TONI MEJÍAS

Mals temps per a la lírica

El periodista polonés Ryszard Kapuscinski deia en el llibre Los cínicos no sirven para este oficio que el periodisme és «una professió molt exigent». «Totes ho són, però la nostra d’una manera particular. El motiu és que nosaltres convivim amb ella vint-i-quatre hores al dia. No podem tancar l’oficina a les quatre de la vesprada i ocupar-nos d’altres activitats. És una feina que ocupa tota la nostra vida, no hi ha cap altra manera d’exercir-la. O, almenys, de fer-ho d’una manera perfecta», deia.

Per això, encara que tanquen unes oficines i acabe un projecte, hi seguirem exercint. La il·lusió i l’esforç (personal i econòmic) dipositat a tirar endavant un nou periòdic i no aconseguir l’objectiu pot frustrar i fer minvar l’esperança, però els qui triem aquesta professió per vocació i convicció, una vegada passat el glop amarg, tornarem a observar, a escriure i a viure amb ganes d’informar i compartir.

Quan tanca un periòdic, la societat hi perd, en conjunt. Perdem pluralitat informativa i riquesa cultural. Però, sobretot, hi perdem quan el que tanca és un mitjà que va nàixer per a informar «des de les esquerres transformadores, els feminismes i el cooperativisme», posicions poc habituals en la premsa d’avui dia i que són tan necessàries per a retornar la dignitat a una professió injuriada i amb mala imatge des que va posar la ploma (majoritàriament) al servici dels poderosos.

Quan el diari Jornada tanque les portes aquesta setmana, el periodisme seguirà reflectit en Inda i Marhuenda fent crits en platós de televisió, en els aberrants articles de política internacional d’El País, en els titulars pretensiosos i falsos a la recerca del clickbait... Mentrimentres, en alguna diminuta planta baixa, altres persones que encara confien en un futur millor i en un periodisme diferent arriscaran els seus estalvis i dipositaran tot el seu temps i esforç a construir un nou mitjà alternatiu. Perquè encara quedem alguns bojos i boges que creiem que mitjançant la informació podem construir societats més justes i persones més lliures. Gràcies, diari Jornada. Ens llegirem molt prompte. De segur.

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu


@firma

TONI MEJÍAS

Músic i periodista