SANDRA ALCAIDE

Moviments socials i maternitat

 

Estan preparats els moviments socials per afrontar la criança sense que afecti la seva activitat? Aquesta és una pregunta comuna en veure que potser els col·lectius no són del tot permeables a qui els integra, tot i analitzar i parlar sovint de cures i repartiment.

 

Entenent com a moviment social aquells grups de caire revolucionari que tenen com a finalitat un canvi social i estan lligats a una identitat de classe treballadora, podem analitzar els diferents exemples que tenim al nostre voltant i veure que aquesta que em faig, no és una pregunta buida de força, sinó que arrela cada cop més als voltants d'aquests moviments.

Tot i que els col·lectius formats per persones més joves encara no s'han trobat tan sovint amb aquesta situació generalitzada, quan comença a pujar la mitjana d'edat (ja sigui a moviments feministes, cooperatives, organitzacions sindicals, centres socials o plataformes ciutadanes arrelades i amb trajectòria) les dones van desapareixent a poc a poc i de forma molt silenciosa dels espais que hi ocupaven.

Aquest fet, no només afecta la imatge pública del moviment, que queda masculinitzada constantment, sinó que també n'afecta el plantejament estratègic.

El fet que les cures recaiguin, de manera obligada o no, majoritàriament en les dones, fa que aquestes organitzacions es vegin assaltades en molts casos per la necessitat de treballar mecanismes d'adaptació que facilitin la participació d'elles o de les seves parelles, sense que acabi derivant únicament en grups de lactància, de suport maternal o organitzadors d'activitats per a criatures.

Però, realment, si a hores d'ara analitzem aquests mecanismes, ens adonem que pocs espais s'han parat a generar eines transversals per incloure les noves necessitats del col·lectiu i que les poques que ho han intentat, majoritàriament han caigut en l'error que aquests mecanismes han sigut buscats i organitzats només per la part del col·lectiu que ha de saber gestionar la criança amb la militància.

Això últim, a més de ser un error, ja que el problema de masculinització dels espais a certes edats és constant, és també una mica hipòcrita. I sí, en aquest punt és important aturar-se, perquè no ens podem permetre el luxe de perdre a les nostres militants, companyes i amigues pel fet d'haver escollit el camí de la criança, sobretot després d'abanderar paraules com feminisme, socialisme, classe obrera i infinitat de conceptes, que són molt més que paraules. Deixar a les nostres companyes amb l'angoixa de no arribar a tot, de no tenir xarxa, de no voler deixar a les criatures (perquè això forma part de l'educació que se'ls vol transmetre també a elles) i d'estar cada cop més fora d'onda fins que acaben prenent, elles soles, això sí, la decisió de marxar, no deixa de ser com dèiem un error i una pràctica hipòcrita, però sobretot força buida d'anàlisi a llarg termini, ja que el problema segueix residint a l'espai.

Ja sigui teixint xarxa, apostant per les maternitats col·lectives (en els diferents nivells que es coneixen) o de qualsevol altra manera, hem d'aprendre que això no és un tema ni individual de la persona que el pateix pròpiament, ni d'actualitat, i hi podem trobar exemples als 70 a l'Argentina i a la post guerra a l'Estat Espanyol.

Així doncs, la intenció d'aquestes línies més que una crítica, és que tothom (no només les mares) pensin com fer que la xarxa de suport mutu sigui tan potent que els nostres espais es nodreixin d'aquestes noves experiències sense perdre els actius fonamentals que hi formen part.

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu


@firma

SANDRA ALCAIDE

Membre de la Crida per Sabadell, de la PAHC de Sabadell i sindicalista de la COS Vallès