MÒNICA PARREÑO

La qualitat periodística

La notícia del tancament del diari Jornada m’ha deixat glaçada i trista; com és possible que no puga sobreviure un diari fet amb tanta cura, qualitat, rigor, honestedat, estima per la professió i servei al públic? Aquests són els fonaments del periodisme que pocs mitjans practiquen. Podríem dir que la qualitat ha restat en mans d’algunes persones que treballen a contracorrent en els mitjans dominants i en les experiències petites com aquesta del diari Jornada.

A la meua tesi doctoral vaig analitzar el camp periodístic valencià des de la teoria sociològica de Pierre Bourdieu. En vaig escriure una síntesi en un volum dedicat a la qualitat periodística i al llibre El camp periodístic valencià. Els principals trets d’aquell article ens revelen la dependència del camp periodístic respecte de l’econòmic que, al seu torn, produeix major servilisme del camp polític per la necessitat de recursos provinents de les institucions públiques (publicitat, subvencions).

No obstant això, aquesta situació és semblant a la d’altres camps socials, com l’acadèmic o el cultural, però no explica prou el canvi de tendència del periodisme, és a dir, la falta de precisió del contingut, la banalitat, la dependència de les xarxes socials i l’absència de periodisme de recerca. D’altra banda, el baix cost de producció de les notícies que vol l’empresariat, amb salaris mínims, produeix continguts de baixa qualitat, ja que és impossible produir alta qualitat amb una baixa estima professional.

«Hem viscut mig any de normalitat informativa i gaudit del paper el cap de setmana com molts de nosaltres no ho havíem viscut mai»

 

El periodisme vigilant del poder s’està substituint pel col·lectiu de periodistes multimèdia, entretenidors i entretinguts, amb la consegüent baixada de producció del periodisme de recerca. Tota introducció de noves formes de producció i venda requereix un temps d’adaptació que, forçat per la crisi/estafa econòmica, ha desencadenat problemes per treballar amb rigor i precisió.
Els valors per als periodistes són, principalment, el compliment de les regles professionals: contrast de notícies, neutralitat, rigor i honestedat. La pèrdua de valors també revela un altre factor condicionant, a saber, l’escassa autonomia i l’alta dependència de les condicions estructurals internes del camp per part del col·lectiu professional.

El declivi del camp està relacionat amb l’heteronomia del mateix camp. És obvi que les empreses periodístiques tenen forts interessos en el camp econòmic. També estan estretament relacionades amb el camp polític perquè el periodisme serveix als polítics i viceversa. Com mantenir l’autonomia suficient per a prevenir el declivi del camp periodístic? Michael Schudson, a Autonomy from what? (2005), apunta que el límit està marcat pel que els ciutadans entenen per valors democràtics. La frontera que s’ha de tenir en compte és el dret a rebre informació plural i neutral. Els mitjans de comunicació són un espill de les pràctiques. Tal com Schudson argumenta, l’heteronomia està en els professionals mateixos, ja que ells «no repten els supòsits que els regeixen», com tampoc ho fem generalment el col·lectiu de professors, de la sanitat o de qualsevol altre cos professional.

Els arguments dels periodistes sobre la qualitat periodística conclouen amb la convicció de la necessitat d’una regeneració de l’autonomia del camp que efectivament treballe pel servei del periodisme a la democràcia, encara que això no és possible si els professionals qualificats són desplaçats o despatxats i si l’empresariat substitueix la qualitat del producte per la mercantilització de les notícies.

Aquesta regeneració haurà de passar pels esforços, que no són pas fracassats, dels professionals i els usuaris de la Jornada, constituïts ara com a exemple d’un altre periodisme de qualitat i feminista. Hem viscut mig any de normalitat informativa, hem gaudit del paper el cap de setmana com molts de nosaltres mai no ho havíem viscut. Així doncs, restem a l’espera d’una nova proposta sostenible en el temps. Que els usuaris n’aprenguem la lliçó i que els professionals no defallesquen. La lluita continua.

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu


@firma

MÒNICA PARREÑO

Investigadora en comunicació, professora de la UJI i feminista