RICARD CHULIÀ

9 d'Octubre en defensa pròpia

València s'alçava el 9 d'Octubre amb ninots penjats en fanals a l'entrada. No era un fet aïllat: les setmanes prèvies, el feixisme espanyolista cridava en les seues xarxes amb missatges encara menys, diguem-ne, metafòrics a «impedir» que els valencianistes ens manifestàssem pels carrers del cap i casal. L'any anterior, les imatges d'amenaces, intimidacions, persecucions i colps havien arribat a eixir fins i tot en les televisions d'àmbit estatal. Tanmateix, cal recordar que no hi ha hagut cap 9 d'Octubre sense violència espanyolista; només s'han diferenciat per la seva intensitat.

Cal recordar que no hi ha hagut cap 9 d'Octubre sense violència espanyolista; només s'han diferenciat per la seva intensitat

Tot i aquests antecedents, la delegació del govern espanyol —el PSOE, per tant— autoritzava mitja dotzena de manifestacions de grupuscles ben identificats que, a més, eren els autors, sense amagar-se'n gens ni miqueta, dels missatges per a atiar la violència que ja empraren l'any passat. Unes mobilitzacions amb el mateix horari i recorregut que la marxa tradicional valencianista. És a dir, no hi havia cap dubte tampoc cap voluntat ni de mig dissimular— de quin era l'objectiu explícit. I —repetim—, així i tot, eren autoritzades: es posava al mateix nivell la llibertat d'expressió de qui reivindica les seues idees i de qui reivindica el seu dret a fer-les callar a colps. Al mateix temps, el PSOE i la UGT es desvinculaven de la manifestació de la Comissió 9 d'Octubre.

«Sieg Heil», braç enlaire i bandera rojigualda (amb ocellet o sense) són els senyals d'identitat d'aquests pacífics manifestants que es diuen defensors de l'Espanya constitucional. I un desplegament de més de mil policies és el que ha evitat una escalada tràgica de l'«operación Diálogo». Així ens hem de manifestar els demòcrates al nostre país: encerclats per furgons de les forces de seguretat.

I, mentrestant, els líders republicans catalans són a la presó o a l'exili per «haver atacat» l'estat espanyol amb urnes i paperetes. La justícia és igual per tothom.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu


@firma

RICARD CHULIÀ

Filòleg