MÍRIAM CANO

Setmana del Llibre en Català

Tornar a l’escola

Quan era menuda, m’encantava tornar a l’escola. Retrobar els companys després de gairebé tres mesos sense veure’ls, comparar el bronzo, explicar-nos les aventures d’estiu. Les ganes no venien de recuperar el confort de la rutina, sinó més aviat de tornar a veure les cares dels que en formaven part.

La Setmana del Llibre en Català sempre em torna aquesta sensació de represa amb tots aquells amb qui compartiràs la quotidianitat de setembre a juny. Els habituals del món literari català em recorden, salvant totes les distàncies, als companys de classe amb qui a principis de setembre, amb tot encara per estrenar, ens explicàvem les vacances.

Em resulta fàcil reconèixer-hi tots els rols. Hi veig els repetidors i els que van a la seva, els de les altres classes i els professors enrotllats que sopen amb els alumnes. Els populars i els tímids, els aplicats i els gamberrets, tots agombolats en aquella parada que sembla la darrera fila de l’autocar. Ens ensenyem els llibres nous i ens els signem com les carpetes d'antany. L’inici de curs, allà on sigui, és un temps plàcid, en què encara no ha aterrat el conflicte.

Anem i venim, de xerrada en xerrada, com qui canvia de classe. Les comentem fent cerveses. Si quan anàvem a l’institut, la celebració més gran s’esdevenia quan algú ens ensenyava la Derbi de tercera mà que s’havia comprat, ara toca abocar-nos dins els cotxets dels companys que han sigut pares durant l’estiu. Riem i ens abracem. Fingim una moderada formalitat quan passa alguna autoritat.

El nostre és un ecosistema petit en què, per bé i per mal i en diferents graus, ens coneixem gairebé tots. La Setmana del Llibre en Català és una manera preciosa de començar el curs i constatar que els de sempre hi segueixen sent i que n’arriben de nous. Que seguim parlant de llibres, escrivint-ne, publicant-ne i celebrant-los.

M’agrada que la Setmana —em consta que amb molt d’esforç— s’hagi convertit en una cita de referència al calendari literari de la nostra ciutat. A banda de les retrobades, és un luxe tenir l'oportunitat de posar la literatura al centre en un espai de temps llarg, sense la urgència i les condicions determinades que imposa la diada de Sant Jordi i gaudir, alhora, de la part humana i personal que envolta el fet literari. Crec que part dels avenços que s’han fet els darrers anys són fruit, precisament, de la bona entesa entre els actors de la indústria que propicien aquest tipus d’esdeveniments. La manera com està plantejada la Setmana del Llibre en català satisfà la gent que forma part del gremi i també els lectors. Una manera immillorable de començar el curs.

 

 

@firma

MÍRIAM CANO