AURA RUANO

La tardor calenta

Ja fa dies que sentim a parlar de la «tardor calenta». Ningú no sap molt bé a què es refereix aquest terme que, de ben segur, entrarà a formar part del diccionari processista ben aviat. De moment, però, sembla que aquesta calentor gran part de la classe política i molts mitjans de comunicació l'han assimilat a violència.

Van ser moltes les veus, entre les que podem incloure la del president del Parlament, Roger Torrent, les que van lamentar, i també condemnar, les accions d'un grup de persones que, després de la manifestació de la tarda de l'1-O, van entrar al Parc de la Ciutadella i van arribar fins al Parlament, on van enganxar uns adhesius a la porta mentre s'hi enfilaven i cantaven consignes.

El focus mediàtic cerca la violència sense parar per poder desacreditar un moviment que no els agrada o els molesta; però no, no podem dir que el que va passar l'1-O al vespre a les portes del Parlament és violència

Consti en acta, o, millor dit, en article, que crec que una de les grans virtuts que ha acompanyat el poble català ençà de l'1-O és la no-violència. La resistència activa pacífica ens ha donat la raó i perdre aquesta seria un greuge que pagaríem car. Però, ara bé, no anar amb el lliri a la mà i no deixar-se pegar tampoc no és sinònim de violència.

El focus mediàtic cerca la violència sense parar per poder desacreditar un moviment que no els agrada o els molesta perquè són detractors d’estratègies pactistes. Però no, no podem dir que el que va passar l'1-O al vespre a les portes del Parlament és violència. De la mateixa manera que el passat mes de març els protagonistes de dos dies al voltant de la Delegació del Govern amb dures càrregues policials no van ser els contenidors. És més, aquests van impedir que moltes persones prenguessin mal quan els Mossos van començar a fer servir les furgonetes com a arma.

Prou de justificar la violència estructural i institucional convertint en violència mediàtica allò que no ho és en la realitat. Cal posar el focus mediàtic en qui sí que permet i executa la violència. La república catalana no pot ser només un canvi de bandera.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu


@firma

AURA RUANO

Periodista