BEA TALEGÓN

Lo que natura non da, Salamanca non presta

Unamuno venia a dir allò que de forma comuna a Castella coneixem com a «de donde no hay, no se puede sacar» (d'on no n'hi ha, no en raja) o «donde no hay mata, no hay patata» (on hi ha pèl, hi ha alegria).

En les últimes dècades hem patit la tan coneguda titolitis: això de tenir estudis, com més, millor. I, en aquesta febre dels papers, s'ha passat del triomf del fet que els fills de treballadors poguéssim anar a la universitat a haver de marcar la diferència amb doctorats, màsters i cursos del que sigui. Ens hem hagut de diferenciar d'alguna manera en el mercat, i el títol universitari ja s'havia generalitzat.

El fet de tenir una titulació pot resultar menys imprescindible que abans, sobretot perquè la universitat (com a mínim moltes a l'estat espanyol) s'ha convertit en un lloc on l'endogàmia ha acabat destrossant l'avantguarda

La qüestió, segons el meu punt de vista, és que ara el fet de tenir una titulació pot resultar menys imprescindible que abans. Sobretot perquè la universitat (com a mínim moltes a l'estat espanyol) s'ha convertit en un lloc on l'endogàmia ha acabat destrossant l'avantguarda. No passa a totes les universitats i per descomptat no a totes les facultats, però és força freqüent veure com el mamoneo entre famílies doctrinals, els mestres, els pupils, els tribunals, etc., ha fet de la universitat un lloc llunyà a allò que hauria de ser: un lloc obert i innovador.

D'aquesta manera, s'ha fomentat més el fet de tenir galons que coneixements. I al final, sobretot a les universitats privades, acaba essent un mer tràmit, això de pagar per atorgar un títol. Total, en el postureig en què s'està convertint tot, tant hi fa que hagis passat per la universitat sense que la universitat hagi passat per tu.

I és que una de les coses més importants que s'aprenen a la facultat són els principis, més enllà dels continguts: la companyonia, aprendre a defensar allò en què creus amb arguments sòlids, informar-te bé i aprendre a respectar el coneixement. Sobretot a esforçar-te i valorar l'esforç. Per això les trampes no són pròpies d'un estudiant decent. I sens dubte, molt menys dels docents.

Ara la qüestió és saber fins on s'ha corromput la universitat a l'estat espanyol. Em fa por el resultat...

@firma

BEA TALEGÓN

Periodista