ÀLEX GARCIA

Ciutat Vella no és per als pobres

La filòsofa valenciana Adela Cortina va emprar el concepte d’aporofòbia en una sèrie de publicacions dels anys 90 on va posar damunt la taula una forma de discriminació social fins aleshores menystinguda i amb poca rellevància dins dels debats polítics del moment. L’aporofòbia és una forma de rebuig, odi i fòbia cap a les persones pobres, una forma d’hostilitat i repugnància davant la pobresa que assumeix i culpabilitza de manera individual les persones que es troben en risc d’exclusió social sense tenir presents les estructures polítiques, econòmiques i socials que provoquen aquesta situació. La pobresa entesa des d’aquesta perspectiva d’odi, tot i ser una situació circumstancial producte d’una situació social injusta i desigual que pateix una persona, es converteix en quelcom associat de manera indestriable a la seva identitat i, de retruc, en quelcom permanent i immutable.

Davant d’aquesta fàbrica de pobres anomenada Marca Barcelona, que provoca situacions de misèria econòmica, una part del veïnat de Ciutat Vella argumenta que és conseqüència de les persones més desfavorides; fer desaparèixer els pobres sembla una opció fosca però alhora seductora per al veïnat més benestant

Aquestes darreres setmanes hem patit a Ciutat Vella les conseqüències d’aquesta percepció aporòfoba vers diverses problemàtiques socials. Davant d’aquesta fàbrica de pobres anomenada Marca Barcelona —un model de ciutat on l’especulació immobiliària, el turisme massiu i la privatització dels nostres carrers i places és el seu motor principal—, que provoca situacions de misèria econòmica, una part del veïnat argumenta que és conseqüència de les persones més desfavorides. A Ciutat Vella, districte amb un 24,2 % del veïnat amb situació de pobresa i exclusió social, som experts a veure com polítics carronyaires s’aprofiten d’atiar els conflictes socials i de convivència, associats a situacions humanes dramàtiques, per aconseguir els seus rèdits electorals a qualsevol preu.

Comprendre les desigualtats socials a Ciutat Vella implica tenir present el trencament d’una part important de la vida veïnal, de les seves xarxes de suport mutu i de solidaritat davant les misèries quotidianes del capitalisme patriarcal com a conseqüència de l’expulsió planificada d’una part del veïnat pobre del barri. Sense un fort lligam humà és fàcil atiar el foc de l’aporofòbia com a resposta davant dels conflictes socials. Fer desaparèixer els pobres sembla una opció fosca però alhora seductora per al veïnat més benestant.

A Ciutat Vella som experts a veure com polítics carronyaires s’aprofiten d’atiar els conflictes socials i de convivència, associats a situacions humanes dramàtiques, per aconseguir els seus rèdits electorals a qualsevol preu

Parafrasejant Gramsci, és en aquest clarobscur on sorgeixen els monstres. Monstres que provoquen que ens enfrontem entre nosaltres sense mossegar els empresaris i polítics responsables de convertir les nostres vides i els nostres barris en mercaderies. Monstres que difonen que els manters són màfies que esfondren els comerços locals i no pas la competència salvatge de multinacionals i franquícies. Monstres que criminalitzen els llauners com a responsables d’un model d’oci nociu però no el lobby de la restauració, l’hoteleria i la indústria turística. Monstres que criden que marxen del barri únicament perquè estan farts de conviure entre tanta pobresa, però xiuxiuegen davant dels abusos de bancs, fons voltors i especuladors. Monstres que clamen més mà dura i més presència policial, tot i el llarg historial d’abusos policials d’alguns cossos al districte, per solucionar desigualtats socials que provoquen situacions de sensellarisme i drogodependències.

Monstres que bramen dient que Barcelona no funciona per culpa dels pobres. Posem el dit a la nafra dels monstres perquè les seves mentides no s’escampin en aquesta Ciutat Morta.

@firma

ÀLEX GARCIA

Professor d'història