ANTONI RUBIO

El telèfon roig del Botànic

Un telèfon roig va ser el fil de comunicació entre els Estats Units i la Unió Soviètica a l’època de la guerra freda i un telèfon roig sembla ser el símbol de la (in)comunicació entre PSPV i Compromís, els dos socis actius del Botànic. «Telèfon roig? Volem cap a Moscou», deia la traducció matussera del títol de la pel·lícula Doctor Strangelove, sobre l’hipotètic inici d’una guerra nuclear; «Telèfon roig? Volem cap al Palau de la Generalitat» podria ser el títol de la versió valenciana, atesa la revolta interna que viu el Kremlin —o la Casa Blanca, que no vull ofendre— del Consell.

Després d’un estiu de tensió entre PSPV i Compromís, i tot just quan l’incendi semblava apaivagar-se, les cendres han tornat a prendre. El focus? València ciutat. La iniciativa de la regidora Sandra Gómez (PSPV) d’instal·lar al carrer un telèfon roig —no és conya— per a informar d’ofertes de treball ha estat titllada d’humiliant per una diputada de Compromís i ha revifat la batalla.
El PSPV i Compromís pensen en clau electoral i, sobretot, en qui liderarà el Botànic II. Si hi haurà un nou mandat de Ximo Puig o si, finalment, Mónica Oltra complirà el somni de ser presidenta. Demolició controlada, però, perquè tothom té clar que, siga quin siga el resultat, un Botànic II és imprescindible, ja que l’alternativa és PP més Ciutadans, és a dir, espanyoleig carrincló, antecedents de corrupció, anticatalanisme filoxenòfob i zero propostes.

El Botànic II, fins i tot, podrà amb la tensió interna de Compromís, amb un sector del Bloc que cada dia té més malvolença envers Oltra. «Encara no he sentit dir a Torra res que m’interesse», va dir la vicepresidenta valenciana, la qual cosa s’ha posat com una coça al fetge als seus socis. El mateix Enric Morera va respondre-li indirectament en demanar l’alliberament dels presos polítics. I es que ambdós matrimonis —PSPV-Compromís i Bloc-Oltra— depenen, precisament, que els comptes sumen un Botànic II. Si no, se’n despenjaran uns quants, de telèfons rojos.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu


@firma

ANTONI RUBIO

Periodista