ALBERT NAYA

Per què seguim lluitant?

Deia Ryszard Kapuściński, degà del reporterisme contemporani, que la seva no era una vocació, sinó una missió. Durant anys va mostrar al món les guerres més hòrrides de l’Àfrica més invisible i, mentre ho feia, també va mostrar el camí a futures generacions de periodistes.

Avui, molts d’aquests que hem admirat les seves cròniques i, sense recursos, expliquem històries oblidades, sense cap agenda plena de visites a despatxos o sales de premsa de grans multinacionals. Com menys es valora el periodisme de llarga distància, més necessari es fa informar de què passa al món. Els periodistes freelance som una mosca collonera, però massa fàcils d’esclafar. No tenim por i anem lluny, molt lluny. No tenim diners, però els substituïm amb unes ganes absurdes d’explicar la vida des dels indrets més inhòspits.

Absurd és haver de pagar per anar a Síria, tornar amb una història i ni tan sols tenir l’oportunitat que vegi la llum. En cas contrari, la retribució econòmica probablement no pagarà el cost d’aquesta bogeria que és el periodisme freelance.

«Som tossuts, ens ha caigut la llosa d’estimar aquest ofici i tenim una missió, la d’aportar llum als indrets on la foscor s’instal·la»

Ridícul és substituir l’escalfor de la llar per un camp de refugiats on es diu que les dones són violades cada nit, on els nens arriben sols i d’on desapareixen, on una mort és un simple dígit en una base de dades, mentre la comunitat internacional no fa res per impedir-ho.

Som tossuts, ens ha caigut la llosa d’estimar aquest ofici i tenim una missió, la d’aportar llum als indrets on la foscor s’instal·la. El periodisme no salvarà el món, però fent-nos preguntes, potser, i només potser, serem més a prop d’entendre’l, d’establir un diàleg entre cultures en un moment en què els prejudicis s’imposen en detriment de les paraules, massa infravalorades.

I per què lluitem? Per explicar fets que, moltes vegades, no tenen cap explicació. Però sobretot per contribuir a entendre els aspectes més complexos. Per llevar-nos, algun dia, orgullosos d’haver contribuït en la construcció d’un món més just.

I ho continuarem fent a milers de quilòmetres, perquè, mentre hi hagi diàleg, hi haurà esperança.

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu


@firma

ALBERT NAYA

Periodista freelance a Turquia