SANDRA EZQUERRA

Es riuen de nosaltres a la cara

En els darrers mesos s’han fet públiques nombroses incoherències sobre l’activitat i la titulació acadèmica de diverses figures polítiques d’àmbit estatal, entre les quals Cristina Cifuentes, Pablo Casado, Carmen Montón i el mateix president del govern espanyol, Pedro Sánchez.

«Es posa de manifest l’existència d’un entramat de nepotisme i pràctiques corruptes en el si del món universitari»
Aquestes informacions s’han traduït de moment en dues dimissions, diverses imputacions i una altra de possible per part del Tribunal Suprem i pressions perquè diversos treballs sota sospita de plagi o d’inexistència es facin públics.
Més enllà dels casos individuals dels polítics i polítiques en qüestió, es posa de manifest l’existència d’un entramat de nepotisme i pràctiques corruptes en el si del món universitari, on les titulacions i acreditacions semblen no ser (únicament) resultat de l’activitat acadèmica de l’estudiant i la seva adquisició de coneixements i competències, sinó de tractes de favoritisme i de pactes tàcits —o no, encara no ho sabem— entre una part del professorat i la direcció acadèmica i un seguit d’estudiants vinculats a partits polítics i el món empresarial.

A banda de les més que probables activitats il·legals, que esperem que es tradueixin en les condemnes, inhabilitacions, dimissions o acomiadaments corresponents, d’aquesta situació es deriven dues qüestions profundament problemàtiques. L’obtenció de títols acadèmics per part de persones amb influència i poder en situació de favoritisme i saltant-se normatives i criteris acadèmics vigents mostra una societat malalta en la qual no només algunes persones tenen accés a titulacions universitàries pel simple fet de poder pagar la matrícula mentre sectors creixents de la població en queden exclosos per motius econòmics, sinó on a més el teu nom, el teu càrrec o les teves influències poden eximir-te de fer els esforços i els aprenentatges que qualsevol altre estudiant ha de fer.

«Es posa en escac la noció d’equitat, justícia i igualtat d’oportunitats que ha de regnar en les aules»



Això desvirtua la legitimitat i credibilitat del sistema d’educació —les persones amb titulacions saben tot allò que el seu títol diu que saben?— i posa en escac la noció d’equitat, justícia i igualtat d’oportunitats que ha de regnar en les aules i en les institucions educatives.

D’altra banda, més enllà de l’àmbit universitari, en què es diferencia l’obtenció il·lícita de títols acadèmics de l’acumulació de béns, de l’adjudicació de contractes a dit, del repartiment de sobres de manera il·legal? En tots els casos ens trobem amb persones que s’han beneficiat, ja sigui de manera econòmica, laboral o en forma d’estatus i reconeixement social, saltant-se les normes del joc que regeixen per a les majories socials.

Algunes vegades s’enriqueixen amb diners públics —diners de totes i tots— i d’altres apuntalen el seu poder i prestigi amb mentides i trampes. No ens mereixem polítics així. Com tampoc no ens mereixem que es riguin a la cara dels esforços, la tenacitat i l’honestedat de la majoria de la societat.

@firma

SANDRA EZQUERRA

Professora de la UVic i activista