RAFAEL POCH

El cas Khashoggi i la hipocresia imperial

A Riad tenen raons per no entendre l’escàndol que ha provocat el cas Jamal Khashoggi, l’opositor saudita assassinat i aparentment esquarterat al consolat del regne a Istanbul. Què té d’especial? Tortures, decapitacions, segrestos a l’estranger i desaparicions són pràctiques habituals a la monarquia de cabrers saudita. Cent cinquanta saudites van ser decapitats el 2017 i 48 més ho han estat els primers quatre mesos d’aquest any, la meitat d’ells per crims no violents.

Segrestos i desaparicions
La llista d’opositors segrestats i desapareguts és llarga. En plena guerra civil libanesa, el cap de l’oposició saudita, Nasser As Said, va ser segrestat a Beirut, drogat i llançat des d’un avió militar del regne sobre la desèrtica regió de Robh Al Khali. Més recentment, el príncep Sultan Ben Turki, que havia denunciat una àmplia xarxa de corrupció entre el primer ministre libanès, Rafik Hariri, i prínceps saudites, va ser segrestat al palau del rei Fahd a Ginebra, drogat i embarcat en un avió mèdic cap al regne, on des del 2016 no se’n tenen notícies, explica l’expert en l’Orient Mitjà Rene Naba.

La cadena de televisió libanesa Al Mayadeen completa la llista amb sis noms més: Nawaf Ben Talal Ar Tachid, desaparegut després de ser lliurat al regne per les autoritats de Kuwait el 2017; el príncep Saud Ben Seif Al Nasr, segrestat a Itàlia el 2015 i desaparegut des de llavors; l’ex-alt responsable de la seguretat saudita, el príncep Turki Ben Bandar Al Saud, segrestat al Marroc i també desaparegut després d’un conflicte per l’herència amb altres membres de la família; l’opositor Mohamad Al Mufreh, mort en circumstàncies sospitoses a Istanbul el 2014; Wajd Ghazzaui, enganyat pels serveis secrets i convençut per tornar al país on va ser empresonat sense cap procés, i el príncep Abdel Aziz Ben Fahd, fill del rei Fahd i cosí germà de l’actual hereu, detingut al novembre de l’any passat en el marc de la purga anticorrupció de l’actual heroi de la història, Mohamed bin Salman, entre d’altres.

De l’Afganistan a Síria
Però tot això no és res al costat de l’historial terrorista i integrista del regne. Ells van ser els qui van aportar el contingent més gran de combatents estrangers (5.000 homes) a la guerra de l’Afganistan contra els soviètics i el règim recolzat per aquests, amb gran diferència el menys dolent que ha conegut aquest país des de la caiguda de la monarquia el 1973.

El saudita ha estat el contingent estranger més gran a les files de l’Estat Islàmic (EI)

 

Quinze dels 19 terroristes de l’11-S i 115 dels 611 presoners de Guantánamo eren saudites. També ha estat seu el contingent estranger més gran a les files de l’Estat Islàmic (EI), que ha combatut, i combat encara, a Síria i l’Iraq: 2.500 persones. Un fet que no desperta sorpresa si es té en compte que l’Aràbia Saudita ha estat un dels principals financers de l’àrea integrista terrorista, tal com reconeixia en els seus correus la mateixa Hillary Clinton, gràcies a les filtracions de Wikileaks. Ara, però, el monstre s’ha girat contra els seus incubadors.

Promotors de l’obscurantisme
Durant dècades el regne ha propagat la versió més sectària, misògina, homòfoba, racista i antisemita de l’islam: el wahhabisme. Hi destina anualment uns 8.000 milions de dòlars, quantitat semblant a la que es gasta en armes o ingressa amb el pelegrinatge als llocs sants de l’islam. Vuit mil milions de dòlars són sis o set vegades el que l’URSS es gastava en propaganda en els seus millors anys i 32 vegades més que el pressupost anual del Vaticà (xifres del 2011).

