HÈCTOR SERRA

Utòpics, idealistes, ingenus

Quan ha sonat el xerric de la persiana que s’abaixa, a boqueta nit, i ha deixat apagats els llums del fons, la remor que era aquesta redacció ha donat pas a un silenci que serà per sempre. El darrer acte és sagnant, deia Pascal.

I capcots, amb les mans a les butxaques, de tornada a les nostres vides de plats sense escurar i fulls desbaratats sobre els llençols, la cançó de Pau Alabajos ens envolta, esbuca els timpans i dibuixa un mig somriure a la cara.

I precisament perquè estem farts de quedar-nos de braços plegats mentre el terra s’afona als nostres peus, perquè no som perfectes i tenim els nostres punts febles, perquè som guardians de causes perdudes i inconformistes tossuts, que ens fem més forts cada dia, que mai no perdem l’esperança i que seguim avançant.

Conscients que potser vos hem fallat, a molta gent, convençuts alhora que ens cal la crítica i l’autocrítica, em pregunte si els sis mesos de vida del diari Jornada han servit per a dir-li a aquest país que un periodisme sense lligams ni mordasses és possible, que potser la Jornada ha estat un humil far que pot ajudar a guiar futurs projectes amb ànsia de ser.

I que, com tots els fars, s’ha emès una llum, a intermitències, que ha de servir per portar a bon port els somnis de contraban.

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu


@firma

HÈCTOR SERRA

Cap de redacció del País Valencià del diari 'Jornada'