no sempre ha estat un pluja que hagi fet saó. Actualment la pagesia és un 1% de la població activa de Catalunya, i unes dades similars per al conjunt dels Països Catalans. L’entrada a la Unió Europea els ha obligat a incorporar les seves explotacions familiars a un sistema global que limita la seva autònoma. Es troben atrapats en un model de producció agrària que comporta l’aniquilació de la seva pròpia existència: enormes inversions de capital per modernitzar explotacions, la millor terra i els recursos hídrics han anat a mans d’especuladors, l’agroindústria i l’agroquímica pressionen per evitar un canvi de model, i ells es troben allunyats dels mercats i amb sindicats convertits en empreses de serveis que han perdut la capacitat de negociació.

A qui li pot estranyar que la pagesia sortís a defensar el territori? La seva presència a la Diagonal implicava un clam per a la descentralització de la política i del país, i portava incorporat un crit d’atenció de la pagesia cap al 99 % de la població: la necessitat de ser reconeguts. Als anys 70 l’historiador Eric Hobsbawm anunciava la mort de les explotacions agràries familiars i per tant de la classe pagesa. De moment es resisteixen a desaparèixer i exigeixen a la societat un debat profund sobre quina agricultura volem i com ens volem alimentar, en definitiva, quin model de país volem.

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

El futur no serà un algoritme

19 febrer 2018 |

Ara que s'apropa el Mobile World Congress, l'autora ens fa recomanacions per posar una mica de fre al món algorítmic, amb tot allò que sembli incompatible, com els fogons de la cuina, la lectura en un sofà o una reunió a les places i carrers per a fer-hi política

Traiem la humiliació del full de ruta

16 febrer 2018 |

On és la línia entre la tolerància i la humiliació? Ens fa més bons, acceptar insults i escopinades a la cara? El Procés ha estat i ha de continuar sent modèlic en les mobilitzacions de carrer, però en aquest pack hi va també la humiliació? Deixeu-me'n dubtar

​ «Mai has vist eixes pel·lícules del segle XIX amb les fàbriques, els patrons i els obrers? Doncs encara segueix passant el 2018»

15 febrer 2018 |

Entrevista a Amparo Núñez, Antonia del Valle i Magdalena León, treballadores afectades per l’ERO que ha aplicat l’empresa DulceHola i que ha acomiadat la meitat de la plantilla

2018-01-23T10:29:22+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X