PAULA MONTEIRO

Una oferta «elegant»

Un home d'uns quaranta-cinc anys s'apropa a l'edifici. Fa un metre setanta d'alçada. Vesteix una dessuadora negra. És més aviat gros. Els braços forts. Calb. Veu greu. Posat seriós. Porta una cartera plena de papers. Truca al tercer primera.

Ella respon amb veu fina. En té setanta-cinc i viu sola. No té parella, fills ni més família propera. Cobra una pensió digna. Estudia a la universitat i milita en entitats del barri. Ha viatjat molt. És forta. Intel·ligent.

El pis és modest. En un barri popular. Té ascensor. El petit menjador està banyat de llum. El carrer és tranquil i arbrat. A dins, cinquanta-cinc metres quadrats plens de records. Hi viu des dels anys seixanta del segle passat. Paga quatre-cents euros de lloguer.

L'home entra a la casa. Fa uns dies li ha trucat per concertar la cita. Ella, neguitosa, ho ha comentat amb dues veïnes que també tenen un contracte de renda antiga. A elles també els han telefonat. Hi ha nervis

L'home entra a la casa. Fa uns dies li ha trucat per concertar la cita. Ella, neguitosa, ho ha comentat amb dues veïnes que també tenen un contracte de renda antiga. A elles també els han telefonat. Hi ha nervis. A una se li ha mort el marit fa poc. L'altra té problemes de mobilitat. Totes esperen la visita de l'home a l'edifici. Ell ha concertat les cites per separat. Ella, la més gran, és la primera.

El convida a passar. Seuen al menjador. «Soc l'adjunt del propietari», es presenta. Repassen junts l'historial del pis. El contracte va passar del pare a ella i, per l'altra banda, el va signar el pare del propietari actual. «Era un bon home. Passava per aquí de tant en tant. Ens va dir que tindríem opció de compra, però, és clar, després va morir i amb el fill aquesta possibilitat es va esfumar i, no només això, fa mig any que ens ha de reparar les esquerdes dels balcons, i res», protesta ella. «Bé, dels detalls de manteniment n'ha de parlar amb l'administrador de finques —respon l'home—; jo no hi tinc res a veure, amb ells. Només soc aquí per fer-li una oferta elegant.»

«Ara mateix hem venut un actiu, és a dir, disposem d'uns diners, i oferim als 23 llogaters amb renda antiga que tenim en tres edificis una compensació monetària per deixar els pisos», li explica ell

«I quina és aquesta oferta?», pregunta ella amb sorpresa. «Ara mateix hem venut un actiu, és a dir, disposem d'uns diners, i oferim als 23 llogaters amb renda antiga que tenim en tres edificis una compensació monetària per deixar els pisos. Vostè d'aquí no ha de marxar ni li apujarem el lloguer ni res, si no ho vol. Això és només una proposta elegant, per si de cas a vostè li convingués...», li explica ell. «I quina és la quantitat que ofereixen?», l'interromp ella.

«Jo ara em poso una camisa de llunes, i vostè, un lloro a l'espatlla i, a partir d'aquí, negociem, he, he. Li poso, d'entrada, aquí sobre la taula, com a tothom, deu mil euros, i puc augmentar la quantitat. Ara, si vostè em diu: "En vull cent mil", llavors li respondré que no. Però els deu mil ja els té». Ella li pregunta: «Però, i on vaig jo amb deu mil!? Potser em puc comprar una tenda de campanya i plantar-la a la plaça. Quina barra!». «No, dona, no. Això és només la xifra de sortida. I, si em permet, li faré una broma: compri's una llima d'ungles perquè esgarrapa.»

«I quant temps tinc per pensar-m'ho, això?», pregunta ella. «Doncs el temps que li faci falta, però tinc 23 llogaters indefinits i els meus recursos són limitats, he, he. No vull pressionar-la, però...», insisteix ell. «Jo no em vull moure d'aquí —el talla ella i, amb posat digne, li diu—: I, ara, si em permet, jo també li faré una broma: per què no fa aquesta oferta tan elegant a sa mare?».


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu


@firma

PAULA MONTEIRO

Correctora