Un exèrcit d’eixelebrats ha substituït els clergues musulmans tradicionals a l’Àfrica subsahariana i a gran part del món islàmic



Centenars d’estudiants del món musulmà es formen anualment com a becaris estrangers a la Universitat de Medina, que propaga aquest islam. El seu contracte els obliga a tornar als països d’origen en acabar els seus estudis. Així ha estat com tot un exèrcit d’eixelebrats ha substituït els clergues musulmans tradicionals a l’Àfrica subsahariana i a gran part del món islàmic. «Tots els responsables de les grans organitzacions musulmanes del Senegal, Mali, el Níger, etc., han passat per la Universitat de Medina, que les últimes dècades ha format 25.000 o 30.000 persones», explicava l’expert Pierre Conesa a La Vanguardia. I no només al món islàmic: a l’estat espanyol van finançar amb 6,5 milions d’euros el Centre Cultural Islàmic de la M-30 a Madrid, i a Màlaga, un centre de 3.800 metres quadrats. I així a tot Europa.

Martiritzant el Iemen
El regne, els seus amics competidors de la Unió dels Emirats Àrabs (UEA), les forces, els drons i els mercenaris dels Estats Units, juntament amb les armes de la UE , mantenen al Iemen una guerra amb probablement més de 50.000 morts en la qual es vol vèncer per gana, ja que la distribució d’aliments és un dels principals objectius militars. Els agressors han destruït la meitat de la flota pesquera local i les Nacions Unides ja han advertit que hi haurà 10 milions de iemenites que passaran gana aquest any. Vint-i-dos milions de persones necessiten ajuda immediata.

Els saudites i els seus competidors locals busquen el control dels ports iemenites per independitzar-se d’un possible tancament iranià de l’estret d’Ormuz, un escenari que amenaçaria les seves exportacions en cas de complir-se la guerra contra l’Iran que busquen, juntament amb Israel i Donald Trump, per diversos motius: eliminar adversaris, aconseguir el control regional i perjudicar el subministrament de la Xina, entre d’altres.

En aquest cas, la UE ha estat molt més indulgent que amb el cas Skripal: no hi ha hagut ni expulsió d’ambaixadors, ni crisi diplomàtica, ni sancions

 

Res de tot això ha impedit mai als Estats Units i les potències europees mantenir unes relacions immillorables amb el país que defensa els seus interessos energètics i geopolítics a la regió i al món. Sabíeu que les dones ja poden conduir al regne?

Un nyap indefensable
El cas del periodista Jamal Khashoggi evidencia la colossal hipocresia dels nostres imperis. Khasoggi no era un dissident democràtic sinó una cosa semblant al líder, al seu país, dels Germans Musulmans. Aquest era el seu punt d’unió amb Erdogan. El president turc explica amb comptagotes els informes de què disposa sobre l’assassinat i cada gota rebenta l’última mentida de Riad, que Washington ha intentat defensar fins que el fangar de l’Aràbia Saudita i el seu sinistre Mohamed bin Salman s’ha fet indefensable.

Durant dècades el regne ha propagat la versió més sectària, misògina, homòfoba, racista i antisemita de l’islam:
el wahhabisme



Després de les successives correccions de les versions —la de l’accident, la de la baralla, la dels incontrolats—, fins i tot la UE no ha tingut més remei que posicionar-se. Davant l’esquarterament saudita a Istanbul, la UE ha estat molt més indulgent que davant un enverinament rus a Salisbury —sembla que queden pocs dubtes sobre el nyap de l’acció del Departament Central d’intel·ligència contra el traïdor Skripal—, ja que no hi ha hagut ni expulsió d’ambaixadors, ni crisi diplomàtica, ni sancions. De moment, un comunicat que exhorta Riad a fer «grans esforços» perquè se sàpiga la veritat i un intent d’interrompre les exportacions d’armes en el qual Alemanya (els últims anys, primer exportador d’armes de la UE, que al seu torn ha estat primera exportadora mundial si se sumen tots els seus països) es presenta com a pionera.

Tanmateix, no sembla que la mesura afecti els contractes alemanys més sucosos, ja en marxa, malgrat que l’acord de coalició de la CDU/CSU i l’SPD prometia cessar els subministraments als països bel·ligerants al Iemen, i malgrat la resolució d’octubre de l’any passat del Parlament Europeu a favor d’un embargament armamentístic en aquell conflicte. Després d’això Alemanya va incrementar les seves exportacions d’armes al regne.

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu


@firma

RAFAEL POCH

Periodista