JOSEP MARIA ANTENTAS

Estratègia de la veritat o política de la mentida?

«Ningú ha dubtat mai del fet que la veritat i la política mantinguin entre sí una mala relació i, que jo sàpiga, ningú ha inclòs la sinceritat entre les virtuts polítiques», escrivia lapidàriament Hannah Arendt en el seu assaig Veritat i política. Caldria precisar, però, que això és així en la política d'estat, dels governs, de la política electoral convencional i de la reproducció dels privilegis.

Si la mentida és funcional a tot projecte de dominació, el seu ús generalitzat esdevé un tret al peu per part de tot moviment emancipatori

L'estratègia de la mentida és consubstancial i necessària tant al projecte neoliberal com a les forces reaccionàries en ascens. Però per la política democràtica, la política de les subalternes, la mentida convertida en part integral de la seva pròpia identitat suposa una negació dels seus valors i la desnaturalització de les seves finalitats. Soscava el seu potencial de canvi i a la llarga la seva credibilitat. Si la mentida és funcional en tot projecte de dominació, el seu ús generalitzat esdevé un tret al peu per part de tot moviment emancipador. Pot ser útil per a l'autoreproducció d'aquells que el dirigeixen, però a costa de buidar-ne el contingut.

Aquest és l'esperit amb què Gramsci entenia la política revolucionària quan escrivia el març del 1922 a les pàgines de l'Ordine nuovo que «no s'ha d'amagar a la classe obrera res del què li interessa, ni tan sols quan allò pugui disgustar-la, ni tan sols en el cas que la veritat sembli fer mal en l'inmediat; significa que cal tractar la classe obrera com es tracta un major d'edat capaç de raonar i discernir, i no com un menor sota tutela». Explicava així el significat del lema «dir la veritat és revolucionari», atribuït a Ferdinard Lassalle i que la publicació torinesa utilizà a la capçalera del seu primer número com a diari el 1921.

La competència entre el projecte obert amb el 15-M i el traçat pel procés sobiranista i la falta de tota (impossible?) aliança ha estat el gran límit de la nostra època

Des del 2011 i el 2012 dos projectes de futur han recorregut la política catalana: l'obert amb el 15-M i prolongat després amb l'ascens de Podemos i els comuns, i el traçat pel procés independentista, el zenit del qual fou l'1 d'octubre. El primer encarnava una revolta des i dels de baix; el segon, una dinàmica més complexa en què s'ha barrejat la mobilització popular genuïna amb el protagonisme d'una part de l'elit política i social catalana. La competència entre totes dues propostes i la falta de tota (impossible?) aliança ha estat el gran límit de la nostra època.

En un moment d'empantanament com l'actual, de dificultats per a tothom i on calen reorientacions col.lectives és útil assenyalar un tret negatiu que l'un i l'altre han compartit: l'ús de l'engany (a vegades barrejat amb autoengany) com a part de la seva estratègia. El procés ha tingut un doble llenguatge, un cap enfora i un portes endins. S'ha basat en conceptualitzacions espúries (desconnexió, estructures d'estat...), en promeses no complertes i balanços mai fets. «L'espai del canvi», ha reivindicat el 15-M mentre s'institucionalitzava, ha defensat la democràcia quan practicava l'autoritarisme intern i ha venut triomfalisme irreal en els seus acords amb el govern del PSOE. Ambdós, sempre amb l'oposició de les seves pròpies dissidències i amb excepcions oficialistes individuals importants, han optat massa vegades per no dir les coses difícils i no explicar la complexitat del quesucceïa.

Cap al final del seu particular procés, Josep K lamentava que «la mentida es converteix en l'ordre universal». Cruel constatació tan vàlida en l'obra de Kafka com en el temps que ens ha tocat viure. Raó fonamental per recordar que la política democràtica ha de ser un dic de contenció de l'engany i representar una estratègia de la veritat.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu


@firma

JOSEP MARIA ANTENTAS

Professor de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)