ANNA GIMENO

El lobby dels ventres de lloguer empeny la porta del darrere

Aquesta setmana la Fundación Garrigues i la Fundación para la Investigación sobre el Derecho y la Empresa (FIDE), dos fundacions privades, han presentat, com qui no fa res, una proposta per a impulsar una modificació normativa que facilite la inscripció en el Registre Civil espanyol de les criatures nascudes a l’estranger per contracte de ventres de lloguer, tot i que a Espanya la llei de tècniques de reproducció humana assistida diu que «serà nul de ple dret el contracte pel qual es convingui la gestació, amb o sense preu, a càrrec d'una dona que renuncia a la filiació materna a favor del contractant o d'un tercer». Darrere d’aquesta pràctica s’amaga el negoci multimilionari d’agències que gestionen els processos, de clíniques de reproducció assistida i de despatxos jurídics que s’encarreguen de la tramitació de la documentació amb els països d’origen de les mares que han de gestar per a altres.

Crida l’atenció que al text de la proposta es manifesta una preocupació pel tan repetit «interés superior del menor» —sempre esmentat en masculí, per cert—, però cal destacar que aquesta preocupació sols la tenen a quan la part contractant espanyola desitja regularitzar el fruit del contracte que, segons la llei, és nul de ple dret. Les causes, com la pobresa i l’explotació de les dones, i les conseqüències, com ara la proliferació d’aquesta pràctica comercial a l’estranger per a proveir els desitjos, que no són drets, de demandants nacionals, queda fora de l’objecte d’estudi d’aquesta proposta. De fet, molt gràficament, el president de la Fundació Garrigues diu en declaracions recollides a eldiario.es que «si un nen neix, ha nascut». Com si nasqués per causes desconegudes.

Darrere d’aquesta pràctica s’amaga el negoci multimilionari d’agències que gestionen els processos, de clíniques de reproducció assistida i de despatxos jurídics que s’encarreguen de la tramitació de la documentació

Entre els membres del grup de treball que ha elaborat la proposta hi ha ni més ni menys que la presidenta del Consell d’Estat, María Teresa Fernández de la Vega. Diuen al text que actua a títol individual, però fan constar al document explícitament el seu càrrec. Deu ser perquè pensen que aquesta menció és innòcua? Es pot deslligar la vinculació de la menció d’eixe càrrec amb una idea de consistència i rigor a costa d’una institució pública?

Les fundacions també han comptat amb una associació cívica, una sola, casualment la que és referent i portaveu de la defensa dels ventres de lloguer (Son nuestros hijos), però cap organització social, com Stop vientres de alquiler o No somos vasijas, que puga aportar un punt de vista diferent. Cap especialista, tampoc, en perspectiva de gènere. Un equip, sembla, prou plural per tal de formar-se la visió més completa possible del tema. Permeten-me la ironia.

En definitiva, una proposta en busca de garanties jurídiques per a la part contractant que posa els diners, despullada de qualsevol consideració per a la situació d’explotació de les dones i d’indefensió de les criatures, per assegurar almenys la porta del darrere als ventres de lloguer.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu


@firma

ANNA GIMENO

Periodista