TERESA CIGES

Poder valencià

Al llarg dels últims anys s’ha volgut posar l’accent en la idea del poder valencià, que tenia la finalitat de fer de la necessitat virtut, passar del silenci a l’altaveu i posar en la primera línia de l’opinió pública i política l’anomenat problema valencià.

Amb el Govern del Botànic s’han aconseguit alguns èxits en aquest sentit, però les expectatives es van disparar quan Pedro Sánchez va obtenir la presidència del govern d’Espanya i va nomenar quatre ministres valencians. Es pensava que obrarien en benefici dels nostres interessos, però la bombolla d’il·lusió ha estat punxada amb la dimissió de Màxim Huerta i Carmen Montón. El govern espanyol amb més ministres valencians ha quedat en una simple anècdota.

El dia que Carmen Montón dimitia, a les Corts Valencianes se celebrava el debat de política general, en què la líder del PP acusava els membres del govern de no ser «valencians de veritat». I resulta hipòcrita que aquestes paraules siguen dites pel partit polític més antivalencià que es pot trobar. Tanmateix, aquestes declaracions —de la mateixa manera que pràcticament tot el debat— han passat desapercebudes. I amb raó, ja que qui va idear que se celebrara l’11 de setembre —fent-ho coincidir amb la Diada catalana— poca idea de «poder valencià» tenia.

Perquè la Diada va ser un altre èxit del poble. Els catalans van tornar a demostrar que els seus anhels de ser un estat independent no els redueixen les amenaces d’un estat opressor que empresona la dissidència política. Van tornar a demostrar que són un poble unit, alegre i combatiu.

Tant de bo els valencians ens armem d’orgull i el 9 d’octubre isquem en massa a reivindicar-nos. Tant de bo València estiga repleta d’autobusos que arriben des de Sant Rafel del Riu i des de Pilar de la Foradada per celebrar-nos. Posaria sobre la taula el tan esmentat —i desitjat— poder valencià.

«Tant de bo el 9 d’octubre isquem en massa»

@firma

TERESA CIGES

 Periodista